Xiulet gomerenc

El xiulet prové dels primers habitants de l'illa, els guanxes, i "parlat" també a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle xvi, després de la conquesta de les Illes Canàries, els últims guanxes van adaptar el xiulet al castellà —mentre la llengua original, l'idioma guanxe, s'anava extingint.

Pel perill de desaparició del xiulet a principi del segle xxi, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment per la desaparició d'activitats, com el pasturatge, en les quals s'usava més, el Govern canari va regular-ne l'aprenentatge a l'escola, i va declarar el xiulet gomerenc patrimoni etnogràfic de Canàries el 1999. Actualment, el govern està impulsant l'expedient per a la Declaració per la UNESCO del xiulet gomerenc d'"Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat". Prèviament, Isidro Ortiz havia començat a impartir classes de xiulet en col·legis de l'illa.

Segons els estudis de Trujillo, el llenguatge xiulat fa servir sis sons, dos dels quals són denominats vocals i els altres quatre, consonants; i s’hi poden expressar més de 4.000 conceptes (paraules). Segons altres investigacions —com ara les de Classe (1957) en producció o de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepció—, els xiulaires i també els no xiulaires identifiquen clarament les 4 vocals xiulades distintes de l'espanyol /i/, /e/, /a/, /o/. Només /o/ i /u/ es confonen molt en xiulet gomerenc, perquè ja es confonen molt en la manera de parlar l'espanyol a La Gomera. Com passa en altres formes xiulades de llenguatges tonals, el xiulet funciona mantenint aproximadament l'articulació de la parla ordinària, de manera que "les variacions de timbre de la parla apareixen com a variacions de to" (Busnel i Classe). Les vocals s'indiquen amb tons plans.

El 2005, va aparèixer un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de La Laguna en el qual es mostrava que els practicants de xiulet processen el llenguatge al seu cervell de la mateixa manera com un llenguatge parlat. Es van estudiar parlants de castellà, alguns dels quals "parlaven" xiulet, i uns altres que no, i quan es va monitorar la seva activitat cerebral amb tècniques de ressonància magnètica es va veure que els subjectes que no parlaven xiulet el processaven com un xiulet mentre que els practicants de xiulet el processaven fent servir les mateixes àrees lingüístiques del cervell usades per a processar frases en castellà.

Les vocals s'aglutinen en 2 grups (o 4, segons els autors):

Les consonants s'aglutinen en 4 grups:

consonants en castellà	transcripció	producció sonora en silbo	esquema
n, ñ /ɲ/, l, ll /ʎ/, y /j/, r, rr, d (dentals)	Y	- xiulat continu - variació mitjana aguda
t, ch /tʃ/, s, z /θ/	CH	- xiulat interromput - variació mitjana aguda
m, b, v /β/, f, g, j /x/ (sonores i fricatives)	G	- xiulat continu - variació mitjana greu
p, qu /k/ (oclusives)	K	- xiulat interromput - variació mitjana greu

Cal notar que les consonants -n i -s en posició final es tradueixen en un ascens final del xiulat cap als tons aguts (transcrit per I). Els diftongs se simplifiquen (ue = A/E).

Extrets d’El Silbo Gomero, Materiales didácticos (Programa de Contenidos Canarios)

bue	nos		dí	as	(Bon dia)
GA	YOI		YI	AI
GE	YOI		YI	AI

bue	nas		tar	des	(Bona tarda)
GA	YAI		CHA	YAI
GE	YAI		CHA	YEI

¿có	mo		te		lla	mas?	(Com et dius?)
KA	GA		CHA		YA	GAI
KO	GO		CHE		YA	GAI

Yo		me		lla	mo		Ra	món	(Jo em dic Ramon)
YA		GA		YA	GA		YA	GAI
YO		GE		YA	GO		YA	GOI

Ma

ña

na

voy

a

la

pla

ya

(Demà vaig a la platja)

GA

YA

YA

GAI

A

YA

KIA

YA

GA

YA

YA

GOI

A

YA

KIA

YA

El

sá

ba

do

me

voy

a

Te

ne

ri

fe

(Dissabte vaig a Tenerife)

AI

CHA

GA

YA

GA

GAI

A

CHA

YA

YI

YA

EI

CHA

GA

YO

GE

GOI

A

CHE

YE

YI

KE

¿Qué

ho

ra

es?

Son

la

do

ce

(Quina hora és? Són les dotze)

KA

A

YA

AI

CHAI

YA

YA

CHA

KE

O

YA

EI

CHOI

YA

YO

CHE

• Xiular
• Llengua xiulada d'Aas

• Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by non whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
• Trujillo, R. i altres (2005). El silbo gomero. Materiales didácticos. Canary Islands: Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias - Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa. ISBN 84-689-2610-8.
• Carreiras M, López J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID: 15635400.
• Trujillo, R. (1978). El silbo gomero: análisis lingüístico. Santa Cruz de Tenerife: I. Canaria. ISBN 84-85543-03-3.
• Busnel, R.G. and Classe, A. (1976). Whistled Languages. Nova York: Springer-Verlag. ISBN 0387077138.
• Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
• Díaz Reyes, D. (2008). El lenguaje silbado en la Isla de El Hierro. Excmo. Cabildo Insular de El Hierro. Santa Cruz de Tenerife.

• "Xiuletí". Article a info-reflex (català).
• «Silbo» (en espanyol). Agulo La Gomera. Arxivat de l'original el 28-09-2007. [Consulta: 10 abril 2020]. (amb exemple i traducció)
• Le silbo gomero (amb un exemple) Arxivat 2008-12-25 a Wayback Machine. (francès) (castellà).
• «Silbo-Gomero.com». [Consulta: 23 abril 2006]. (anglès).