Winnebago (llengua)
El winnebago (Hocąk) és la llengua tradicional de la tribu Ho-Chunk (o Winnebago) d'amerindis dels Estats Units. La llengua forma part de la família lingüística de les llengües siouan i és estretament relacionada amb el chiwere, llengua parlada per les tribus Iowa, Missouria i otoe.
Hocąk | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 1.473 (2000)[1] 1.478 (2010)[2] |
Autòcton de | Wisconsin, Nebraska |
Estat | Estats Units |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux llengües siouan llengües sioux occidentals | |
Codis | |
ISO 639-3 | win |
Glottolog | hoch1243 |
Ethnologue | win |
UNESCO | 889 |
IETF | win |
Endangered languages | 1146 |
La llengua pot ser escrita usant el sil·labari "Ba-Be-Bi-Bo". Pel 1994 l'alfabet oficial de la Nació Ho-Chunk és una adaptació de l'alfabet llatí.
Revitalització de la llengua
Tot i que la llengua està en perill d'extinció, s'estan realitzant esforços vigorosos per mantenir-la viva, principalment a través de la Divisió Llengua Hocąk Wazija Haci, que ofereix classes, immersió de dia i un programa d'aprenentatge de la llengua.[3][4] Està disponible una app "Ho-Chunk (Hoocąk) Native American Language" per a iPhone, iPad, i altres dispositius iOS.[5]
[Lewis “Bleu”] St. Cyr, qui s'exerceix com a especialista en mitjans de comunicació per al Programa de Renaixement Ho-Chunk de la Tribu Winnebago de Nebraska, diu que està sempre en la recerca de formes creatives de portar ls llengus Ho-Chunk de nou a la vida. Fins ara, ha treballat fins a un joc de preguntes llenguatge basat en l'espectacle "Who Wants to Be a Millionaire? i ha estat utilitzant Facebook i vídeos de YouTube per comprometre els joves. "El món s'està movent tan ràpid amb la tecnologia, i els nostres joves són els que portaran la llengua des d'ara", va dir. "Crec que ha estat rebut força bé."[6]
Fonologia
Vocal oral | Frontal | Central | Posterior |
---|---|---|---|
Tancada | i | u | |
Mitjana | e | o | |
Oberta | a | ||
Vocal nasal | Frontal | Central | Posterior |
Tancada | ĩ | ũ | |
Oberta | ã |
Consonants | Bilabial | Labiovelar | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p b | d | k ɡ | ʔ | |||
Africada | tʃ dʒ | ||||||
Nasal | m | n | |||||
Fricativa | s z | ʃ ʒ | x ɣ | h | |||
Vibrant | r | ||||||
Aproximant | w | j |
Hi ha una notable llei sonora en winnebago anomenada llei de Dorsey[7] que dicta el següent:
- /ORS/ ~ [OSRS] (e.g.: /pra/ ~ [para]),
on O és una obstruent sorda, R és sonorant no sil·làbica i S un so sil·làbic.
Ortografia
L'ortografia oficial actual es deriva d'una versió americanista de l'alfabet fonètic internacional. Com a tal, els seus grafemes en termes generals s'assemblen als de l'IPA, i hi ha una estreta correspondència un-a-un entre grafemes i fonemes.
L'ortografia winnebago ortografia difereix de l'API en què les vocals nasals s'indiquen mitjançant un ogonek, de manera que į, ų, ą (respectivament /ĩ/, /ũ/, /ã/). D'altra banda, les consonants postalveolar i palatal s'escriuen com c, j, š, ž, i y (respectivament IPA /tʃ/, /dʒ/, /ʃ/, /ʒ/ i /j/), les tres últimes són la norma en la notació fonètica americanista. Més inusualment, t representa /d/, mentre que ǧ representa IPA /ɣ/. Finalment, l'oclusiva glotal sorda és representada per ʼ (coneguda en winnebago com a hiyuša jikere).
Notes
Referències
- Hocąk Teaching Materials (2010). Volume 1: Elements of Grammar/Learner's Dictionary. Helmbrecht, J., Lehmann, C., SUNY Press, ISBN 1-4384-3338-7. Volume 2: Texts and Audio-CD, Hartmann, I., Marschke, C. SUNY Press, ISBN 1-4384-3336-0
Enllaços externs
- The Hocąk People and Their Language Arxivat 2012-02-05 a Wayback Machine., Documentació de la web de llengües amenaçades (DOBES en alemany)
- Hocank Language, Documentació de la web de llengües amenaçades (DOBES en alemany)
- Hoocąk Waaziija Haci Language and Culture Division, Ho-Chunk Nation (of Wisconsin) website, extensive materials about Hoçak language and restoration efforts
- William Lipkind, "Winnebago Grammar", Wisconsin History