Propòlis
La propòlis designa a l'encòp una matèria resinosa produche per unes vegetals e un materila complèxe fabricat per las abelhas a partir d'aquesta resina vegetala e de cera. Las abelhas utilizan lor produccion coma mortièr e antiinfecciós per assanir lo bornat.
Lo mot propòlis ven del grèc ancian πρόπολις, dintrada d’una vila, per allusion a la reduccion de la dintrada del bornat amb de propòlis per aparar la colonia.
Ancianament, los apicultors pensavan que l'abelha utilizava la resina culhida sens la transformar[1].
Originas
.jpg)
La propòlis vegetala designa una seria de substéncias resinosas, gomosas e balsamicas presentas suls vegetals. Las esséncias màger d'arbres produson de propòlis son de conifèrs (rusca dels pins, avets, piceas) e los borrons d'espècias coma los vèrnhes, salzes, boces, prunièr, fraisses, casses e olms, de pibols (que semblan èsser la font màger) e del marronièr d'Índia[2].
La propòlis de las abelhas es un complèxe fabricat per l'abelha a partir de sas secrecions e de propòlis vegetala que culhís. L'obrièra pòrta la resina translucida e viscosa dins las banastas de sas patas rèiras (tot coma lo pollèn). Aquestas pelòtas son d'una color anant del jaune-clar al verd brun. Son pas servadas dins las alveolas mas utilizada sul pic per las maçonas. Aquestas darnièras las modifican amb las lors secrecions (cera e secrections salivàrias subretot), e l'aplican se cal. Mal lo luòc es caud, mai lo percentatge de cera es important, la propòlis essent viscosa e peganta vèrs 20 20 °C e venent dura e copadissa amb lo freg o lo temps. Es donc logic de trobar una propòlis mai concentrada al nivèl del trauc d'envolada e sul cap dels quadres.
Composicion
La propòlis culhisa dins lo bornat es constituida globalament de:
| resines etbaumes | 50 a 55 % |
|---|---|
| cera | 30 a 40 % |
| òlis volatils o essencials | 5 a 10 % |
| pollèn | 5 % |
| autras matèrias | 5 % |
aquesta propòlis conten tanben plen d'autres elements coma d'acids organics, fòrça flavonoïds, d'oligoelements, fòça vitaminas. Tanben conten de parabèn, que las proprietats antibacterianas e antifongica ajudan a lutar contra los patogèns dins lo bornat.
Existís diferentas varietats de propòlis e la composicion de la propòlis es fòrça variabla e complèxa. Mai de 300 compausants diferents an estat identificats.
Culhida
Una colonia produch entre 100 g de propòlis cada an. Lo trabalh de culhida es donc sovent fastidiós e las operacions de purificacion fòrça meninosas.
Per unes apicultors, la propòlis es un empachament. A vegada, prenon la pena de la culhir pendent lo netejatge dels quadres. Aquesta propòlis bruta de rasclatge cal èsser apurada que pòt conténer de cera, de fusta e de troces d'insèctes. Per unes apicultors amators que dobrisson rarament lors bornats, pòt tanben èsser vièlha e dematjada.
La propòlis de rasclatge pòt tanben conténer de troces d'abelhas. aqueste darrirèr element dona a la propòlis de gratada, una mai valor sul plan de sas qualitats bioapiterapicas. En efièch, utilizada pel las abelhas per aqueste trabalh d'embaumament, la propòlis de gratada presentariá de qualitats antibacterianas superioras a la propòlis de grasilha.
La propòlis de grasilha es subretot utilizada per l'abelha coma material de construccion, e non coma proteccion antibacteriana, son eficacitat sus aquestes tèma essent pas prioritari per l'abelha.
Per una culhida de rendiment, es preferible d'utilizar de grasilhas de propòlis constituidas de fòrça interstices que l'abeilha va cercar a colomar. aquesta aisina se plaça sul cap dels quadres, sovent après la culhida (la temperatura aurà baissada, la propòlis serà mens concentrada en cera, mai abondanta e novèla). Sonque cal enseguida de plaçar aquesta grasilha al freg, la propòlis venent copadissa, una torsedura de l'aisina desengatjarà los trocets.
Transformacion
- Extrach artesanal de propòlis
- Per destriar la propòlis de la cere, cal far calfar a 70 °C dins de l'aiga. La cera fondent a 68 68 °C, va pujar a la superfícia de la solucion. Enseguida, se fa macerar de propòlis dins d'alcoòl[3] (entre 40 °C e 60 °C[4]), qu'après filtracion, crèa una tintura-maire.
- Las ceras essent insolublas a freg, una autra tecnica consistís a banhar dirèctament lo produch propòlis/cera dins una mèscla aiga/alcoòl[5] (entre 40 °C e 70 °C). Après maceracion e filtracion, se fa tanben una tintura-mire.
Aqueste extrach culhit contien de flavonoïds (majoritàriament representadas) e de composats fenolics e aromatics divèrses.
Utilizacions
Per las abelhas
Dins lo bornat, la propòlis a d'usatges multiples. Es un mortièr que servís a colomar d'asclas o fendilhas, a far estanc contra l'umiditat e lo desvolopament de las mosiduras, a renforçar las brescas o partidas damatjadas del bornat e a la proteccion de la colonia per la reduccion de la dintrada del bornat. Es tanben un vernís aseptizant pausa en sisa fina a l’interior de las cellulas abans la ponduda de la reina, o per lisar las parets interioras del bornat. Tanben servís a momificar los animals intrusits mòrts (ratas e mirgas per exemple), tròp gròs per èsser sortits per las abelhas, evitant atal lor decomposicion.
Per l'èsser uman
A l'estat brut, la propòlis se pòt mastegar dirèctament après la culhida, mas mai sovent, se la pren jos d'autras formas.
La propòlis se pòt vendre a l'estat brut, en extrach concentrat ou en tintura-maire per unes apicultors dispausant de las autorizacions que cal.
Dins l'Antiquitat
La propòlis servissiá coma produch d'embaumament dins l'Egipte antica. tanben fasiá partida de la farmacia ambulanta dels soldats romans quand se'n anavan al combat[6]. Al sègle XI, la propòlis s'utilizava per cicatrizar las ferridas per flèchas[7].
Proprietats terapeuticas
La propòlis es mai sovent comercializada per de firmas farmaceuticas (medecina umana o veterinària).
La propòlis bruta o jos forma de tintura-maire es un antiinfecciós (antifongic, antiseptic, antibiotic). A mai un poder anestesic, cicatrizant e antiinflammatòri e aumenta lo metabolisme cellulari
En usatge intèrne, seriá utilizada jos forma de tinture-maire o jos forma d'extrach sec en otorinolaringologia contra los estenhements de votz, los enrauquiments, las anginas, los mals de gòrja, la tos, losraumasses, las bronquitas, las faringitis, las otitis e las sinusitis. Amb la meteissa forma, s'utiliza en estomatologia. E en usatge extèrne, s'utiliza en dermatologia assanir e cicatrizar las plagas, tractar las micòsis.
La propòlis conten entre autre un compausat, fenetilester d’acid cafeïc (CAPE). Segon un estudi del Centre de prevencion contra lo càncer[8], aqueste compausat possedariá de proprietats antimitogèna e anticancerigèna, e poiriá alentir la creissença de cellulas de càncer de la prostata umana.
La propòlis pòt provocar de reaccions allergicas[9] o d'autras reaccions indesirablas[10],[11] per unas personas.
Vernís
- Vernís a l'òli de lin pel tractament de la fusta: òli de lin 800 g, cera d'abelha 250 g, propòlis 400 g
- Vernís de Russia per las fustas fòrça expausadas o preciosas: òli de lin 200 g, cera d'abelha 50 g, propòlis 100 g.
Caufar amb prudéncia per obténer una mescla omogenèa. Après 15 jorns, l'enduch s'utiliza a caud sus la fusta. Daissar secar e polir.
Fonts
- Dr Yves DONADIEU, La Propolis, thérapeutique naturelle, Modèl:4e 1986, Éd. Maloine
- Guide ethnobotanique de Phytothérapie, Gérard Ducerf, Éditions Promonature, 2006
- Le Traité Rustica de l'apiculture, ouvrage collectif, Éd. Rustica, septembre 2002