XXXII Individual de Raspall

La competició es disputa en dos grups separats, els guanyadors dels quals disputaran la final, prevista per al 28 d'octubre al trinquet de Bellreguard.^[7]

El campió vigent, Ian de Senyera, inaugurà la fase regular dilluns 24 contra Canari de Xeraco al poble d'est últim: potser per això el mitger xeraquer dominà el principi de la partida fins a avançar-se dos jocs (5 per 15), moment a partir del qual Ian respongué i aguantà millor el desgast físic que Canari, que no pogué fer cap altre joc i perdé 25 per 15, amb ovació del públic assistent.^[8]L'endemà, dimarts 25, el subcampió Moltó de Barxeta —un dels favorits a guanyar el campionat— s'enfrontà a Ricard de Castelló, el qual acabava de recuperar-se d'una lesió i no comptava disputar el mà a mà, per la qual cosa va fer públic el seu greuge:^[9]

En la tercera partida, disputada dimecres 26 a Guadassuar, l'ex campió Julio Marrahí debutà front al jove Ivan, que començà fort al traure i estigué a punt d'anotar el primer joc, però la veterania de Marrahí es traduí en un altre 25 per 5 a favor d'est últim, encara que Ivan jugà molt bé al dau.^[10]La quarta tingué lloc divendres 28 al trinquet Ciscar de Piles entre un altre castelloner, Seve, i Vercher, que jugava a casa: Seve guanyà la reballada i escollí el traure, la qual cosa li donà la victòria, ja que ambdós raspallers sumaren jocs alternatius del dau estant fins al 25 per 20 favorable al primer.^[11]

Dissabte 29, el trinquet de la Llosa acollí el duel entre Rubén Miravalles —de roig— i Punxa de Piles: el blau, recuperat d'una lesió del muscle dret, jugà en millors condicions que Miravalles, que només havia disputat una partida després de dos mesos baixa; amb tot, el roig aconseguí un val que no impedí que Punxa el guanyara 5 per 25 en una altra partida sabatera.^[12]Dimecres 3 d'octubre, Pablo de Barxeta i Mario de Bicorb s'enfrontaren al trinquet de Castelló de Rugat: malgrat la igualtat de forces fins al 20 per 15, el fet que Pablo anara tota la partida per davant de Mario i encertara millor a la llotgeta fon decisiu per a la victòria del barxetà 25 per 15.^[13]

Dijous 4 a Bellreguard, quan l'eliminatòria anava 15 per 10 a favor de Guadi, Brisca d'Oliva demanà un recés: una molèstia al maluc l'obligà a retirar-se, amb la qual cosa perdia la partida i la disputa del trofeu, per al qual s'havia preparat especialment;^[14]l'últim octau, previst per al divendres 5 al trinquet del Genovés, ja s'havia suspés dos dies abans per unes molèsties en l'omòplat de Sergio del Genovés (subcampió del XXX Individual de Raspall), la qual cosa donà a Moncho de Manuel el passe automàtic a la ronda següent.^[15]

Moncho s'estrenà en el primer quart, disputat dilluns 8 a Xeraco contra Seve, amb un primer joc del traure; Seve contestà en passar al traure i en acabant del rest i en feu un altre seguit (20 per 10); Moncho encara aconseguí girar un val advers i fer un altre joc abans de perdre per 15 a 25.^[16]

Dimarts 9, encara que era la festa del Nou d'Octubre, es jugà la partida setmanal a Oliva entre Punxa i Marrahí: Marrahí, de roig, guanyà la reballada i trià el traure, d'on aconseguí el primer joc; en passar al traure, Punxa es trobà amb una bona defensa del rest per part de Marra, que tornà a puntuar i encara augmentà la diferència fins a 20 per 5; el piler feu el seu primer i últim joc, net, del dau estant, abans que Marrahí tornara al traure per a guanyar el passe a semifinals 25 per 10.^[17]

Dimecres 10 s'enfrontaren a Guadassuar els dos rests barxetans, Moltó i Pablo: ambdós feren un joc cada un (10-10) i el segon tingué val i 15 per a avançar-se, però al remat Moltó es va créixer i feu tres jocs consecutius fins al 25 per 10 final.^[18]Divendres 12 a Piles, Ian guanyà el passe a semifinals contra Guadi, no sense oposició: encara que Ian era superior en tot moment, Guadi perdé dos vals que li podrien haver donat la victòria i el resultat final fon per la mínima, 25 per 20.^[19]

La primera semifinal, divendres 19 al Genovés, enfrontà al campió vigent, Ian, contra Marrahí: el blau començà al traure i, encara que Ian feu els dos primers quinzes, Marrahí li plantà cara i, després d'igualar a dos directe de traure, s'apuntà el primer joc (5 per 10); en passar al traure, Ian aconseguí la mateixa proesa (10 per 10) malgrat l'igualtat de forces; el joc següent, net, se l'emportà Marrahí del traure (10 per 15) i, al joc següent, trencà el dau i augmentà l'avantatge (10 per 20) i la pressió per al roig, que només pogué igualar a dos en l'ultim joc, que donà la victòria i el passe a la final a Marrahí.^[20]

La segona es disputà dissabte 20 a la Llosa, amb Moltó com a favorit i Seve al traure, encara que Moltó aconseguí fer-li joc net del rest estant; Seve només aconseguí fer un joc amb un 20 per 5 en contra, celebrat per la trinquetada amb ganes de més oposició, encara que al remat la partidà acabà 25 per 10 i el passe a la final per a Moltó.^[21]

La partida es presentà dilluns 22 a la seu de Bankia, amb la presència del director territorial Jaume Casas, el director d'esport Josep Miquel Moya, el vicepresident de la Fundació, Pepe Cataluña, i el president de la Federació, José Daniel Sanjuan: els premis en metàl·lic per als guanyadors se situaren en cinc mil euros per al campió, dos mil per al subcampió i cinc-cents per als altres dos semifinalistes;^[22]també es presentaren els nous trofeus que rebrien els campions i subcampions individuals, obra de l'artiste Marià de Sueca, anomenats Pilota i Galló, respectivament.^[23]

En les entrevistes prèvies a la final, Marrahí es mostrà convençut que tenia possibilitats de guanyar, encara que en l'edició anterior perdé contra Moltó en semifinals: després de guanyar l'individual de 2014 front a Guadi, estigué lesionat més d'un any i li intervingueren el muscle; després de fer una bona temporada durant tot 2018 i d'eliminar el campió vigent, Marra afirmà que el resultat es decidiria per detalls.^[24]Moltó, que també es trobava recuperat després de perdre l'anterior edició, havia anunciat a començament de l'any la intenció de retirar-se si no aconseguia resultats, però després de buscar ajuda professional aconseguí aplegar a les finals de la Lliga i de la Copa, encara que perdé les dos; l'amistat amb Marrahí, al qual coneix des que jugaven com a juvenils, també fon decisiva per a eixir del dubte, però Moltó estava decidit a respectar el descans i a encarar la final amb optimisme, malgrat la igualtat de forces.^[25]En una enquesta digital del portal PilotaViu sobre el resultat de la final, el 51% de participants feien guanyador a Marrahí.^[26]

Les postures i la reballada afavoriren Moltó, que començà al dau:^[27]el barxetà feia tots els jocs nets i Marrahí els igualava un a un amb un poc més dificultat fins a 20 per 20, l'únic moment de la partida que el castelloner feu un quinze del dau, però ja no pogué tornar el traure de Moltó, que sentencià la partida a les 12.45; el director d'esports, Josep Miquel Moya, entregà el trofeu al campió.^[28]