Gœrlingen

una comuna francesa

Görlingen en alemannisch (Goerlingen en francés) es una comuna francesa del departament del Bas Ren e de la region d'Alsàcia.

Gœrlingen
Goerlingen
Geografia fisca
48° 47′ 48″ N, 7° 04′ 59″ E
Superfícia3,77 km2
Altitud minimala252 m
Altitud maximala332 m
Geografia politica
Modifica el valor a Wikidata
Carte
Region istoricaAlsàcia
EstatFrança
Region
44
Grand Èst
Departament
67
Bas Ren Armas deu Departament del Bas Ren
ArrondimentSaverne
CantonDrulingen
Intercom
246700942
de l'Alsace Bossue
CònsolChristophe Jung (2008-2014)
Demografia
Densitat52,79 ab./km²
Informacions complementàrias
GentiliciGoerlingeois, Goerlingeoises (en francés)
Còdi postal67320
Còdi INSEE67159

Geografia

Istòria

Partida eissida de l'article francés

Los primièrs actes fan estat l'an 661 e 763 de Villa Gairoaldo e Villa Gerboldinga e testifiquen de l'aucupacion del luòc per nòbles gallo-romains. A Modèl:La s-, Gerdlingen es una parròquia de la archiprêtré de Bockenheim (Sarre-Union), lo vilatge fa alavetz partidas possessions del comtat de Sarrewerden #que i extrasiá la dîme. En 1314 se cita lo abbaye de Lixheim cossí en avent de bens a Geroldingen. Vila a Modèl:La s- lo vilatge pas apparait mai en la Türkenschatzung (1542).

En 1557 lo comte de Nassau-Sarrewerden atribuissi 7 pòbles desertats #que Gerling a huguenots rebèls venguts de la Normandie, de Lorraine o d'en un autre luòc. Los tourments del 17ème siecle fan fugir los abitants cap al Palatinat o la region de Bischwiller. La glèisa n'a destruit l'an 1685. Lo repeuplement se fa per la venguda de protestants suisses caçats per las rigors del calvinisme. En 1793 lo comtat a annexat a la jove republica francesa, mas pas connait gaire de soubresauts revolucionàrias. La calma regna pel continuament sus la municipalitat #que paga lo sieu tribut de joves, aucits en lo moment dels conflictes de 1871, 1914 e 1939. Pendent aquel periòde, coma l'ensems del Alsace-Moselle, Goerlingen serà balloté entre la França e l'Alemanha.

Tèxte originau de l'article francés

Les premiers actes font état en 661 et 763 de Villa Gairoaldo et Villa Gerboldinga et attestent de l'occupation du site par des nobles gallo-romains. Au sègle XIII, Gerdlingen est une paroisse de l'archiprêtré de Bockenheim (Sarre-Union), le village fait alors partie des possessions du comté de Sarrewerden qui y prélevait la dîme. En 1314 on cite l'abbaye de Lixheim comme ayant des biens à Geroldingen. Cité au sègle XV le village n'apparait plus dans la Türkenschatzung (1542).

En 1557 le comte de Nassau-Sarrewerden attribue 7 villages désertés dont Gerling à des huguenots réfractaires venus de la Normandie, de Lorraine ou d'ailleurs. Les tourments du 17ème siecle font fuir les habitants vers le Palatinat ou la région de Bischwiller. La glèisa est détruite en 1685. Le repeuplement se fait par la venue de protestants suisses chassés par les rigueurs du calvinisme. En 1793 le comté est annexé à la jeune république française, mais ne connait guère de soubresauts révolutionnaires. Le calme règne par la suite sur la commune qui paye son tribut de jeunes, tués lors des conflits de 1871, 1914 et 1939. Durant cette période, comme l'ensemble de l'Alsace-Moselle, Goerlingen sera balloté entre la France et l'Allemagne.

Administracion

Lista deus cònsols successius
PeriòdeIdentitatEtiquetaQualitat
20082014Christophe Jung  
març de 20012008   
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:

179318001806182118311836184118461851
201218244315326326338342360

185618611866187218761881188618911896
325337325343329310292289265

190119061911192119261931193619461954
267259280235230198204202192

196219681975198219901999200620072008
168
162
152
145
154
206
239
244
249
20092010
253
259
255
261
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

Personalitats ligadas amb la comuna

Véser tanben

Ligams extèrnes

Nòtas


  • Portal d'Alsàcia