Zona d'Especial Conservació

Una Zona d'Especial Conservació (ZEC) és una àrea d'interés mediambiental per a la conservació de la diversitat, que ha estat designada pels estats membres de la Unió Europea per a intergrar-se a la xarxa Natura 2000.^[1]

La Directiva 92/43, d'Hàbitats, determina que cal declarar com a Zones Especials de Conservació (ZEC) tots els espais que ja han estat designats prèviament com a Llocs d'Importància Comunitària (LIC). Aquest fet implica que es diagnostica l'estat de conservació de tots els hàbitats i espècies d'interès comunitari presents a Catalunya i se’n determina el seu estat de conservació desitjat, el que n'assegura la seva conservació futura. A tal efecte, es detecten les pressions i amenaces que poden afectar a cadascun d'aquests elements i es llisten totes les mesures de conservació que poden aplicar-se per mantenir o millorar l'estat de conservació dels hàbitats, dels hàbitats de les espècies i les espècies d'interès comunitari.^[1]

L'instrument de gestió que s'aprova juntament amb la declaració d'aquests espais com a ZEC, diagnostica l'estat de conservació d'aquests elements d'interès comunitari i proposa un seguit de mesures de gestió de possible aplicació en ells. L'aplicació de les mesures previstes en l'Instrument de gestió per part de tots ajudarà a conservar -i recuperar allà on s'escaigui- aquest patrimoni col·lectiu del qual tant ens beneficiem.^[1]

L'instrument presenta una fitxa per a cada hàbitat i per a cada espècie d'interès comunitari i una fitxa per a cada espai. L'elaboració d'aquest document ha comportat anys de feina, al llarg dels quals s'han consultat desenes de documents bibliogràfics i més de 20 experts en diversos grups taxonòmics.^[1]

Aquest procés s'ha determinat de manera separada pels 22 espais que tenen més del 40% de la seva superfície a la regió alpina (AG176/2013), pels 7 espais de la Plana de Lleida (AG166/2013) i per la resta dels 86 espais de la regió mediterrània.^[1]