Blida (àrab: البليدة, Bulayda = 'Petita vila') és una ciutat d'Algèria a 51 km al sud-est d'Alger, capital de la província de Blida. La paraula bulayda és un diminutiu de belda ('vila'). Està situada a la plana de la Mitidja, a la riba dreta del uadi el-Kebir (Wad el-Kebir), afluent del Chiffa.
Història
Tomba de Sid-Ahmed El-Kebir
No consta l'existència de cap ciutat al seu lloc en èpoques antigues. Únicament, a l'edat mitjana, s'esmenta una ciutat de nom Mitidja que s'ha identificat amb Blida, i que fou destruïda pels Banu Ghaniya al començament del segle xiii.
Mesquita Al-kawthar
La ciutat sota el nom de Bulayda sorgeix el 1535, fundada per un religiós de nom Sidi Ahmed al-Kabir; la van poblar els seus deixebles i andalusins procedents de Tipasa, fugint dels atacs dels cabilencs de Chenoua; la regió pertanyia a la tribu dels Ulad Sultan, que la van cedir al religiós. Va rebre la protecció de Khair ed-Din Barba-rossa. El beglerbegi d'Alger la va convertir en una veritable ciutat i la va dotar amb una mesquita, un hamman i altres serveis. Els andalusins la van fer prosperar plantant tarongers i aplicant els mètodes de rec que havien conegut al seu país d'origen. La ciutat fou part de les terres de Dar al-sultan, és a dir, les terres directament administrades pel governador d'Alger, que hi tenia com a representant un hakim d'origen turc; una guarnició de geníssers es va establir a la ciutat. Alguns ciutadans d'Alger hi van construir residències de plaer. Va patir alguns terratrèmols, el més greu el del 1825,[1] que la van destruir quasi totalment, però sempre es va refer. El 1830, la van ocupar breument els francesos, però la van abandonar i va quedar com a territori independent sota els govern dels hakims; fou definitivament ocupada el 1839. El 1867, va patir un altre terratrèmol greu.[1] La ciutat tenia sis portes principals (que ja no existeixen, però el nom s'ha conservat en carrers o places):
Bab el-Rahba
Bab el-Zair
Bab el-Khouikha
Bab el-Sebt
Bab el-Zaouia
Bab el-Kbour
Fou lloc d'exili de l'exrei de Dahomey (abril del 1906), Behanzin que hi va morir el desembre del 1906.