Vestida de azul

La pel·lícula comença durant una redada policial d'unes transsexuals que estan exercint la prostitució. La imatge es congela i apareixen uns rètols que adverteixen de la veracitat de la història i dels personatges que hi apareixen. Durant els crèdits, les sis protagonistes es presenten mentre prenen un aperitiu al Palau de Cristall del Retiro, a Madrid. A partir d'aquí, comença el relat de les seves vides.

La Loren, la més gran, va estar tancada a la Presó de Carabanchel. A més, ens explica com de malament ho va passar durant el servei militar, a través d'una graciosa anècdota. La Renée Amor és perruquera i la seva família encara no sap de la seva vida com a dona. La Nacha es dedica al món de la prostitució. L'Eva és artista, fa strip-tease integral i playbacks de la Lina Morgan. La Tamara és gitana i va ser maltractada per la seva família per la seva condició, tot i que ara és feliç. També es dedica al món de l'espectacle ballant com a Lola Flores i Isabel Pantoja. Per últim, la Josette, que també és artista i, potser, el cas més peculiar, ja que a més de tenir una germana en la seva mateixa situació, l'Eva Welch, va arribar a casar-se tot i conèixer la seva identitat de gènere i la seva orientació sexual. Al llarg de la pel·lícula, fins i tot, assistirem a com la seva ex-dona, casada novament i mare d'un nen, li retreu la seva covardia i engany.

La periodista Valeria Vegas va fer un estudi de la pel·lícula i de la situació de la transsexualitat a Espanya durant els anys de la Transició titulat Vestidas de azul. Análisis social y cinematográfico de la mujer transexual en los años de la transición española, publicat el 2019 per l'editorial Dos Bigotes.^[1]