Nom original | (uk) Софія Яблонська-Уден ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 15 maig 1907 ![]() Tarasivka (Ucraïna) ![]() |
Mort | 4 febrer 1971 ![]() França (França) ![]() |
Causa de mort | Mort accidental ![]() |
Sepultura | Vernouillet Illa de Noirmoutier ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, periodisme d'opinió i viatge ![]() |
Ocupació | periodista, fotògrafa, escriptora, periodista d'opinió ![]() |
Família | |
Cònjuge | Jean Oudin ![]() |
Fills | Jacques Oudin ![]() |
Sofia Iablonska(-Oudin) (en ucraïnèsː Софія Яблонська-Уден i en francèsː Sophie Jablonska-Oudin; Taràssivka, Regne de Galítsia, 15 de maig de 1907 - França, 4 de febrer de 1971)) va ser una escriptora de viatges, fotògrafa [1][2] i arquitecta ucraïnesa-francesa. Va néixer a la Galícia dels Habsburg, però va viure itinerant; la seva família es va traslladar a Rússia durant la Primera Guerra Mundial i va tornar a la Ucraïna occidental el 1921. A finals de la dècada de 1920 va emigrar a París. A París, Iablonska es va fer periodista i va començar a viatjar pel món; més tard va utilitzar aquestes experiències per escriure tres llibres. Es va retirar a Noirmoutier l'any 1950 amb la seva família i es va convertir en arquitecte.
Sofia Iablonska va néixer el 15 de maig de 1907 a Germaniv (ara Taràsskiva),[3] al Regne Habsburg de Galícia i Lodomeria, prop de Lemburg (actual Lviv). El seu pare era Ivan Yablonski, un sacerdot rus de l'esglèsia grecocatòlica ucraïnesa i metge, mentre que la seva mare també era d'una família de sacerdots.[4]
Durant la Gran Retirada, la retirada de l'exèrcit imperial rus de Galitsia l'any 1915, Ivan va portar la família a Taganrog, al sud de Rússia.[4] El 1921,[5] els Yablonska van tornar a Galitisia, residint primer a Kozyova i després a Yalinkova. Les dificultats econòmiques van obligar a dividir la família a Yalinkova. Sofia i el seu germà, Yaroslav, van viure inicialment amb familiars a Yazlovets, prop de Buchach, però després es van traslladar a Ternopil. Allà, Sofia va assistir al gimnàs i li van ensenyar costura, comptabilitat i interpretació. El 1927, va emigrar a París,[4] als 20 anys, per assistir a l'escola de cinema i convertir-se en actriu.[6] Yablonska va trobar primer treball com a netejadora de finestres, però finalment va aconseguir un petit paper en una pel·lícula de Pathé.[4] També va treballar com a model.[7]
Mentre vivia a París, Yablonska va fer amics en l'escena artística parisenca. Entre ells hi havia Stepan Levynsky,[6] orientalista i compatriota migrant ucraïnès.[3] Levynsky va convèncer Yablonska de convertir-se en reportera fotogràfica i de viatjar pel món.[8] La seva carrera la portaria al Marroc, Xina, Sri Lanka, Laos, Cambodja, Java, Bali, Tahití, Austràlia, Estats Units i Canadà.[9] Durant la dècada de 1930, va publicar històries sobre els seus viatges a revistes de Galitisia[10] com ara Women's Fate (ucraïnès: Жіноча доля) i New Home (ucraïnès: Нова хата).[3] El treball i els viatges de Yablonska la van convertir en una de les primeres dones directores de documentals.[6] Un tema recurrent de la seva obra van ser els efectes negatius del colonialisme europeu sobre la cultura local i les seves pròpies dificultats amb els europeus occidentals.[10] [11]
L'editorial ucraïnesa Pyramid va tornar a publicar els tres diaris de viatges de Yablonska el 2015.[4]
A principis de 1929, Yablonska va viatjar al Marroc i va passar tres mesos al país.[6] Més tard va utilitzar les seves experiències allà per escriure Char Marokko (ucraïnès: Чар Марокко),[7] publicat per la Societat Científica Xevtxenko el 1932.[10] El llibre és un recull de les trobades de Yablonska amb la cultura tradicional marroquina, estructurat com un diari i il·lustrat amb 12 fotografies.[7] Va ser traduït al francès l'any 1973 per Marta Kalytovska.[3] L'any 2020 se'n va publicar una edició alemanya.[7]
Yablonska va tornar a França des del Marroc el mateix any de la seva sortida.[6] va trobar feina fent documentals amb la <i>Societe Indochine Films et Cinema</i> i va inspirar-se en Levynsky, i va decidir viatjar a la Xina. Allà, mentre rodava pel·lícula, va conèixer Jean Oudin, un ambaixador francès, amb qui es va casar el 1933. La parella va tenir tres fills a la Xina i la Indoxina francesa, i va residir als dos països fins a 1946. Yablonska va utilitzar un negoci fals com a façana per registrar el trànsit diari al carrer a la Xina i va introduir els transeünts xinesos a la cultura ucraïnesa.[4] Yablonska va escriure Des de la terra de l'arròs i l'opi (Z kraïny ryzhu ta opiiu; З країни рижу та опію), publicat el 1936, a partir de les seves experiències a la Xina i el sud-est asiàtic.[10] Va ser seguit el 1939 per Far Horizons (Daleki obriï; Далекі обрії) .[4]
Yablonska i la seva família van tornar a París el 1946. Es van traslladar el 1950 a l'illa de Noirmoutier,[4] on ella va treballar com a arquitecta,[3] i on Jean va morir el 1955. Yablonska va morir en un accident de cotxe el 4 de febrer de 1971 mentre anava a París amb el manuscrit del seu treball final, TDvi vahy—dvi miry (ucraïnès: Дві ваги — дві міри). Sofia i Jean van ser enterrats l'un al costat de l'altre a Vernouillet, Yvelines, però van ser re-enterrats a Noirmoutier el 1973.[4]