Sent Gladia, Arriba e Munenh

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Sent Gladia, Arriba e Munenh[1] (Arriba en basco, Saint-Gladie-Arrive-Munein en francés) qu'ei ua comuna bearnesa administrada peu departament deus Pirenèus Atlantics de la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sent Gladia, Arriba e Munenh
Saint-Gladie-Arrive-Munein

Sent Joan Baptista de Sent Gladia.
Geografia fisca
43° 22′ 54″ N, 0° 55′ 52″ O
Superfícia6,53 km2
Altitud minimala53 m
Altitud71 m
Altitud maximala201 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
PaísBearn Armas de Bearn
EstatBandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
642
Auloron
Canton
6438
Ortès e Tèrras deus Gaves e de la Sau (Sauvatèrra abans 2015)
Intercom
246401699
CC deu Bearn deus Gaves
CònsolGilbert Larroude
(2020-2026)
Demografia
• Populacion198 ab. (2019)
Densitat30,32 ab./km²
Informacions complementàrias
Gentilici(en francés)
Còdi postal64390
Còdi INSEE64480

Geografia

Comunas a l'entorn.

Toponimia

Sent Gladia

La prononciacion qu'ei [sen gla'diə]. Las fòrmas ancianas que son Sanctus Lidorus en 1105-1119, Saint Lidoire cap a 1100 (adaptacion francesa de Marca), Sent Ledie/Sent Ledier en 1384-1385, Sent Ladie en 1385, Sent Ladier/Sent Ladie en 1391-1413, Sanladie/Sent Ladia shens data, Sainct Gladie cap a 1640, Saint Jean-Baptiste de Saint Gladie en 1655, St Gladie (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau), Saint-Gladie-Arrive-Munein despuish lo 12 de mai de 1841, quan apleguèn las tres comunas [2].

  • Lo prumèr vocable qu'estó Sanctus Lidorius/Litorius, avesque de Tors, mort cap a 1370, segon Gregòri de Tors;
  • lo nom qu'estó con.honut dab Sanctus Licerius, avesque de Lheida (cf. Sent Líser en Coserans), d'aquí las fòrmas Sent Ledie/Sent Ledier;
  • mès Sanctus Licerius qu'èra aperat Sanctus Glycerius, per confusion dab un aute avesque e lo nom que vienó Sent Gladia;
  • ua darrèra confusion d'origina « sabenta » qu'ei Sanctus Gladiatus, lo sent qu'estó « gladiat », compréner escapitat dab un gladi, qu'ei Sent Joan Baptista e donc que dedicacèn la glèisa a aqueth sent au sègle XVIIau;
  • Lo nom que demora Sent Gladia [2], pr'amor de la fòrma orala.

Arriba

La prononciacion qu'ei [a'rribə]. Las fòrmas ancianas que son Arrive en 1385, Arribe en 1538, Aribe en 1546, Arriba/Ribbe en 1548, Arrive (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau), Saint-Gladie-Arrive-Munein despuish lo 12 de mai de 1841, quan apleguèn las tres comunas [3].

L'origina qu'ei lo mot arriba, deu latin ripam, « tèrra situada long d'ua aiga » [3].

Munenh

La prononciacion qu'ei [mu'nen]. Las fòrmas ancianas que son Munen, au sègle XIau, segon Marca, Monen en 1105-1119, Munenh en 1385, Monehn en 1472, Munein (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau), Saint-Gladie-Arrive-Munein despuish lo 12 de mai de 1841, quan apleguèn las tres comunas [4].

Lo nom que sembla ben ua auta fòrma de Monenh. Lo basco muno, « sèrra, costalat » convién pas pr'amor de la situacion totaument planèra dens l'arribèra deu Gave d'Auloron. Los noms dab lo sufixe -enh qu'an un radicau antroponimic e que vau mei causir lo nom pirenenc d'òmi Muno [4]

Istòria

Administracion

Lista deus cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
març de 20082026Gilbert Larroude  
junh de 19952008Victor Loustaunau  
 1995   
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 192, totala: 201

179318001806182118311836184118461851
451449365

185618611866187218761881188618911896
----396----

190119061911192119261931193619461954
--357------

196219681975198219901999200620072008
220



Cercar
206
187
183
179
188
20092010
175
184
176
184
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments

Personalitats ligadas dab la comuna

Véder tanben

Ligams extèrnes

Nòtas