Sent German de la Prada

Las fòrmas ancianas son : Prata Sancti Germani prope Podium vès 990, Parochia S. Germani en 1164, Castrum de Sancto Germano en 1349, Parochia S. Germani la Prada en 1477, Sainct Germa alh secle XV, Germain-Laprade en 1793, etc ^[2].
Germanus, en latin, èra un avesque d'Aussèrra alh secle V^[3], mas i a d'autres sants d'aquelh nom ^[4].

Las fòrmas ancianas son : Faiet en 1216, Villa de Faeto en 1285, Fayetum en 1290, Faet en 1305, Fahetum en 1313, Fayet en 1417, Fayt la Theuleyre en 1574, Fayt la Tuyllière en 1611, Fay la Teulière en 1720, Fay la Trioulière alh secle XVIII (mapa de Cassini) ^[5].
Fai z-es format de fau, delh latin fagus, ambelh sufixe collectiu -et, delh latin -etum. Triulèira z-es una alteracion de teulèira, « fabrica de teules, de teulas e eventualament d'autra terralha; lo nom s'es confondut aitau, coma sovent en Velai, amb triulèira, champ de triule (treule) ^[6]. Faiet z-es vengut foneticament faií (tombada de la consonanta finala e sarradura auvernhata de la vocala tonica -e en -i), pueis probablament fai.

Las fòrmas ancianas son : Montainac en 1157, Montaniacus en 1159, Domus fortis de Montanhaco en 1481, la mecterie de Montaignac en 1533, Montanhac-les-Dohë en 1525, Montagnat en 1809. Joan Arçac cita Dauzat e Rostaing per d'autres toponimes : nom latin d'òme Montanius, o, dins quauques cas, un derivat de mons, *montaneus, lo tot amb -acum ^[7].

Veire a Sant Pèire-Aenac.

z-Es un ancian chastel e un vialatge, chapela delh chastel delh vocable de Sant Sulpici. Las fòrmas ancianas son : Serviszac en 1161, Servissas en 1164, Cervisas en 1191, Cervissaz en 1210, Sirvissas en 1256, Cervissas en 1274, Servissacium en 1389 ^[8].
Joan Arçac pensa que lo sufixe z-es -acum; s'ajusta alh nom latin de proprietari *Servicius, derivat de Servius ^[9].

I aviá una abadiá de l'òrde delhs premontrés, fondada vès 1138. Las fòrmas ancianas son : Doa en 1163, Ecclesia Doensis alh secle XII, Domus Douæ en 1306, Abbas de Dua en 1312, Le convent de Doe en Vellay, ordre de Prémonstré en 1545, Douhe en Velay en 1620, Dohé en 1624, Douhé en 1720 ^[10]. Joan Arçac dona pas de responsa precisa mas bota lo nom en relacion ambelh vocabulari de las fònts, coma dotz ^[11]. Liam possible ambelh gallic deua, pasmens passat sovent a dea, « divessa ».

En 1789, Sent German de la Prada èra de de la província de Velai, de la subdelegacion e seneschauciá delh Puei de Velai. Sa gleisa parochala, diocèsi delh Puèi de Velai e archipreirat de Monistròu, èra delh vocable de Sant German; l'abat de Doa presentava a la cura^[2].

modificar « persona »  v · d · m  Evolucion demografica Populacion comunala actuala (2013): 3514, totala: 3631
1793	1800	1806	1821	1831	1836	1841	1846	1851
2 118	1 922	2 006	2 334	2 184	2 469	2 520	2 610	2 450
1856	1861	1866	1872	1876	1881	1886	1891	1896
2 564	2 604	2 607	2 620	2 679	2 611	2 663	2 689	1 913
1901	1906	1911	1921	1926	1931	1936	1946	1954
1 821	1 814	1 760	1 610	1 512	1 522	1 405	1 224	1 187
1962	1968	1975	1982	1990	1999	2006	2007	2008
1 135	1 166	1 491	2 169	2 739	2 992	3 325	3 354	3 363 3 489
2009	2010
3 388 3 502	3 413 3 528
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE

• En 2018 la populacion èra de 3653 abitants e la densitat èra de 130,05 ab/km².

• Sent German sobelh site de l'Insee