Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/decembre de 2014
Novembre de 2014 | Genièr de 2015 |
Aquesta pagina e sas sospaginas mesadièras son consacradas a l’organizacion e a la mantenença del quadre Lutz sus... de la pagina d’acuèlh.
Aquesta es emplena per l'apèl de {{Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/{{CURRENTDAY}} de {{CURRENTMONTHNAME}}}} (çò que significa que son contengut es lo del Wikipèdia:AcuèlhLutzSus/jorn, ont jorn es lo jorn e lo mes del jorn corrent (ora UTC)). La frequéncia de renovelament dels quadres es quotidiana.
- Los articles presentats dins los diferents quadres son unicament los promouguts als labèls « Articles de qualitat » e « Bon article ».
- Evitatz de metre mai de 500 caractèrs/100 mots dins los quadres per fin de manténer l'equilibri de las colomnas sus la pagina d'acuèlh ont aquestes quadres son transcluses.
Calendièr per decembre de 2014
Articles « Lutz sus... » ja pareguts sus l’acuèlh del mes de decembre de 2014 :
1èr de decembre de 2014 veire/modificar![]() La fòrça de Coriolis es une fòrça inerciala agissent perpendiculàriament a la direccion del movement d'un còrs en desplaçament dins un mitan (un referencial) el meteis en rotacion unifòrma, tal qu'es vist per un observator partetjant lo meteis referencial. Aquela fòrça es nomenada atal en l'onor de l'engenhaire francés Gaspard Gustave Coriolis. En fach es pas una fòrça al sens estrict, es a dire l'accion d'un còrs sus un autre, mas puslèu una fòrça fictiva resultant del movement non lineari del referencial el meteis. Aquel l'observator que cambia de posicion per l'accion de l'acceleracion centripèta del referencial e qu'interprèta tot cambi de direccion de çò qu'es a l'entorn coma una fòrça invèrsa. L'introduccion d'aquela fòrça permet de simplificar las equacions del movement dins aquela mena de referéncia, del meteis qu'aquel de la fòrça centrifuga. | 2 de decembre de 2014 veire/modificar![]() La region Aquitània Lemosin Peitau e Charantas es la fusion de las regions Aquitània, Lemosin e Peitau-Charantas qu’es prevista en França en 2015. Compausada de 12 departaments, es majoritàriament occitana, mas s’i parla tanben basco e peitavin. Lo nom compausat dels noms de las regions fusionadas, dins l'òrdre alfabetic, es provisòri. Se deuriá causir un nom definitiu e una capitala abans la mitat de 2016. Se reclama la reünion del departament peitavin de Vendèa, qu'es pel moment dins la region dels País de Léger.
| ||||||||||||||||
3 de decembre de 2014 veire/modificar![]() La region Auvèrnhe Ròse Aups es la fusion de las regions Auvèrnhe e Ròse-Aups qu’es prevista en França en 2015. Compausada de 12 departaments e de la metropòli de Lion, es majoritàriament arpitana, mas s’i parla tanben occitan e francés. Lo nom compausat dels noms de las regions fusionadas, dins l'òrdre alfabetic, es provisòri. Se deuriá causir un nom definitiu e una capitala abans la mitat de 2016.
| 4 de decembre de 2014 veire/modificar![]() La region Lengadòc Rosselhon Miègjorn Pirenèus es la fusion de las regions Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus qu’es prevista en França en 2015. Compausada de 13 departaments, es majotàriament occitana, mas s’i parla tanben catalan. Lo nom compausat dels noms de las regions fusionadas, dins l'òrdre alfabetic, es provisòri. Se deuriá causir un nom definitiu e una capitala abans la mitat de 2016.
| ||||||||||||||||
5 de decembre de 2014 veire/modificar | 6 de decembre de 2014 veire/modificar | ||||||||||||||||
7 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 8 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
9 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 10 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
11 de decembre de 2014 veire/modificar![]() Kenya (nom complèt Republica de Kenya) es un país d'Africa Orientala. Es limitròf dau Sodan dau Sud, d'Etiopia, de Somalia, d'Oganda, de Tanzania e de l'Ocean Indian. Sa capitala es Nairòbi e es una republica independenta dempuei 1963. Sa superficia fa 580 367 km² per una populacion estimada en 2013 a 41 milions d'abitants. Es poblat per de populacions magerament d'origina banto e nilotica que s'installèron dins la region a partir dei millenis II e I avC. A partir de la fin de l'Edat Mejana, sa costat foguèt colonizada per lei Portugués e leis Omanés. Si formèt lo sultanat de Zanzibar que son territòri foguèt partejat entre Alemanha e Reiaume Unit a la fin dau sègle XIX. Kenya venguèt una possession britanica que formèt oficialament una colonia en 1920. Dins leis annadas 1950, comencèt lo procès d'independéncia que s'acabèt en 1963. Dins l'encastre de la descolonizacion e de la Guèrra Freja, Kenya venguèt un regime autoritari basat sus un partit unic. Dins leis annadas 1990, lo multipartisme foguèt restaurat e la democratizacion deis institucions comencèt maugrat de violèncias intèrnas importantas durant lei cicles electoraus. | 12 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
13 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 14 de decembre de 2014 veire/modificar![]() La Ciutat Metropolitana de Turin es una division administrativa de la region italiana de Piemont que remplaça la província de Turin lo primièr de genièr de 2015. Sa capitala es Turin. Es dirigida per un sindic metropolitan. Lo primièr sindic es Piero Fassino elegit en octobre de 2014. Es devesida en 316 comunas, qu'un plamponh forman la partida mai al Nòrd de las Valadas occitanas. | ||||||||||||||||
15 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 16 de decembre de 2014 veire/modificarAran o era Val d'Aran (mens locaument era/la Vath d'Aran, la Vau d'Aran) ei un parçan d'Occitània, situat ena region istorica de Gasconha, e formant ua comarca semiautonòma, administratiuament e istoricament assignada ath Principat de Catalonha e ar Estat espanhòu. Eth caplòc ei era vila de Vielha. Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus dera Espanha d’aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 620 km2. | ||||||||||||||||
17 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 18 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
19 de decembre de 2014 veire/modificar![]() L’èuro es la moneda comuna dels 28 estats de l’Union Europèa (UE) — e la moneda unica de 18 estats membres pel moment que succedís a l’ECU (European Currency Unit, o « unitat de compte europèa ») que n'èra la moneda comuna. Es la moneda comuna de facto de certans estats e territòris, coma Kosovo. L’èuro es administrat per la Banca Centrala Europèa que ne'n contraròtla l'emission. | 20 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
21 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 22 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
23 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 24 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
25 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 26 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
27 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 28 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | ||||||||||||||||
29 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | 30 de decembre de 2014 veire/modificar![]() L’òcra, del grèc ancien ὤχρα / ốkhra, es una ròca ferrica compausada d’argila pura colorada per un pigment d’origina minerala (un idroxid de fèrre: l’ematita per l'òcra roja, la limonita per la bruna e goetita per la jauna). Aquela argila colorada es amalgamada amb de grums de sabla (qüars) e las òcras se tròban dins lo sol jos forma de sablas ocrosas compausadas amb mai de 80 % de qüars. S’escava per exemple dins los Monts de Vauclusa, las òcras de Rustrèu o a Rossilhon. La darrièra peirièra encara en activitat es situada a Gargaç (Société des Ocres de France) que lo sèti social es a Ate. L’òcra naturala es utilizada coma pigment dempuèi la Preïstòria, coma a Las Caus. Es totjorn estimada per sa non toxicitat e sa granda longevitat pels ornaments, bèlas arts e maçonariá. | ||||||||||||||||
31 de decembre de 2014 veire/modificar![]() | |||||||||||||||||