Ajuda:Sintaxi

Aqueste article vos presenta la sintaxi pròpria a wikipèdia (aquesta sintaxi repren en partida la de l'HTML). Resumís jos forma de tablèus las divèrsas mesas en forma possiblas. La colomna de drecha indica los còdes de picar, e la d'esquèrra l'efièch obtengut.

Taula de las matèrias

Una taula de las matèrias es creada automaticament se l'article compòrta mai de 3 títols o sostítols (almens 4).

Per suprimir lo somari automatic, sufís de metre endacòm __NOTOC__.

Per modificar l'emplaçament de la taula de las matèrias, sufís de plaçar __NOTOC__ en naut de la pagina, puèi d'inserir __TOC__ alà ont volèz veire aparéisser la taula.

Mesa en pagina

Títol

Ergué-Gabéric:Hameaux e Bourg

Títol de capítol (nivèl 2)

Parcelle de Saint-Guénolé

Títol de soscapítol (nivèl 3)

Títol de sossoscapítol (nivèl 4)

Las notacions çai contra son respectivament equivalentas a l'utilizacion de las balisas html <h2>…</h2>, <h3>…</h3> e <h4>…</h4>.
Lo títol de pagina es plaçat automaticament, S'utiliza doncas jamai « =…= » ni « <h1>…</h1> ».

==Títol de capítol=====Títol de soscapítol=======Títol de sossoscapítol====

Retorn a la linha

Un simple saut a la linhaa pas cap d'efièch.


Mas una linha voida

permet de separar los paragrafs.

Un simple saut a la linhaa pas cap d'efièch.Mas una linha voidapermet de separar los paragrafs.

Vaquí cossí cal far
per anar a la linha.

Vaquí cossí cal far<br/>per anar a la linha.

Las listas

  • Las listas son fòrça practicas :
    • Permeton d'organizar las donadas
    • Embelisson lo document
* Las listas son fòrça practicas :** Permeton d'organizar les donadas** Embelisson lo document
  1. Las listas numerotadas son tanben fòrça practicas
  2. Plan organizadas
    1. De bon legir
# Las listas numerotadas son tanben fòrça practicas# Plan organizadas## De bon legir

Las linhas

pòdon èsser
indentadas
sus mai d'un nivèl
Las linhas:pòdon èsser::indentadas:::sus mai d'un nivèl

Amb tot aquò, ara es possible de mesclar los tipes de listas :

  • Una lista numerotada :
    1. Primièr element
    2. Segond element
  • d'autras brancas a l'arborescéncia
*Una lista numerotada :*#Primièr element*#Segond element*d'autras brancas a l'arborescéncia
Listas de definicions
listas contenent de definicions
Tèrme d'explicar
explicacion del tèrme
; Listas de definicions : listas contenent de definicions; Tèrme d'explicar : explicacion del tèrme

En utilizant de balisas (tags) HTML es mai polit (mas es pus complicat de memorizar) :

  • Una lista numerotada :
    1. Primièr element
    2. Segond element
  • d'autras brancas a l'arborescéncia

Pichon truc mnemotecnic :

  • ol = Lista Ordenada (es a dire numerotada - "Ordered List" en anglés) ;
  • ul = Lista "Non ordenada" ("Unordered List" en anglés) o pus prosaïcament lista amb piuses ;
  • li = element d'una lista ("List Item" en anglés).
<ul>  <li>Una lista numerotada :  <ol>    <li>Primièr element    <li>Segond element  </ol>  <li>d'autras brancas a l'arborescéncia</ul>

Efièches divèrses

 SE (una linha comença per un blanc) ALARA   =apareisserà exactament tala coma es=   estada picada ;   dins una polissa non proporcionala ;   los sauts de linha seràn pas automatics ; FIN SE Es fòrça util per : • copiar/empegar un tèxt preformatat ; • descriure d'algoritmes ;
 SE (una linha comença per un blanc) ALARA    =apareisserà exactament tala coma es=    estada picada ;    dins una polissa non proporcionala;    los sauts de linha seràn pas automatics ;  FIN SE  Es fòrça util per :  &bull; copiar/empegar un tèxt preformatat ;  &bull; descriure d'algoritmes ;
Lo tèxt pòt èsser centrat.
<center>Lo tèxt pòt èsser centrat.</center>

Lo tèxt pòt èsser un extrach de fichièr XML (o autre tèxt amb indentacion) :

 <?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><project name="projetWar" basedir="." default="checkstyle"><property name="base.dir" value="../" /><property name="baseTool.dir" value="../../espleches/" /><property name="src.dir" value="${base.dir}src" /></project>
Lo tèxt pòt èsser un extrach de fichièr [[XML]] (o autre tèxt amb indentacion) :<pre><?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><project name="projetWar" basedir="." default="checkstyle"><property name="base.dir" value="../" /><property name="baseTool.dir" value="../../espleches/" /><property name="src.dir" value="${base.dir}src" /></projècte></pre>
{{bóstia desenrotlanta|align=left|títol=Lo tèxte pòt èsser ''embostiat''|contengut=Contengut de la bóstia}}

Una linha orizontala : al dessús


e en-dejós.

Una linha orizontala : al dessús----e en-dejós.

Mesa en forma dels caractèrs

Far ressortir un mot, un pauc mai, encara mai.

D'utilizar tanben dins las formulas :
F = m a.

''Far ressortir un mot'', '''un pauc mai''', '''''encara mai'''''.'''''F''''' = ''m'' '''a'''.

Tèxt en color

<span style="color:#FF0000;">Tèxt en color</span>

Divèrsas talhas de polissas :
talha pichona
talha granda

<small>talha pichona</small>
<big> talha granda</big>

Divèrsas talhas de polissas :
tèxt a 80%tèxt a 120%

<span style="font-size: 80%; border: ">tèxt a 80%</span>
<span style="font-size: 120%; border: ">tèxt a 120%</span>

Polissa maquina d'escriure :
tèrmes tecnics.

<tt>tèrmes tecnics</tt>

Podètz
barrar
cèrts mots e
ne soslinhar d'autres...

<strike>barrar</strike><u>ne soslinhar d'autres...</u>

Signes diacritics : (cf Caractèrs especials)

Á Â Ã Ä Å Æ
Ç È É Ê Ë Ì Í
Î Ï Ñ
Ò Ó Ô Õ Œ
Ö Ø Ù Ú Û Ü ß
á â ã ä å æ
ç è é ê ë ì í
î ï ñ ò ó ô õ œ
ö ø ù ú û ü ÿ

Nòta : dempuèi lo passatge a l'unicòdi se pòt tanben perfièchament escriure los caractèrs especials dirèctament sens cap de problèma.

&Agrave; &Aacute; &Acirc; &Atilde; &Auml; &Aring; &AElig;&Ccedil; &Egrave; &Eacute; &Ecirc; &Euml; &Igrave; &Iacute;&Icirc; &Iuml; &Ntilde; &Ograve; &Oacute; &Ocirc; &Otilde; &OElig;&Ouml; &Oslash; &Ugrave; &Uacute; &Ucirc; &Uuml; &szlig;&agrave; &aacute; &acirc; &atilde; &auml; &aring; &aelig;&ccedil; &egrave; &eacute; &ecirc; &euml; &igrave; &iacute;&icirc; &iuml; &ntilde; &ograve; &oacute; &ocirc; &otilde; &oelig;&ouml; &oslash; &ugrave; &uacute; &ucirc; &uuml; &yuml;

Pontuacion :
¿ ¡ « » § † ‡ • &

&iquest; &iexcl; &laquo; &raquo; &sect; &para;&dagger; &Dagger; &bull; &amp;

Caractèrs especials :
™ © ® ¢ € ¥ £ ¤

&trade; &copy; &reg; &cent; &euro; &yen; &pound; &curren;

Blanc insecable :
10 kg, M. Dupont

10&nbsp;kg, M.&nbsp;Dupont

Indèx ("subscript" en anglés) : x2 e
Exponent ("superscript" en anglés) : x2

Indèx : x<sub>2</sub> eExponent : x<sup>2</sup>

Caractèrs grècs :
Α α Β β Γ γ Δ δ
Ε ε Ζ ζ Η η Θ θ
Ι ι Κ κ Λ λ Μ μ
Ν ν Ξ ξ Ο ο Π π
Ρ ρ Σ σ ς Τ τ
Υ υ Φ φ Χ χ Ψ ψ
Ω ω

&Alpha; &alpha; &Beta; &beta; &Gamma; &gamma; &Delta; &delta;&Epsilon; &epsilon; &Zeta; &zeta; &Eta; &eta; &Theta; &theta; &Iota; &iota; &Kappa; &kappa; &Lambda; &lambda; &Mu; &mu;&Nu; &nu; &Xi; &xi; &Omicron; &omicron; &Pi; &pi; &Rho; &rho; &Sigma; &sigma; &sigmaf; &Tau; &tau; &Upsilon; &upsilon; &Phi; &phi; &Chi; &chi; &Psi; &psi;&Omega; &omega;

Caractèrs matematics : (cf. Caractèrs especials)

∫ ∑ ∏ √ ± ∞
≈ ∝ ≡ ≠ ≤ ≥ →
× • ÷ ∂ ′ ″ ∇
‰ ° ∴ ℵ
ø ∈ ∋ ∩ ∪ ⊂ ⊃ ⊆ ⊇

∧ ∨ ∃ ∀ ⇒ ⇔
&int; &sum; &prod; &radic; &maimn; &infin;&asymp; &prop; &equiv; &ne; &lo; &ge; &rarr;&times; &middot; &divide; &part; &prime; &Prime; &nabla;&permil; &deg; &there4; &alefsym;&oslash; &isin; &ni; &cap; &cup; &sub; &sup; &sube; &supe;&not; &and; &or; &exist; &forall; &rArr; &hArr;

Blanc pus important que d'abitud, sens saut de linha : x2   ≥   0 es verai.
Util per las formulas.

x<sup>2</sup>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&ge;&nbsp;&nbsp;&nbsp;0

ASCII art (Començar cada linha per un blanc) :

+∞  -x2∫  e    dx = √π-∞

Malgrat tot, la formula es pas polida.

+ &infin; -x<sup>2</sup> &int;  e    dx = &radic;&pi; -&infin;

Formulas o expressions matematicas complèxas :

Vejatz Ajuda:Formulas TeX e LaTeX per una explicacion detalhada de l'utilizacion del logicial LaTeX.

<math>\int_{-\infty}^{\infty} e^{-x^2} dx = \sqrt{\pi}</math>

Supression de l'interpretacion d'una balisa :

Ligam → (<i>vèrs</i>) la [[Wikipèdia:FAQ]]

Las balisas <i>...</i> e [[...]] apareisson en clar. Son pas interpretadas pel logicial.

  • S'utiliza per mostrar literalament de donadas qu'autrament aurián una significacion especiala.
  • Totas las balisas wiki son ignoradas, comprés las que semblan de tags HTML.
  • Los caractèrs HTML especials son totjorn interpretats.
<nowiki>Ligam → (<i>vèrs</i>) la [[Wikipèdia:FAQ]]</nowiki>

Ligams e adreças internet

Los ligams

Vejatz tanben :

  • Ligams intèrnes per un article complet sus l'utilizacion d'aquestes ligams.
  • Ligams extèrnes per l'utilizacion d'aqueste.

Los punts d'ancoratge

Vejatz tanben : Ligam ancorat per un article complet sus la mesa en plaça de punts d'ancoratge.

Los punts d'ancoratge :

Aquestas doas linhas son de punts d'ancoratge vèrs los quals de ligams intèrnes o extèrnes a aquesta pagina pòdon pontar.

<span id="ancora_1">ancora 1.</span><span id="ancora_2">ancora 2.</span>

Aquestes dos punts d'ancoratge s'utilizan coma exemple dins la pagina Ligam ancorat.

Las redireccions

Vejatz tanben : Ajuda:Redireccion per un article complet sus l'utilizacion de las redireccions.

La redireccion d'una pagina vèrs una autra es possibla en metent aqueste tèxt dins la primièra linha :
L'utilizacion de "França" coma redireccion es, plan segur, un exemple.

#REDIRECT [[França]]


Referéncias vèrs las autras lengas

Vejatz tanben : Ajuda:Ligam interlengüa per un article complet sus l'utilizacion dels ligams interlengas

Existís una notacion per referenciar una pagina sus una Wikipèdia dins una autra lenga :
en:Wikipedia:How to edit a page

Se pòt aicí tanben utilizar la barra verticala per afichar un tèxt diferent del títol de l'article pontat :
Aquesta pagina en anglés

Atencion, aicí la barra verticala sola en fin de ligam permet pas de redusir lo tèxt afichat a l'estricte necessari :
Wikipedia:How to edit a page

[[:en:Wikipedia:How to edit a page]]
[[:en:Wikipedia:How to edit a page|Aquesta pagina en anglés]]
[[:en:Wikipedia:How to edit a page|]]

Referéncias vèrs lo Wikiccionari

Per referenciar un mot sus Wikiccionari :
wikt:mòt

Se pòt aicí tanben utilizar la barra verticala per afichar un tèxt diferent del títol de l'article pontat (cibla del ligam) :
Tèxt apareissent a l'escran

un tèxt alternatiu void suprimís lo prefixe tecnic wikt::
mòt

Se pòt tanben referenciar un mot sus un wiktionary dins una autra lenga :
wikt:en:word

o encara :
word

[[wikt:mòt]]
[[wikt:cibla|Tèxt apareissent a l'ecran]]
[[wikt:mòt|]]
[[wikt:en:word]]
[[wikt:en:word|word]]

Referéncia vèrs los autres projèctes

Meta : Lo projècte de coordinacion : Meta
Wikisource : Victor Hugo escriguèt Cal mai de govèrn
Commons : De documents su Victor Hugo
Wikiquote : De citacions de Victor Hugo
Wikilivres : Un libre sus la tribologia
Wikinews : Lo projècte Wikinews : Acuèlh
Lo bug 123 raportat sus Bugzilla

Lo projècte de coordinacion : [[m:Acuèlh|Meta]][[Victor Hugo]] escriguèt [[wikisource:Cal mai de govèrn]]De documents sus [[commons:Victor Hugo|]]De citacions de [[q:Victor Hugo|]]Un [[b:Tribologia|libre sus la tribologia]]Lo projècte Wikinews : [[n:Acuèlh|]]Lo bug [[bugzilla:123|]] senhalat sus Bugzilla

Podètz tanben utilizar diferent modèls per ligar a un autre projècte wikimedia :

Las adreças internet

Son tanben apeladas ligams extèrnes. Vejatz la pagina Wikipèdia:Ligams extèrnes concernent las règlas suls sites d'inclure o pas.

Ligam extèrne : Nupedia
Quand imprimissètz la pagina, s'utiliza un autre fuèlh d'estil e l'adreça apareisserà clarament sul papièr.

 Ligam extèrne : [http://www.nupedia.com Nupedia]

Mas l'adreça internet sufís : http://www.nupedia.com.

Mas l'adreça internet sufís : http://www.nupedia.com .
Existís tota una lista de prefixes utilizables atal: [[prefixe:valor]].
Una lista complèta es disponibla sur m:Interwiki map (en anglés)
Exemple: [[google:Wikipèdia]] dona aquò

Los imatges


Es possible d'utilizar pas que d'imatges que son estats cargats sul servidor de Wikipedia.

  • Vejatz Ajuda:Cossí cargar un fichièr pel cargament d'un fichièr sul servidor.
  • e Ajuda:Cossí inserir un imatge per una explicacion complèta per l'utilizacion de l'imatge.

Tablèus

Lo logicial permet d'utilizar doas sintaxis :

  1. la « Wiki » explicada dins la pagina: Ajuda:Los tablèus
  2. la « classica » utilizant lo HTML, mas que son usatge es despreciat.
Un exemple de tablèu
Primièra entèstaSegonda entèstaTresena entèsta
Naut esquèrraNaut centreCostat drech
Bas esquèrraBas centre
linha del bas

Vejatz tanben meta:Wikipedia_DTD


Comentari

Atencion, los comentaris dins los articles son estrictament reservats a la mantenença de la pagina. Los comentaris sul contengut de l'article son de metre dins la pagina de discussion ligada a l'article en question.

<!-- Nòta : Aquesta pagina es en cors de redaccion, esperatz abans de l'editar. -->


Identificacion dins las paginas de discussion

Solament lo pseudonim :
Aoineko

~~~ (3 tildes)

Pseudonim e data :
Cedric31 03:17 Nov 8, 2002 (CET)

~~~~ (4 tildes)

Data :
03:17 Nov 8, 2002 (CET)

~~~~~ (5 tildas)

Categorias

Per la sintaxi pròpria a l'utilizacion de las categorias, veire l'article Ajuda:Categoria

Modèls

Per la sintaxi pròpria a l'utilizacion dels modèls, veire l'article Ajuda:Modèl

Vejatz tanben

Los espleches facultatius que cèrts navegadors dispausan al dessús de la fenèstra d'edicion son explicats dins Wikipèdia:Barra d'espleches d'edicion