Torlit comú
El torlit,[1] samarlic,[2]xamerlí ,[3] estorlit,[4] sebel·lí,[5] sibel·lí,[6] sibil·lí o xebel·lí i xibel·lí[7] (xarlot d'ulls grocs al Gironès, i seberlí a Vinaròs) (Burhinus oedicnemus) és una espècie d'ocell de la família dels burrínids (Burhinidae).
Burhinus oedicnemus  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 42 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 81 cm |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 25 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 45111439 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Burhinidae |
| Gènere | Burhinus |
| Espècie | Burhinus oedicnemus (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Charadrius oedicnemus |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
És un ocell estèpic i camallarga, de mida mitjana, amb un fort bec de color groc i negre, grans ulls grocs (que li donen un aspecte reptilià) i un plomatge adient per al camuflatge. El nom científic fa referència a les prominents articulacions que té a les potes, que són de color groc o verdós. És un gran volador, amb les ales amb marques blanques i negres.
Tot i estar classificat com a au camallarga, prefereix els hàbitats secs i oberts amb sòl descobert. És predominantment nocturn, especialment quan canta; el seu cant, semblant a gemecs, és fort i recorda al dels ocells del gènere Numenius (polits i becuts o siglots, família dels escolopàcids - Scolopacidae).
Alimentació
La seva alimentació es basa en els insectes i altres petits invertebrats, però també atrapa sargantanes. Diposita 2 o 3 ous en estretes esquerdes del terreny.
Distribució geogràfica
Es troba per tot Europa, el nord d'Àfrica i el sud-oest asiàtic. És un au migratòria que passa els estius a les parts europea i asiàtica de la seva àrea de distribució i els hiverns a Àfrica.
Als Països Catalans és una espècie sedentària amb contingents migradors hivernants, molt comuna a les Illes Balears. A les zones humides continentals nidifica als Aiguamolls de l'Empordà, i a l'hivern també és observat en altres zones, com ara al Delta del Llobregat[8]Pertany a la categoria d'ocells estèpics.
