Villers-Pol

una comuna francesa

Villers-Pol es una comuna francesa del departament del Nòrd e de la region del Nòrd-Pas de Calais.

Villers-Pol
Villers-Pol
Fichièr:Villers-Pol
La comuna de Villers-Pol
Geografia fisca
50° 17′ 08″ N, 3° 37′ 01″ E
Superfícia12,17 km2
Altitud minimala62 m
Altitud maximala124 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
EstatFrança
Region
32
Nauts de França
Departament
59
Nòrd Armas deu Departament de Nòrd
ArrondimentAvesnes-sur-Helpe
CantonQuesnoy-Ouest
Intercom
200004653
du Quercitain
CònsolRené Locoche (2008-2014)
Demografia
Densitat103,7 ab./km²
Informacions complementàrias
Còdi postal59530
Còdi INSEE59626
http://www.villers-pol.fr

Geografia

Partida eissida de l'article francés

Villers=Pol se situa sus una de la set anciana vias romaines a l'entorn de Bavay a 5 km al nòrd del Quesnoy. La municipalitat a traversat per la Rhonelle.

Tèxte originau de l'article francés

Villers=Pol se situe sur une des sept anciennes voies romaines autour de Bavay à 5 km au nord du Quesnoy. La commune est traversée par la Rhonelle. ==Istòria==

Partida eissida de l'article francés

De traces d'abitacions romaines an #èsser d'amassadas a Villers-Pol. Un tèxt de 885 menciona Villare, quae es sita in pagui hagnoense (Villare dins lo país d'Enaut) Caliá plan specifier, amb tant de pòbles nomenats Villers. Lo clergé utilizava (1142) lo latin Villare episcopi [1]. N'èra pas parièr pel pòble: Vulgo dictus Villare Polii, Gallicè Villers Pol (Trucat pel vilatge Villare Polii, en francés Villers Pol)[2]

Lo senhor de Villare episcopi èra doncas un avesque: aiçò èra aquel de Cambrai, #que possedissiá dempuèi 885 la tèrra e la curació. En la periòde féodale l'avesque ofrit de las parts de la tèrra en don, las repren, mas totjorn los ligams de dependéncia cap a la évêché de Cambrai demòran enrasigats.

Totjorn a la mièja-edat, jols ducs de Bourgogne comtes palatins d'Enaut, lo bourg a soslinhat en los actes dels échevins, Villers Monseigneur Polle. Dels notables de Valencianas e del Quesnoy possedissián egalament bòsc (futaies), prés, tèrras ahanables (labourables), e courtils sus la entité. N'efièch, en l'archiu del Capítol metropolitan de Cambrai[3], Dels parchemins mencionan entre los ans 1451 e 1457, los eiretatges qu'aquelas familhas possedissián sus Villers-Pol e, #que qualques unas #far donations parcialas a la évêché : tales, Marguerite dels Ghaukiers veusa de Jehan de Monds, châtelain, governador del Quesnoy e, Marguerite de Maroilles veusa de Jehan de Surie (o, de Sury(e)), échevin del Quesnoy, #que ne detenián amassa prés al luòc-dich « al camin Tommesiau », contigu dins las tèrras de l'Ostal (cense) del Follie, dins las tèrras de la cense del Linsoit e dins las tèrras de la abbaye de Orsinval [4]; Eiretatges de bòsques (futaies), al luòc-dich « al camin d'o Barra » detenguts per las hoirs Jacquemart de Bohaing e de Piérart de Ruesnes ; las tèrras de Hauwain de Kievraing (o, Hauwiel de Quiévrain, chevalier) e de Jacquemart dou Melz (o, del Melz), près de « l'arbre de la Croisette » ; las tèrras de Jehan de Oisy, de Jehan de Segry, e de Martin de Frasnes, contigu al luòc-dich « a las buissons a Welt », èca.. Aqueles parchemins, rics d'ensenhament per la coneissença dels ancians luòcs-diches de la municipalitat, relatan tanben los mouvances de fiefs e los passations d'eiretatges familiaux, #qu'una part, coma soslinhat mai elevat, ne quège en lo escarcelle del évêché. La parròquia de Villers-Pol, #que compreniá tanben Orsinval, dépendait del décanat de Valencianas, e #encobrir de la sègle XII fins a la Revolucion.

En 1790 una incendia destruit l'archiu e estrosseja la glèisa aital coma una trentena d'ostals.

Villers-Pol, ocupat pendent la guèrra 1914-1918 gaireben fins a la fin de la guèrra, vei fluir fòrça sang per la siá desliurança, començament en novembre 1918.

Tèxte originau de l'article francés

De traces d'habitations romaines ont été trouvées à Villers-Pol. Un texte de 885 mentionne Villare, quae est sita in pago hagnoense (Villare dans le pays d'Hainaut) Il fallait bien specifier, avec tant de villages nommé Villers. Le clergé utilisait (1142) le latin Villare episcopi [5]. Il n'en était pas pareil pour le peuple: Vulgo dictus Villare Polii, Gallicè Villers Pol (Appelé par le peuple Villare Polii, en français Villers Pol)[6]

Le seigneur de Villare episcopi était donc un évêque: c'était celui de Cambrai, qui possédait dès 885 la terre et la cure. Dans la période féodale l'évêque offre des parties de la terre en don, il les reprend, mais toujours les liens de dépendance envers l'évêché de Cambrai restent enracinés.

Toujours au moyen-âge, sous les ducs de Bourgogne comtes palatins de Hainaut, le bourg est signalé dans les actes des échevins, Villers Monseigneur Polle. Des notables de Valenciennes et de Le Quesnoy possédaient également des bois (futaies), prés, terres ahanables (labourables), et courtils sur l’entité. En effet, dans les archives du Chapitre métropolitain de Cambrai[7], des parchemins mentionnent entre les années 1451 et 1457, les héritages que ces familles possédaient sur Villers-Pol et, dont certaines firent des donations partielles à l’évêché : telles, Marguerite des Ghaukiers veuve de Jehan de Mons, châtelain, gouverneur du Quesnoy et, Marguerite de Maroilles veuve de Jehan de Surie (ou, de Sury(e)), échevin de Le Quesnoy, qui détenaient ensemble des prés au lieu-dit « au chemin Tommesiau », attenant aux terres de la Maison (cense) de le Follie, aux terres de la cense du Linsoit et aux terres de l’abbaye d’Orsinval [8]; héritages de bois (futaies), au lieu-dit « au chemin de le Haie » détenus par les hoirs Jacquemart de Bohaing et de Piérart de Ruesnes ; les terres de Hauwain de Kievraing (ou, Hauwiel de Quiévrain, chevalier) et de Jacquemart dou Melz (ou, du Melz), près de « l’arbre de la Croisette » ; les terres de Jehan d’Oisy, de Jehan de Segry, et de Martin de Frasnes, attenant au lieu-dit « aux buissons à Welt », etc.. Ces parchemins, riches d’enseignement pour la connaissance des anciens lieux-dits de la commune, nous relatent aussi les mouvances de fiefs et les passations d’héritages familiaux, dont une partie, comme signalé plus haut, tombait dans l’escarcelle de l’évêché. La paroisse de Villers-Pol, qui comprenait aussi Orsinval, dépendait du décanat de Valenciennes, et cela du sègle XII jusqu'à la Révolution.

En 1790 une incendie détruit les archives et ravage l'église ainsi qu'une trentaine de maisons.

Villers-Pol, occupé pendant la guerre 1914-1918 presque jusqu'à la fin de la guerre, voit couler beaucoup de sang pour sa libération, début novembre 1918.

Administracion

Lista deus cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
20082014René Locoche  
març de 20012008   
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

179318001806182118311836184118461851
9541 0411 1441 2861 4211 4841 5071 5731 485

185618611866187218761881188618911896
1 4491 4581 4911 4411 4001 4131 3981 3981 435

190119061911192119261931193619461954
1 4231 4071 4551 3431 3711 2471 2611 2031 197

196219681975198219901999200620072008
1 137
1 098
1 036
1 214
1 256
1 254
1 248
1 247
1 237
20092010
1 232
1 264
1 235
1 263
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas

  • Portal de las comunas de França