Valls de l'Anoia

espai natural protegit

Valls de l'Anoia és una regió situada al sud-est de la comarca de l'Anoia, declarat Espai Natural Protegit (ENP), ZEPA (Codi ES5110018), LIC (Codi ES5110018), i considerada com un dels 135 paisatges que conformen Catalunya. Pertany a la regió natural del Sistema Mediterrani Central Prelitoral, en la tipologia d'Espai de Muntanya Interior. La superfície total és de 4.101,04 ha.[1]

Infotaula de geografia físicaValls de l'Anoia
Imatge
TipusÀrea protegida i Pla d'Espais d'Interès Natural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 29′ 10″ N, 1° 43′ 12″ E / 41.486°N,1.72°E / 41.486; 1.72
Dades i xifres
Superfície4.112,13809 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 389244 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació1992 Modifica el valor a Wikidata

Els municipis els quals formen part d'aquesta regió natural són Cabrera d'Anoia, Capellades, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, Piera i Vallbona d'Anoia, amb una superfície de més de 4.000 hectàrees.[1]

Superfície administrativa

Superfície (ha)%% respecte al municipi
Cabrera d'Anoia1301.1731.7376.48
Capellades93.972.2931.53
La Pobla de Claramunt31.420.771.67
La Torre de Claramunt24.520.601.60
Piera2226.4154.2938.99
Vallbona d'Anoia423.5610.3365.58
Total4101.04100.0035.03

Descripció

Petit espai situat a la comarca de l'Anoia que ha estat proposat, de forma prioritària, per ser una important zona de nidificació i cacera de l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). A més, constitueix una bona mostra de l'ambient mediterrani propi d'aquesta àrea de la Catalunya central. La declaració d'aquest Espai té com a principal objectiu la conservació de l'àguila cuabarrada.[1]

Aquest Espai està format per tot un seguit de petites valls, encaixades per turons i altres elevacions orogràfiques, formades tant per elements calcaris com silícics. El riu Anoia estructura l'Espai deixant turons amb cims plans on es desenvolupa bona part de l'agricultura.[1]

Entre els impactes que es produeixen en aquest Espai hi figuren les activitats extractives i la pressió urbanística. L'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) es mostra vulnerable a les modificacions de l'hàbitat i la freqüentació humana.[1]

Biodiversitat

Tragopogon és una flor silvestre present a les Valls de l'Anoia.
Vista d'una vinya a les Valls de l'Anoia.

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l'àmplia varietat d'ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens). 

L'Espai Natural Valls de l'Anoia constitueix una bona mostra de l'ambient mediterrani propi, presenta una barreja d'àrees boscoses, dominades pel pi blanc (Pinus halepensis) a les solanes i amb la presència d'alzina (Quercus ilex) i roure martinenc (Quercus humilis) a les vessants obagues. Representa també una zona important de nidificació i caça de l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).

Vegetació i flora

La Vall de l'Anoia conté una barreja d'àrees boscoses, dominades pel pi blanc (Pinus halepensis) a les solanes i amb la presència d'alzina (Quercus ilex) i roure martinenc (Quercus humilis) als vessants obacs. 

També s'hi troben matollars i zones de cultiu de cereal, que s'intercalen en mosaic amb les àrees arbrades.

Les brolles dominen la vegetació a les zones de solana.

Fauna

A la Vall de l'Anoia hi cria i caça l'àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).[1]

Les espècies presents de fauna de són:[1]

Les espècies presents d'ocells són:[1]

Aspectes socioeconòmics d'interès

En aquesta àrea hi domina l'agricultura de secà, caracteritzada pel cultiu d'ordi. També complementàriament s'hi practica la caça esportiva.[1]

El 0,97% de la superfície figura en el Catàleg de forests d'utilitat pública (CUP) o té algun tipus de conveni amb ajuntaments o particulars. [1]

Usos del sòl:[1]

  • Boscos - 42,45%
  • Terres agrícoles i àrees antròpiques - 39,17%
  • Vegetació arbustiva i herbàcia - 15,22%
  • Aigües continentals - 2,41%
  • Molleres i aiguamolls - 0,75%

Arbres declarats monuments

ID[1]NomNom científicMunicipi
06.028.01Pinus pineaPi de Can GallegoCabrera d'Anoia
06.161.01Pinus halepensis, P. pineaPins de Can Ferrer del CollPiera

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio