Societat acèfala
- Pàgina
- Discussió
Una societat acèfala és una societat que no té líders o jerarquies polítiques.[2] Tals grups es coneixen també com societats igualitàries, no estratificades[cal citació] o bandes. Prenen decisions mitjançant consens en comptes de nomenar caps o reis permanents. Típicament són societats menudes.[3] És possible considerar com acèfales les societats anarquistes i soci-llibertàries modernes que han abolit la desigualtat social.
En relació a l'aportació de Hobbes a les disputes filosòfiques sobre la necessitat d'una autoritat per a la supervivència d'una societat qualsevol s'ha demostrat empíricament amb les investigacions antropològiques que la tesi de Hobbes estava equivocada. De fet durant un llarg temps (uns 30.000 anys[4]) en la Prehistòria s'ha viscut sense caps suprems[5] ni estat.[4] La majoria de societats de caçadors/recol·lectors són acèfales.[6]
Són considerades dins l'escala de complexitat política com les més senzilles.[7]
El mot "acèfal" prové del grec, "sense cap".[8]
Durant el segle xx els antropòlegs i etnòlegs documentaren detalladament societats d'aquest tipus entre grups caçadors-recol·lectors. Algunes característiques típiques eren:
No totes les societats caçadores-recol·lectores són acèfales i viceversa, ja que hi ha alguna societat que practica l'agricultura que també és acèfala.[3]
Les causes de l'estabilitat en el temps d'aquestes societats són mediambientals, no genètiques.[23]
Els esquimals orientals i centrals resolen els conflictes mobilitzant l'opinió pública mitjançant duels de cançons. En aquestes no es defenen la raó de la pròpia posició, sinó que s'insulta a l'oposició i el tribunal aprova més o menys amb les risses.[24] El duel acaba quan un dels litigants es dona per vençut.[25] Altres societats igualitàries jutgen mitjançant xamans oficialment mitjançant l'endevinació o clarividència per a assenyalar al suposat practicant de bruixeria que provoca els problemes i realment mitjançant assenyalant a qui és més sospitós per l'opinió pública. En el sistema de justícia per xamans l'assenyalat sol ser assassinat.[26] Si el xaman sol assenyalar a gent estimada per l'opinió pública sol acabar expulsat o assassinat. També hi ha casos, com als kuikuru, on a més dels xamans-jutges es condemna a l'ostracisme als individus conflictius.[27]
Davant la possibilitat de l'esclafit de venjances de sang entre famílies per un homicidi es prevé transferint per part de la família de l'assassí a la família de l'assassinat de grans quantitats de possessions. Aquesta justícia es notòria a les bandes de pastors, destacant el cas dels nuer.[28]
Al segle xix els països organitzats en estats dirigits per un cap de govern tingueren una gran dificultat per a saber com establir el seu propi tipus de relació diplomàtica, de cap (o autoritat) a cap, amb societats acèfales, a causa de l'absència de cap en aquestes.[12] Els colons tingueren problemes amb açò i els somalis es burlaven dels títols d'autoritat britànics i italians.[9]
Durant els temps moderns aquestes societats junt a les tribus han sigut confinades a viure a llocs poc accessibles i poc atractius per als colons dels estats.[29]