Valacs

Si cercau els habitants de la regió de Romania, vegeu Valàquia

Els valacs[1] (en serbocroat i búlgar власи, vlasi; en grec: βλάχοι; en albanès: vllehët; en turc: ulahlar; en hongarès: vlachok i olasz; en ucraïnès: волохи) són els parlants de llengües balcoromàniques: principalment romanesos, però també aromanesos, meglenoromanesos, istroromanesos i, de vegades, dàlmates i istriots.

Infotaula grup humàValacs

Pastor valac del Banat (1837)
Tipusterme Modifica el valor a Wikidata

El nom és un exònim usat de l'edat mitjana ençà per anomenar aquests grups. En general, és un terme originat i emprat principalment per pobles eslaus, i, per la tendència al pastoralisme dels valacs, de vegades s'ha emprat com a sinònim per la categoria social dels pastors.[2] En aquest sentit, sovint ha esdevengut un genèric vàlid per referir-se també a grups ètnics de pastors de llengua no romànica, i també de manera derogatòria.[3]

D'entre els valacs, els romanesos són els únics que tenen un estat nació propi; la resta conformen minories ètniques dins d'altres estats balcànics, i les seves llengües estan amenaçades.

Història

Al nord de la línia Jireček, pobles de llengua llatina

El terme valac prové del germànic antic * walhaz, un adjectiu referit als estrangers i, particularment, als estrangers de parla romana o celtes romanitzats (en comparació amb els germànics, en general els celtes eren un poble més romanitzat). Al seu torn, * walhaz ve del nom de la tribu celta dels volques (llatí: Volcae), que feien frontera amb els romans i els pobles germànics.[4] El terme es generalitzà i esdevengué habitual per referir-se a poblacions de parla romana en els diversos parlars germànics.[a] Més tard, durant el període de les migracions (segles v - vii) els eslaus manllevaren aquest terme (potser del gòtic), que empraren per referir-se igualment als romans o pobles llatins.[5] Així, de la mateixa manera que en les llengües eslaves balcàniques s'emprà per fer referència als romans dels Balcans, l'equivalent en polonès (włoch) significa italià.[b]

Rutes de transumància dels pastors valacs

Amb la caiguda del món antic i l'arribada dels pobles eslaus, els habitants de la regió dels Balcans al nord de la línia Jireček, de parla romanç, es veieren obligats a desplaçar-se; uns fugiren al nord-est (avantpassats dels futurs romanesos), altres a l'oest (que esdevindrien els dàlmates) i altres es dedicaren a la ramaderia muntanyenca (els futurs aromanesos). Aquest conjunt de pobles conformà allò que els eslaus anomenaren valacs (posteriorment manllevat també en grec, albanès i turc). Cal fer notar, però, que valac és un exònim, i que, ells mateixos, tots s'anomenen amb un derivat del llatí Romanus, 'romà'[c] (d'aquí el nom dels romanesos, que és un endònim manllevat del romanès).[6]

Entre les primeres documentacions escrites del mot valac destaquen les fonts àrabs (Ibn an-Nadim, al Kitab al-Fíhrist,[7] i al-Muqaddassí,[8] segle x) i les gregues (Joan Escilitzes i Jordi Cedrè, segle xi).[9] En eslau, la primera menció és de la Crònica de Nèstor (segle xii), i la primera font hongaresa és la Gesta Hungarorum, escrita en llatí (ca. 1200). Nombrosos territoris porten o han portat el nom de Valàquia, en referència als seus habitants; el més conegut de tots és la Valàquia romanesa, una de les tres regions del país juntament amb Moldàvia i Transsilvània.[10]

D'entre tots els valacs, els més nombrosos foren els del nord del Danubi, que eren majoria al seu territori, desenvoluparen una consciència com a poble i un relat nacional propi, i el segle xix erigiren l'estat romanès.[11] La resta, en canvi, romangueren en minoria entre altres pobles, i avui en dia malden per no ser totalment assimilats als pobles veïns i per no perdre la llengua.

Branques

Actualment, el terme valac està més o menys en desús en els àmbits acadèmics no historiogràfics, i se sol distingir en diversos grups anomenats segons els seus propis endònims (cal recordar que el terme valac és un exònim, és a dir, que no el fan servir per referir-se a ells mateixos).

Les llengües balcanoromàniques o els pobles valacs

Addicionalment, els dàlmates i els istriots han estat ocasionalment considerat valacs.

Notes i referències

Notes

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio