Trastorn cutani

Un trastorn cutani o una malaltia cutània és qualsevol afecció mèdica que afecta el sistema tegumentari (el sistema que cobreix la superfície dels animals i comprèn la pell, cabell, ungles).^[1]Els trastorns del sistema tegumentari humà constitueixen un ampli espectre de trastorns i malalties, també coneguts com a dermatosis (encara que aquest terme s'utilitza més per les afeccions no inflamatòries),^[2] així com molts estats no-patològics (com, en determinades circumstàncies, la melanoníquia,^[3] les taques de naixença^[4] i les ungles en raqueta o pseudoclubbing).^[5][6] Mentre que només un petit nombre de malalties de pell representen la majoria de les visites al metge, s'han descrit milers d'afeccions de la pell.^[7] Amb certes excepcions, estan codificades al capítol XII de la CIM-10.^[8]

Trastorn cutani

Tipus	malaltia del sistema integumentari, malalties de la pell i del teixit connectiu i malaltia
Especialitat	dermatologia
Clínica-tractament
Medicació prednisolona, tetrinoïna, alitretinoïna, colecalciferol, mentol, botulinum toxin type A (en) , prednisona, mebutat d'ingenol, bacitracin a (en) , Polyhexanide (en) i diflucortolona
Patogènesi
Localització	zona de la pell
Afecta	pell
Classificació
CIM-11	EM0Z
CIM-10	L98.9
CIM-9	702, 709.8 i 702.8
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0096645
MeSH	D012871
UMLS CUI	C0029574, C0037274, C0037277, C0037277, C0037274, C0029574 i C0178298
DOID	DOID:37

La classificació d'aquests trastorns sovint representa molts reptes nosològics, ja que sovint no es coneix l'etiologia o la patogènesi subjacent.^[9][10] Per tant, la majoria de llibres de text presenten una classificació basada en la ubicació (per exemple, trastorns de la mucosa, de les ungles, de la pell), la morfologia (per exemple, les malalties ampul·loses autoimmunitàries),^[11] l'etiologia (per exemple, les malalties de la pell com a resultat de factors químics^[12] o físics), i així successivament.^[13][14] A grans trets, les lesions elementals de la pell es poden agrupar en dues categories: primàries o secundàries.^[15]

Un 10% de totes les dermatosis estan relacionades amb la feina,^[16] sent la dermatitis de contacte (tant de naturalesa al·lèrgica com irritativa) una de les malalties laborals més freqüents.^[17]

Clínicament, el diagnòstic de qualsevol malaltia de la pell es fa especial mitjançant la recopilació d'informació pertinent pel que fa a la presentació de lesió de pell, incloent la ubicació (per exemple: els braços, el cap, les cames), els símptomes (prurigen, dolor), la durada (aguda o crònica), la presentació (per exemple: lesió solitària, afectació generalitzada, presentació anul·lar, agrupades linealment), morfologia (per exemple: màcules, pàpules, vesícules) i el color (vermell, blau, marró, negre, blanc, groc).^[18] La dermatoscòpia simple i la videodermatoscòpia són actualment els mètodes més comuns per avaluar lesions cutànies.^[19] El diagnòstic de molts trastorns sovint també requereix una biòpsia de pell de la que s'obté una informació histològica^[20][21] que pot ser correlacionada amb la presentació clínica i les dades de laboratori.^[22][23] S'han desenvolupat procediments basats en l'aprenentatge profund i en la tecnologia de visió artificial que faciliten la diagnosi de diverses malalties cutànies.^[24][25] La microscòpia confocal de reflectància és una eina molt útil en el maneig in vivo i ex vivo de diferents tipus de càncer de pell.^[26]