Viola
La viola és un instrument de corda. Prové de l'anomenada viola da braccio (de braç) en oposició a la viola da gamba (de cama) i la viola de mà.[1][2][3]
 | |
| Tipus | necked box lutes played with a bow (en)   |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.322-71 |
| Tessitura |  |
Mostra d'àudio | |
| Professió artística | violista |
Instrument de corda fregada, ocupa el paper de contralt del quartet vocal. Té quatre cordes afinades per quintes: do 2, sol 3, re 4 i la 4. Està per tant afinada una quinta per sota del violí i una octava per sobre del violoncel.[4][5]
A diferència del violí, no té una mida estàndard i la seva llargada oscil·la entre els 38 i els 44 centímetres de llargada de la caixa de ressonància. Normalment aquestes mesures s'indiquen en polzades (entre 15 i 17 polzades els instruments per a adults).[6]
Els materials i la forma de l'instrument són iguals als del violí, però les seves dimensions són més grans.[7] Les tècniques d'arc, de mà esquerra i de suport de l'instrument són pràcticament iguals a les del violí, si bé adaptant les relacions de pes i velocitat d'arc, així com el tipus de vibrat a la tessitura més greu de l'instrument. Això fa que hi hagi una llarga tradició -avui potser menys que en temps passats- d'instrumentistes que tocaven ambdós instruments.[8]
La música de viola està escrita en clau de do en tercera per als registres greu i mig de l'instrument, i en clau de sol per als registres aguts.[9]
1. Clau de sol (en segona)
2. Clau de do en tercera
3. Clau de do en quarta
4. Clau de fa (en quarta)
Curiositat cultural
Es creu que els acudits de violes, relacionats amb els músics i la interpretació d'instruments, sobre tot de la viola, van aparèixer durant el segle xviii a Europa.
