Lazzaa

comun italian



Lumbard ucidentalQuest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.



Lazzàa (nom ufizial in italian: Lazzate in Italian) l'è on comun de la Provincia de Monscia e Brianza cont ona popolazion de 7 804 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 5,3 km² e ona densità de 1 472 ab./km².

Lazzate
Comun
Lazzate - Stema
Lazzate - Sœmeanza
Lazzate - Sœmeanza
Dats aministrativ
StatItàlia
RejonLombardia
ProvinçaProvincia de Monza e Brianza
CapolœgLazzate
Politega
Sindeg
Orgen lejislativConsili comunal
Territore
Coordinade45°40′23.05″N 9°04′52.61″E / 45.67307°N 9.08128°E45.67307; 9.08128
OSM45693
Voltituden257 m s.l.m
Superfix5,31 km²
Abitants7 673 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa1445.01 ab./km²
ConfinCermenaa, Lentaa, Misent, Bregnan e Rovellasca
Fus orariUTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss02
Codex postal20824
Sigla autom.MB
Codex ISTAT108025
Codex catastalE504
Sant protetorSan Lorenz
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Lazzate - Localizazion
Lazzate - Localizazion
Sit istituzional


El paes el se troeuva al confin con la Provincia de Comm (Bregnan, Cermenaa, Rovellasca). A l'è pussee vesin a Comm (17 km) che a Monscia (22 km). On temp a Lazzàa gh'era quatter laghett e ona ronsgia (ciamada "La Rota"): 'dess i laghett a gh'è pù, menter la ronsgia la se troeuva sotterra.


Storia

Compagn de tanti alter comun milanes e brianzoeu, Lazzàa el ven nominaa per la prima voeulta in del Liber Notitiae Sanctorum Mediolani del Goffred de Busser. Del paes se parla anca in d'on censiment del 1398 e in d'on para de document del 1476 e del 1564. Ai temp di Sforza, i scior del paes a hinn i Massaja, che però chichinscì gh'hann mai abitaa; dopo i Massaja hinn rivaa i Biragh, che gh'hann daa el nomm a la villa che l'esist anca al dì d'incoeu. I alter feudatari de Lazzàa hinn staa i Carcassoeula e poeu i Casned, che hinn restaa i padron fina al 1787, quand che l'è mort l'ultim di eredi. Al temp, Lazzàa el partegniva a la Piev de Seves.
In del XVIII secol l'è nassuu a Lazzàa el Lissander Volta, quell che l'ha inventaa la pila.
Ai temp de Napoleon l'è staa taccaa a Lentaa; e anca sotta el Regn d'Italia, per on poo de temp (fina al 1905) l'è staa taccaa a Misint.
Dopo la Segonda Guerra Mondial Lazzàa l'ha viduu cress la soa popolazion, per via de l'immigrazion de la gent del Sud.

Evoluzion demografega

L'andament del numer di abitant del comun de Lazzàa l'è mostraa in la tabella chi de sotta



Abitant censid

Riferiment