Lazzàa (nom ufizial in italian: Lazzate in Italian) l'è on comun de la Provincia de Monscia e Brianza cont ona popolazion de 7 804 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 5,3 km² e ona densità de 1 472 ab./km².
El paes el se troeuva al confin con la Provincia de Comm (Bregnan, Cermenaa, Rovellasca). A l'è pussee vesin a Comm (17 km) che a Monscia (22 km). On temp a Lazzàa gh'era quatter laghett e ona ronsgia (ciamada "La Rota"): 'dess i laghett a gh'è pù, menter la ronsgia la se troeuva sotterra.
Compagn de tanti alter comun milanes e brianzoeu, Lazzàa el ven nominaa per la prima voeulta in del Liber Notitiae Sanctorum Mediolani del Goffred de Busser. Del paes se parla anca in d'on censiment del 1398 e in d'on para de document del 1476 e del 1564. Ai temp di Sforza, i scior del paes a hinn i Massaja, che però chichinscì gh'hann mai abitaa; dopo i Massaja hinn rivaa i Biragh, che gh'hann daa el nomm a la villa che l'esist anca al dì d'incoeu. I alter feudatari de Lazzàa hinn staa i Carcassoeula e poeu i Casned, che hinn restaa i padron fina al 1787, quand che l'è mort l'ultim di eredi. Al temp, Lazzàa el partegniva a la Piev de Seves. In del XVIII secol l'è nassuu a Lazzàa el Lissander Volta, quell che l'ha inventaa la pila. Ai temp de Napoleon l'è staa taccaa a Lentaa; e anca sotta el Regn d'Italia, per on poo de temp (fina al 1905) l'è staa taccaa a Misint. Dopo la Segonda Guerra Mondial Lazzàa l'ha viduu cress la soa popolazion, per via de l'immigrazion de la gent del Sud.