Universitat de Colònia

La universitat de Colònia es va establir l'any 1388 i és la quarta universitat del Sacre Imperi Romanogermànic després de la Universitat Carolina (1348), la Universitat de Viena (1365) i la Universitat de Heidelberg (1386). El papa Urbà VI va signar l'estatut a Perúgia. La universitat va començar la seva tasca educativa el 6 de gener de 1389. Durant molt temps, la universitat ha estat una de les meves importants del Regne.

L'any 1798, la universitat va ser abolida pels francesos, que havien envaït Colònia el 1794, perquè els seus professors, desitjosos de preservar la independència de la universitat, es van negar a jurar obediència a la República Francesa. No obstant això, l'últim rector (Ferdinand Franz Wallraf) es va amagar i va preservar el Gran Segell de la Universitat, que també s'usa al segle xxi.

El 1919, el govern prussià va donar suport a la decisió de l'ajuntament de la Ciutat de Colònia de restablir la universitat. El 19 de maig de 1919, qui era en aquell moment l'alcalde, Konrad Adenauer, va signar l'estatut de la universitat moderna.

En aquest moment, la universitat estava formada per la Facultat de Comerç, Economia i Ciències Socials (successora dels Instituts de Comerç i d'Administració Comunal i Social) i la Facultat de Medicina (successor de l'Acadèmia de Medicina). El 1920 es van afegir la Facultat de Dret i la d'Arts, de les quals el 1955 se segregaria l'Escola de Matemàtiques i Ciències Naturals per crear una facultat pròpia. El 1980, els dos departaments de Colònia de l'Escola d'Educació de Renània es va adherir a la universitat com les facultats d'Educació i Educació Especial.

La Universitat destaca en els àmbits de l'Economia i de Dret i Comerç.

Universitat de Colònia, edifici principal.

L'Estat de Rin del Nord-Westfàlia dirigeix la Universitat de Colònia. La universitat està dividida en sis facultats, que formen en conjunt 200 camps d'estudi. Les facultats són les de Gestió, Economia i Ciències Socials, Dret, Salut (amb la clínica afiliada a la Universitat), Arts, Matemàtiques i Ciències Naturals i Humanes.

El 24 de novembre de 2004, Axel Freimuth va ser escollit rector de la universitat per quatre anys. Freimuth va succeir a Tassilo Küpper i és el quaranta-novè rector des de 1919.

Facultat	Estudiants	Lloc web
Facultat de Gestió, Economia i Ciències Socials	prop de 10.000	Alemany Anglès
Facultat de Dret	prop de 5.000	Alemany
Facultat de la Salut amb l'Hospital Universitari de Colònia	prop de 3.200	Alemany Arxivat 2011-02-11 a Wayback Machine. Anglès Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.
Facultat de les Arts i Humanitats	prop de 16.500	Alemany
Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals	prop de 7.500	Alemany Anglès
Facultat de Ciències Humanes	prop de 2.800	Alemany

El 2005 es van registrar a la universitat 47.203 estudiants, 3.718 ja graduats. El 2003, el nombre d'estudiants de post-doctorat era de 670.

El nombre d'estudiants internacionals va ser 6.157 en 2005, la qual cosa suposa el 13% del total d'estudiants. D'ells, els pertanyents a països en desenvolupament era d'aproximadament 60%, representant un total de 123 nacions. Els països més representats van ser Bulgària (10,5%), Rússia (8,8%), Polònia (7,4%), Xina (6,2%) i Ucraïna (5,7%).

Hi ha 508 professors a la universitat, entre ells 70 dones. A més, la universitat dona treball a 1.549 empleats d'investigació amb 765 addicionals en la clínica i altres 1.462 (3.736 en la clínica).

Alguns dels més destacats han estat:

• Albertus Magnus;
• Thomas Aquinas, alumne d'Albertus Magnus;
• Kurt Alder, Premi Nobel de Química de 1950;
• Peter Grünberg, Premi Nobel de Física 2007;
• Heinrich Böll, Premi Nobel de Literatura;
• Karl Carstens, president de la República Federal d'Alemanya, 1979 - 1984;
• Gustav Heinemann, president de la República Federal d'Alemanya, 1969 - 1974;
• Kàrolos Papúlias, president de Grècia;
• Amos Grunebaum, famós tocòleg nord-americà;
• Francisco Rubio Llorente, president del Consell d'Estat d'Espanya;
• Erich Gutenberg, fundador dels estudis de negocis alemanys moderns.

La Universitat de Colònia manté divuit centres associats oficials^[1] amb universitats de deu països. D'aquests, els de Clermont-Ferrand I i Pennsylvania State són les més antigues.