La llei del silenci (títol original en anglès: On the Waterfront) és una pel·lícula dirigida per Elia Kazan l'any 1954. Va rebre 8 Oscars: a la millor pel·lícula, director, actor (Marlon Brando), actriu secundària (Eva Marie Saint), guió, fotografia, direcció artística i muntatge. Està doblada al català.[1]
Kazan sembla justificar-se per la seva denúncia de companys davant del Comitè d'Activitats Antiamericanes -la caça de bruixes promoguda pel senador Joseph McCarthy- amb aquest esplèndid i oscaritzat drama sobre la delació. De fet, els sindicats portuaris que en l'època estaven controlats pels obrers d'esquerres apareixen en la pel·lícula sota el comandament de mafiosos, en una translació gens casual ni innocent. Davant de la por de tots els altres obrers, la figura del delator, Terry Malloy (Marlon Brando), lluny d'aparèixer com un ésser menyspreable s'eleva a nivells heroics.
Argument[2]
La vida dels estibadors dels molls novaiorquesos és controlada per un mafiós anomenat Johnny Friendly. Terry Malloy, exboxejador a sou, que treballa per a ell, és testimoni i autor indirecte d'alguna de les seves malifetes. Quan coneix Edie Doyle, germana d'una víctima de Friendly, Terry es penedeix, i comença a sentir-se culpable de la vida que porta. Ella el presenta al pare Barrie, que l'anima a acudir als tribunals perquè hi expliqui tot el que sap...
Repartiment
- Marlon Brando: Terry Malloy
- Karl Malden: el pare Barry
- Eva Marie Saint: Edie Doyle
- Rod Steiger: Charley Malloy
- Lee J. Cobb: Johnny Friendly
- Pat Henning: Timothy J. "Kayo" Dugan
- Leif Erickson: Glover
- James Westerfield: Big Mac
- Tony Galento: Truck
- Rudy Bond: Moose
- John Heldabrand: Mutt
- John Hamilton: "Pop" Doyle
- Tami Mauriello: Tullio
- Arthur Keegan: Jimmy
- Don Blackman: Luke
- Martin Balsam: Gillette
- Abe Simon: Barney
Premis i nominacions
Nominacions[3]
Referències