Bergamin
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
El bergamin a l'è una persuna duvrada in de la regiun del levamm[1] e de l' agricultüra 'me cultivadur de la tera (o lögh)[2][3].
El pö anca trà sö di bes'cc de curt o de bestiam.
Tüt chel lavur chì al gh'ha la mira de recatà nüdriment, pel, lavur animal e mercaa di animaj.
El Bergamin, a Milan, e l'è chel che 'l ghe da un ögg ai böv e anca a i cavaj; l'è quel che 'l neta la stala, che 'l spazza via 'l ledam di vacch e la pulina di cavai. A l'è minga propi 'l buvar, ch'a Milan ghe disen anca Bolch, ma chel che 'l ghe da 'na man al buvar.
El termen bergamin (che l'è spantegaa in tüta la Lumbardia e anca in di regiun inturna) el vegn giò de sicür del nom de la cità de Berghem.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/Quincy_Vitiello_Pig.jpg/220px-Quincy_Vitiello_Pig.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Pineapple_field.jpg/220px-Pineapple_field.jpg)
El mester del bergamin
![]() | «Marz sücc, Avril bagnaa. Sciur l'è 'l cuntadin che l'ha sumenaa.» |
(Pruverbi brianzöö[4]) |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Wooden_rake.jpg/228px-Wooden_rake.jpg)
Paroll ligaa
In Lombard gh'hemm un badalöcch de paroll per parlà de agricultüra e levamm. Chest chì suta henn di termen che pödumm catà föra facilment quand se parla de strümencc del bergamin:
- Messüra – fulcinn per segà el furment
- Bager – bastun de legn per purtà sö i spall do siell (cunt dent l'aqua per i camp)
- Cud –un piöd debon sgüzz che se druva per cudà la ranza
- Scighezz – un fulcinn per tajà l'erba
- Zapett – al se druva per tö via l'erba mata
- Restell – al se druva per vangà el sör e per regöj el fen
- Vergela – brocch piscinin de una pianta, ch'a se druva per svergelà, dunca cume se'l füdess una früsta
- Ranza – fulcinn per el fien
- Piov – sinonim de arader (de spess araa)
- Sloria – chel arader cunt dumà vöna de uregg inscambi de do
- Rö - chel robb che'l se spantega sura el sör (la rüera l'è el post induve al se impigna).