Ucràina
Ła Ucràina o Ukràina[29] (in ukrain Україна, Ukrajina) l'è un stato del'Europa del'est.
Ła gà un sboko so el Mar Negro a sud e so el Mar de Azov a sudest; ła konfina ko ła Rusia a est, ła Biełorusia a nordovest, Połonia, Slovakia e Ongarìa a ovest, Romanìa e Moldavia a sudovest.
Zeografia fizega
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Ukraine_topo_en.jpg/220px-Ukraine_topo_en.jpg)
El 95% de el teritorio el ze parte de ła Pianura Europea Oriental, in partikołar: el Basopian de ła Połezia a nordovest, i Altopiani de ła Vołinia e da ła Podołia a ovest, el Altopian de el Nipro inte ła banda sentro-osidental, el Basopian de el Nipro inte ła banda sentro-oriental, el Basopian de el Mar Negro e de el Mar de Azov a sud, e el Altopian de el Donez a est.
Sirka el 3% el ze okupà da munti: i Karpasi i se kata a ovest e i Munti de ła Krimea a el estremo sud.
I ultemi toki i ze parte de ła Pianura Europea Setentrional a el estremo nordovest e de el Basopian Panonego int'el estremo ovest.
El fiume pi' inportante, par łongesa e estension de el so basin idrografego el ze el Nipro, ko i so afluenti Pripiat e Desna. Altri fiumi inportanti i ze el Nistro, el Bug Meridional, el Donez e el Danubio.
In molti fiumi se kata de i basini artifisiałi, i pi' inportanti i ze el Basin de Kacovka, el Basin de Kremencug e el Basin de Kiev, tuti so el Nipro.
El paeze el ga in bona parte un klima kontinental, pasante a sud a un klima semi arido-fredo.
Zeografia połitega
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Ukraine%2C_administrative_divisions_-_de_-_colored.svg/220px-Ukraine%2C_administrative_divisions_-_de_-_colored.svg.png)
Ła kapitałe ła xe Kiev.
Ła Krimea ła xe na repùblega autonoma.
Ła Ukraìna ła ze devidesta in 24 rezon (область - oblast' al plural області - òblasti) e 'na repùblega autonoma (автономна республіка - avtonòmna respùblika), Krimea. Łe do sità (місто - mìsto al plural містa - mistà), Kiev e Sebastopołi, łe ga un statuto spesial.
|
|
|
|
Demografia
Ła ga 46 958 740 àneme al 1° de diçenbre 2005.
Ła łengua ufiçiałe ła xè el ucraìno, ma 'ntełe rejoni orientałi se parla tanto anca el ruso, ke in teła repùblega autonoma de ła Krimea l'è anca łengua ufiçiałe.
Gałeria de someje
- munti Hoverla e Petros inte i Karpasi
- fiume Nipro
- panorama de Harkiu
- sentro istorego de Łeopołi
Notasion
Varda anca
Altri projeti
Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Ucràina
Linganbi foresti
- (inglezo, DE, FR, AR, cinezo, spanjoło) Sito ufisałeukraine.ua. Sconosesta: inglezo, cinezo e spanjoło (juto)
- UcrainaTreccani.it – Enciclopedie on line, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana.
- Ucraina, in Disionàrio de istòria, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2010.
- Ucràinasapere.it, De Agostini.
- (IT, DE, FR) Ucràinahls-dhs-dss.ch, Disionàrio stòrego de ła Svìsara.
- (EN) Oleksa Eliseyovich Zasenko, Ivan Alekseyevich Yerofeyev, Andrij Makuch, Lubomyr A. Hajda, Ihor Stebelsky e Stepan Andriyovich Kryzhanivsky, UkraineEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.
- (EN) Opere riguardanti UcràinaOpen Library, Internet Archive.
Controło de autorità | VIAF (EN) 123791201 · ISNI (EN) 0000 0001 2358 7973 · LCCN (EN) n81017756 · GND (DE) 4061496-7 · BNF (FR) cb11865672n (data) · BNE (ES) XX451278 (data) · NDL (EN, JA) 00573982 · WorldCat Identities (EN) n81-017756 |
---|