Vertumnita
La vertumnita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom per Vertumne una deessa etrusca adoptada també pels romans. Era una deessa "rural" de la "mutació" i la protectora de l'evolució de la fruita cap a la maduresa.
 Vertumnita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₄Al₄Si₄O₆(OH)24·3H₂O |
| Epònim | Vertumne |
| Localitat tipus | Pedrera Campomorto, Pietra Massa, Montalto di Castro, Província de Viterbo, Laci, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EG.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EG.25 |
| Dana | 73.1.6.1 |
| Heys | 16.9.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,744(5) Å; b = 5,766(5) Å; c = 25,120(1) Å; γ = 119,72(5)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor, verd |
| Macles | comunes |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,15(4) g/cm³ (mesurada); 2,15 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,531 nβ = 1,535 nγ = 1,541 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 62°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Impureses comunes | Sr, Ba, Na, K, P |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-043 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Vtn |
| Referències | [1] |
Característiques
La vertumnita és un silicat de fórmula química Ca₄Al₄Si₄O₆(OH)24·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vertumnita pertany a «09.EG - Fil·losilicats amb xarxes dobles amb 6-enllaços més grans» juntament amb els següents minerals: cymrita, naujakasita, manganonaujakasita, dmisteinbergita, kampfita, strätlingita, eggletonita, ganofil·lita, tamaïta, coombsita, zussmanita, franklinfil·lita, lennilenapeïta, parsettensita, estilpnomelana, latiumita, tuscanita, jagoïta, wickenburgita, hyttsjoïta, armbrusterita, britvinita i bannisterita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pedrera Campomorto, situada a la localitat italiana de Pietra Massa, a Montalto di Castro, dins la província de Viterbo (Laci), on sol trobar-se associada a l'ettringita i a la tobermorita. Dins de la mateixa regió ha estat descrita a les pedreres Vallerano, a la localitat de Valleranello, dins la província de Roma. També a Itàlia se n'ha trobat a Colle Fabbri, a la Província de Perusa (Úmbria). També ha estat decrita en alguns indrets d'Alemanya i Àustria.
Referències
