Joana d'Anglatèrra (1165-1199)
- Article
- Discussion
Aisinas
Generau
Imprimir / exportar
Dins d'autres projèctes
![]() | Pels articles omonims, vejatz Joana d'Anglatèrra. |
Joana d'Anglatèrra, foguèt reina de Sicília puèi comtessa de Tolosa.
Nasquèt en 1165 d'Enric II, rei d'Anglatèrra e d'Alienòr d'Aquitània. Dos de sos fraires, Ricard Còr de Leon e Joan sens Tèrra, son estats reis d’Anglatèrra.
Alienòr d’Aquitània confièt son educacion a l’abadiá de Fontevraud[1].
Lo 13 de febrièr de 1177 a Palèrme, esposèt en primièras nòças Guilhèm II, rei de Sicília († 1189) del qual aguèt :
Veusa, acompanhèt son fraire Ricard Còr de Leon que participèt a la Tresena Crosada en Tèrra Santa. Lo rei envisatgèt quitament de la maridar a Al-Adel, fraire de Saladin e de fisar als dos esposes lo reialme de Jerusalèm, mas Joana refusèt d'esposar un prince musulman e Saladin refusèt d'autorizar son fraire a se convertir al cristianisme, çò que metèt fin al projècte[2]. Tornat de Tèrra Santa, Ricard, qu'aviá de pretencions sus Tolosa, las poguèt pas defendre per las armas, ocupat a combatre Felip August e preferiguèt se far un aligat del comte Raimon VI de Tolosa en li balhant sa sòrre en maridatge.
Esposèt doncas, en octobre de 1196, a Roan e en segondas nòças, Raimon VI (VIII), comte de Tolosa († 1222) que n'aguèt :
Foguèt pas una comtessa passiva. En març de 1199, alara que son marit reglava un litigi en Provença, un vassal de Lauragués se revoltèt e Joana venguèt ela meteissa assetjar lo castèl. Afectat per la mòrt de Ricard Còr de Leon, lo 6 d'abril de 1199, se rendèt a Roan alprèp de son autre fraire Joan sens Tèrra, mas afeblida per son emprensa, se retirèt a Fontevrault, mainadèt una enfant mòrt-nascuda e moriguèt pauc aprèp[3].