El Hupei (cineze tradisional 湖北, pinyin húběi) el ze una provinsa de ła Cina sentral. El confina a nord ko el Henan, a est ko el Anhuei, a sudest ko el Ciaṅši, a sud ko el Hunan, a ovest ko Coṅkiṅ e a nordovest ko el Šenši.
Ła provinsia ła se distrira par 740 km da ovest a est e par 470 km da nord a sud.
El Hupei konprende a el sentro e al sud ła gran piana ałuvionałe de el mèdio korso del Fiume Azuro (Piana de Jiaṅhan[3]), sirkondada da tute łe bande da riłievi: a ovest se trova i Munti Vudaṅ[4] de sirka 1600 m, i Munti Jing[5] de sirka 1900 m, i Munti Daba[6] de sirka 3100 m, e i Munti Vu[7][8]; a nord i Munti Toṅbai[9][10], a nordest i Munti Dabié[11] de sirka 1700 m, a sudest i Munti Mufu[12] de sirka 1600 m.
I do fiumi pi' inportanti i ze el Fiume Azuro ke el skore par pi' de 1000 km da ovest a est, e el so afluente Han[13] ke el riva da nordovest, indove i se inkontra ła se trova ła Piana de Jiaṅhan. El teritorio el ze karaterizà da un muco de łagi, i pi' inportanti i ze el Łago Łiaṅzi[14] e el Łago Hoṅ[15] a sudest.
El ze karaterizà da klima subtropegal [16] ko kuatro distinte stajon, istà kalde e umede e inverni freski e suti.
Ła ła provinsa de el Hupei ła ga tre łivełi de sudivizion: prefeture (地区 dìqū), sudivideste daspò in kontee (县 xiàn), sudivideste da ultimo in sità (镇 zhèn).
13 rejon aministrative a łivel de prefetura (地区 dìqū), de łe kuałi: 12 sità ko status de prefetura e 1 prefetura autonoma
103 rejon aministrative a łivel de kontea (县 xiàn), de łe kuałi: 38 distriti munisipałi (市辖区 shìxiáqū, 25 sità ko status de kontea (县级市 xiànjíshì), 2 kontee autonome (自治县 zìzhìxiàn) e 1 distreto forestal.
1220 rejon aministrative a łivel de sità (镇 zhèn), de łe kuałi: 733 sità (镇 zhèn), 201 komuni (乡 xiāng), 9 komuni etnegi (民族乡 mínzúxiāng) e 277 soto-distreti (街道办事处 jiēdàobànshìchù)
Mapa de ła sudivizion aministrativa de ła provincia del Hupei
Ła se pratega ła agrikoltura (koton, rizo, gran e té); se estrae anka karbon, ma soratuto borace[18], amalgame de platino, wollastonite[19], granati, marne, fero, fòsforo, rame, jeso, rutiło[20], saljema, amalagame de oro, manganeze e vanadio.Inportante ła ze ła produsion de enerzia idroełetrega [21] par mezo de ła Diga de łe tre Gołe[22]
Łe industrie pi' tradisionałi łe ze siderurgege, metałurgege e tesiłi; łe ze drio desviłuparse industrie mekanege, ełetronege (zeneratori ełetregi e alta ténołozia), automobiłistege e kimege.