Tractat d'Altranstädt (1707)
- per al tractat de pau entre Saxònia i Suècia que destronà August el Fort com a rei polonès, veure Tractat de Altranstädt (1706).
El Tractat o Convenció d'Altranstädt el signaren Carles XII de Suècia i Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic el 31 d'agost de 1707. L'objectiu del tractat fou establir els drets dels protestants a Silèsia.
| ||||
| ||||
| Tipus | tractat de pau  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 31 agost 1707 | |||
| Tema | llibertat de culte | |||
| Localització | Varsòvia (Polònia) | |||
| Participant | ||||
Context històric
Mentre que la Reforma Protestant havia arrelat fortament a Silèsia, la Dinastia dels Habsburg havien sotmès la província a la contrareforma al llarg del segle xviii.[1] Especialment a l'Alta Silèsia, aquesta política va tenir èxit: a inicis del segle xviii, gairebé la meitat de la població silesià era catòlica romana i unes 1.000 esglésies protestants havien estat rededicades al ritual catòlic romà.[1] La Pau de Westfàlia (1648) protegia els protestants només en els ducats de Brieg, Liegnitz, Münsterberg, Öls, Wohlau i a la ciutat de Breslau.[1] En els ducats de Jauer, Glogau i Schweidnitz, als protestants se'ls permetia mantenir tres "esglésies de pau" (Friedenskirchen) a fora de les muralles de la ciutat.[1] Després de 1675, només a Breslau i al Ducat d'Oels escaparen de la contrareforma, les "esglésies de pau" foren dissoltes, malgrat les protestes de Suècia i dels estats de protestant del Sacre Imperi Romanogermànc.[2]
Durant la Gran Guerra del Nord, Carles XII de Suècia desplaçà els seus exèrcits a través de Silèsia i ocupà l'Electorat de Saxònia, on força al seu adversari, l'elector Frederic August I de Saxònia, a firmar elTractat de Altranstädt (1706).[3]
Termes i aplicació
Durant la seva estada a Altranstädt prop de Leipzig, Charles XII negocià un tractat amb l'emperador Habsburg.[1] Josep acceptava tornar unes quantes esglésies a les comunitats de protestant, i permetre l'erecció de sis "esglésies de pau".[1] Les "esglésies de pau" s'aixecaren a Freystadt, Hirschberg, Landeshut, Militsch, Sagan i Teschen,[2] Es tornaven 125 esglésies.[4] Josep prescindí d'altres polítiques contrareformistes.[5] Tres consistoris protestants foren permesos, restaurant i establint el Luteranisme silesià.[4]
El tractat es negocià a Altranstädt des de l'abril de 1707.[6] Josep signà aquesta convenció per impedir l'entrada de Carles XII a la Guerra de Successió Espanyola al costat Francès,[6][7] i mantenia polítiques catòliques romanes estrictes a les seves altres terres hereditàries.[4] Quan Silèsia es convertia en una Província prussiana el 1742, el protestant Rei prussià, a la Pau de Breslau, protegí els drets dels catòlics romans i les seves possessions possessions.[1]
Referències
Bibliografia
- Bromley, J. S.. Rise of Great Britain & Russia, 1688-1725. 6. CUP Archive, 1970 (The New Cambridge Modern History). ISBN 0521075246.
- Büsch, Otto; Neugebauer, Wolfgang. Vom Kaiserreich zum 20. Jahrhundert und große Themen der Geschichte Preußens (en alemany). 3. Walter de Gruyter, 1992, p. 575 (Handbuch der preussischen Geschichte). ISBN 3110140926.
- Herzig, Arno. Der Zwang zum wahren Glauben. Rekatholisierung vom 16. bis zum 18. Jahrhundert (en alemany). Vandenhoeck & Ruprecht, 2000. ISBN 3525013841.
- Klueting, Harm. Das Reich und Österreich 1648-1740 (en alemany). 1. Berlin-Hamburg-Münster data=1999: LIT Verlag, 1999 (Historia profana et ecclesiastica. Geschichte und Kirchengeschichte zwischen Mittelalter und Moderne). ISBN 3825842800.
- Metzdorf, Jens. Politik, Propaganda, Patronage (en alemany). 179. Zabern, 2000 (Veröffentlichungen des Instituts für Europäische Geschichte Mainz, Abteilung für Universalgeschichte). ISBN 3805325843.
- Reifenscheid, Richard. Die Habsburger in Lebensbildern. Von Rudolf I. bis Karl I. (en alemany). 4a ed.. Styria, 1982. ISBN 3222114315.