Yoderita
La yoderita és un mineral de la classe dels silicats. Va rebre el seu nom l'any 1959 per Duncan Mckie en honor de Hatten Schuyler Yoder, Jr. (1921-2003), petròleg, director del Laboratori de Geofísica, del Carnegie Institution for Science (Estats Units).
 Yoderita | |
|---|---|
 Cristalls de yoderita en matriu de talc | |
| Fórmula química | Mg(Al,Fe3+)₃(SiO₄)₂O(OH) |
| Epònim | Hatten Schuyler Yoder  |
| Localitat tipus | Mautia Hill, Kongwa, Regió de Dodoma, Tanzània |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A’.02 – Anhang |
| Dana | 52.2.2b.3 |
| Heys | 16.19.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,02Å; b = 5,81Å; c = 7,25Å; β = 104,91° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | morat fosc a violeta fosc, verd (rar) |
| Exfoliació | bona en {001} |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,39 g/cm³ (mesurada); 3,33 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,689 a 1,691 nβ = 1,691 a 1,693 nγ = 1,712 a 1,715 |
| Birefringència | δ = 0,023 a 0,024 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 25° a 30°, calculat: 34° a 36° |
| Dispersió òptica | feble a moderada |
| Impureses comunes | Ti, Mn, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Yod |
| Referències | [1] |
Característiques
La yoderita és un silicat de fórmula química Mg(Al,Fe3+)₃(SiO₄)₂O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls anèdrics, aplanats o en forma d'escates, paral·lels a [010], de fins a 12 mil·límetres.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la yoderita pertany a «09.A - Estructures de nesosilicats (tetraedres aïllats), amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta l'any 1959 a Mautia Hill, Kongwa, a la regió de Dodoma (Tanzània). També ha estat trobada a Kadunguri Whiteschists, a Zambezi Belt (Mashonaland Occidental, Zimbabwe). Sol trobar-se associada a altres minerals com: cianita, talc, hematites i quars.
Referències
