Arquebisbat d'Eger
- Pàgina
- Discussió
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Egri főegyházmegye | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Hongria | |||||
Hongria septentrional | |||||
Parròquies | 310 | ||||
Conté la subdivisió | Debrecen-Nyíregyháza, Vác | ||||
Població humana | |||||
Població | 1.252.820 (2019) (108,94 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | hongarès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 11.500 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1004 | ||||
Patrocini | Joan Evangelista | ||||
Catedral | Sants Joans Baptista i Evangelista | ||||
Organització política | |||||
• Arquebisbe metropolità | Csaba Ternyák | ||||
Lloc web | eger.egyhazmegye.hu |
L'arquebisbat d'Eger (hongarès: Egri főegyházmegye, llatí: Archidioecesis Agriensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Hongria. Al 2016 tenia 692.000 batejats sobre una població de 1.264.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Csaba Ternyák.
La diòcesi comprèn tota la província de Borsod-Abaúj-Zemplén, la quasi totalitat de la província d'Heves i la part centre-septentrional de la província de Jász-Nagykun-Szolnok.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Eger, on es troba la catedral de Sants Joans Baptista i Evangelista. A Sárospatak es troba la basílica menor de Sant Joan Baptista.
El territori s'estén sobre 11.500 km², i està dividit en 310 parròquies.
La província eclesiàstica d'Eger, instituïda el 1804, comprèn dues sufraganie:
La diòcesi va ser erigida el 1004, després de la conversió dels hongaresos al cristianisme, i va ser sotmesa a la metropolia d'Esztergom. La tasca d'evangelització va continuar en les dècades següents amb l'anunci de l'Evangeli als pobles pagans dels cumans i dels petxenegs, que s'havien instal·lat al vast territori de la diòcesi. Els treballs de construcció de les estructures diocesanes van ser greument provats per la invasió dels mongols el 1241-42; quan tot va ser destruït, inclosa l'antiga catedral, que havia estat construïda al castell d'Eger i dedicada a Sant Joan Apòstol i Evangelista.
Un altre moment difícil va viure la diòcesi a la primera part del segle xv, quan el nord d'Hongria va patir les incursions dels hussites txecs ; la ciutat episcopal fou incendiada el 1442 i la major part de la seva població fou massacrada. Un altre incendi devastador va assolar Eger el 1544.
Un dels bisbes més famosos fou Ippolito d'Este que, elegit arquebisbe d'Esztergom sent nen, preferí optar per un trasllat a la diòcesi d'Eger que no comportava l'obligació de residència, per tornar a Itàlia. Posteriorment el cardenal Ippolito, per no perdre els ingressos de la seva diòcesi hongaresa, va decidir traslladar-se a Eger amb tota la seva petita cort, però Ludovico Ariosto es va negar a seguir el seu senyor.
El 1566, arran de la conquesta dels turcs, la seu i el capítol van ser traslladats a Košice, on es va fer servir l'església de Santa Isabel com a catedral. En aquest moment es va iniciar un període de decadència del catolicisme i una greu crisi per a la diòcesi, causada també per les nombroses guerres lluitades al seu territori, que van afavorir la introducció del protestantisme. Només amb el segle XVII es van iniciar les obres de restauració del catolicisme, gràcies sobretot a l'obra del bisbe Imre Lósy (1633-1637), que va convocar un sínode diocesà el 1635; durant l'episcopat de György Jakosics (1645-1648) hi va haver la unió amb els rutenis presents al territori diocesà; el bisbe Benedek Kisdy (1652-1660) va establir una universitat a Košice amb les facultats de filosofia i teologia, que també funcionaven com a seminari diocesà.
Fins a l'edició del Missal Post-Tridentí de Pius V s'utilitzava el ritu de l'arxidiòcesi d'Esztergom, el missal del qual, originat a partir d'un sagramentari de finals del segle xii, es va imprimir el 1484. Les rúbriques litúrgiques es van recollir a l'Ordinarius Strigoniensis que va tenir vuit edicions entre el 1493 i el 1520.[1] Els mateixos llibres litúrgics també es van utilitzar en diòcesis sufragànies. Després del concili de Trento, la missa estrigoniense va romandre en ús fins al sínode de 1629, en què es va aprovar per unanimitat l'acceptació del Missal romà de Pius V, però amb l'afegit de les festes dels sants del Regne d'Hongria, dues de les quals també van ser incloses al calendari general romà: Sant Esteve d'Hongria i Sant Adalbert.[2] L'arxidiòcesi d'Eger adoptarà el ritual Agriense, imprès per primera vegada a Košice el 1666 i substancialment similar al ritual estrigonienc de 1625. Amb l'edició de 1702 s'introduiran algunes diferències. La darrera edició es va imprimir el 1898.[3]
El 1687 Eger fou reconquerida i el 1695 tornà a ser bisbat i es restablí el culte catòlic a les esglésies transformades en mesquites. El 1705 es va crear el seminari d'Eger per posar remei a una greu mancança de sacerdots. La tasca de reconstrucció moral i religiosa de la diòcesi va continuar al llarg del segle xviii.
El 9 d'agost de 1804, la diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana amb la butlla Super universas del papa Pius VII. Al mateix temps, el seu ampli territori es va dividir amb la creació de dues noves diòcesis, Košice i Satu Mare, que es van convertir en sufragànies d'Eger juntament amb les diòcesis existents de bisbat de Rožňava i de Spiš.
Segons els anuaris catòlics, hi havia 633.804 catòlics llatins a l'arxidiòcesi de principis dels anys 1900 ; 81.217 catòlics del ritu bizantí (abans coneguda com a Esglésies Unides), i 503.407 cristians grecs-ortodoxos, membres protestants de les diverses denominacions. La comunitat jueva estava florint. Les parròquies eren 200, amb 342 membres del clergat secular i 51 religioses. La llengua vernacular que s'utilitzava era l'hongarès predominantment, així com també l'alemany, el croat, l'eslovac i fins i tot l'armeni.
Durant el període comunista (1949-1989), les llibertats religioses es van limitar, es van confiscar els béns eclesiàstics (excepte les esglésies), es van tancar les escoles catòliques, es van suprimir els ordres religiosos: va ser el període difícil i dur de l'"Església del silenci".
El 1982, es van annexionar a la diòcesi els territoris de les administracions apostòliques per les porcions hongareses de les diòcesis de Rožňava, Košice i Satu Mare, que s'havien erigit el 2 de setembre de 1937.
El 31 de maig de 1993, l'arxidiòcesi va cedir una part del seu territori en benefici de l'erecció de la diòcesi de Debrecen-Nyíregyháza i altres porcions de territori van ser cedides a les diòcesis de Vác i Seghedino-Csanád, assumint així l'actual fisonomia territorial. La diòcesi de Debrecen-Nyíregyháza i Vác van ser sotmeses a l'arxidiòcesi d'Eger, que des de 1937 havia estat privada de restes de sufragània a Txecoslovàquia i Romania.
A finals del 2016, la diòcesi tenia 692.000 batejats sobre una població de 1.264.000 persones, equivalent al 54,7% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular | clergat regular | batejats por sacerdot | homes | dones | |||
1948 | 990.233 | 1.582.047 | 62,6 | 464 | 457 | 7 | 2.134 | 192 | 696 | 282 | |
1970 | 1.000.000 | 1.800.000 | 55,6 | 476 | 476 | 2.100 | 303 | ||||
1980 | 899.000 | 1.371.000 | 65,6 | 372 | 372 | 2.416 | 302 | ||||
1990 | 1.121.000 | ? | ? | 400 | 371 | 29 | 2.802 | 29 | 440 | ||
1999 | 600.000 | 950.000 | 63,2 | 224 | 203 | 21 | 2.678 | 1 | 22 | 39 | 313 |
2000 | 595.000 | 945.000 | 63,0 | 221 | 198 | 23 | 2.692 | 1 | 24 | 41 | 313 |
2001 | 595.000 | 945.000 | 63,0 | 238 | 209 | 29 | 2.500 | 2 | 35 | 42 | 313 |
2002 | 690.000 | 1.210.000 | 57,0 | 230 | 205 | 25 | 3.000 | 2 | 33 | 42 | 314 |
2003 | 690.000 | 1.260.000 | 54,8 | 233 | 208 | 25 | 2.961 | 2 | 33 | 43 | 314 |
2004 | 690.000 | 1.260.000 | 54,8 | 234 | 199 | 35 | 2.948 | 2 | 37 | 49 | 314 |
2006 | 690.000 | 1.260.000 | 54,8 | 223 | 197 | 26 | 3.094 | 8 | 30 | 40 | 314 |
2013 | 685.000 | 1.260.000 | 54,4 | 188 | 167 | 21 | 3.643 | 14 | 30 | 35 | 301 |
2016 | 692.000 | 1.264.000 | 54,7 | 200 | 171 | 29 | 3.460 | 14 | 38 | 35 | 310 |
Diòcesis d'Hongria | |
---|---|
Debrecen-Nyíregyháza • Eger • Esztergom-Budapest • Győr • Hajdúdorog • Kalocsa-Kecskemét • Kaposvár • Miskolc • Nyíregyháza • Ordinariat militar d'Hongria • Pannonhalma • Pécs • Szeged-Csanád • Székesfehérvár • Szombathely • Vác • Veszprém | |
Conferència Episcopal d'Hongria • Nunciatura apostòlica a Hongria |