Zírida

Els zírides d'Ifríqiya foren una dinastia d'emirs d'origen amazic sanhaja, que va governar Ifríqiya —aproximadament l'actual Tunísia— des de mitjan segle x com a governadors i com a emirs independents des del 1048 fins al 1163. Els zírides foren eliminats el 1148 pels normands de Sicília i no foren restaurats pels almohades procedents del Marroc, quan aquests van conquerir l'antiga capital zírida, Mahdia, el 1160. Una branca d'aquests zírides, els Banu Hammad o hammàdides, van governar independentment el Màgrib central, amb capital a Qala (o Qalat Banu Hammad o Qalat Hammad o Al-Qala).

• Ziri ibn Manad, vers 950-971
• Bulugguín ibn Ziri, 971-984
• Al-Mansur ibn Bulugguín, 984-996
• Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur, 996-1016
• Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, 1016-1062
• Tamim ibn al-Muïzz, 1062-1108
• Yahya ibn Tamim, 1108-1116
• Alí ibn Yahya, 1116-1121
• Abu-l-Hàssan ibn Alí, 1121-1148
• Al regne de Sicília, 1148-1160
• Als almohades, 1160

• Úmar ibn al-Muïzz, germà de Tamim ibn al-Muïzz, 1096-1097

Els zírides de Granada es van formar com a dinastia d'una branca lateral dels zírides d'Ifríqiya, que va entrar al servei d'Almansor, va creuar l'estret de Gibraltar i es va instal·lar a la regió d'Ilbira. Després de donar suport al califa Sulayman al-Mustaín durant la fitna andalusina, els zírides van construir el seu propi emirat al voltant de Granada, que van governar fins al 1090, quan els van expulsar els almoràvits.

• Zawi ibn Ziri (1013-1019)
• Habús ibn Maksan (1019-1038)
• Badis ibn Habús (1038-1073)
• Abd-Al·lah ibn Bulugguín (1073-1090)
• Als almoràvits (1090)

• Tamim ibn Bulugguín (1073-1090)