Vers iàmbic
Un vers iàmbic és un vers que es basa en el ritme accentual de la poesia clàssica, format per peus de sí·laba breu i síl·laba llarga. És la base dels dístics elegíacs. Segons Plini el Vell, el poeta i satíric llatí Horaci considerava que fou Arquíloc de Paros qui inventà el vers iàmbic durant el segle vii aC.[1]
Referències
Bibliografia
- Esteve, Cesc. La invenció dels orígens : la història literària en la poètica del Renaixement. 133. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008, p. 45 (Textos i estudis de cultura catalana). ISBN 9788484152170.