Tommy Lee Jones

Nascut el 15 de setembre de 1946 a San Saba, al cor de Texas, Tommy Lee Jones pot ser considerat com un "verdader estatunidenc": té no només avantpassats gal·lesos sinó també avis cherokees.^[4]

Com el seu pare, Tommy Lee Jones treballa al principi a la indústria del petroli i en construccions submarines. Després del seu pas per la prestigiosa St. Mark's School of Texas, una escola reservada a la futura elit masculina americana, entra a la Universitat Harvard, on comparteix la seva cambra amb Al Gore.^[5]

La universitat va ser també l'ocasió per a Tommy Lee Jones de mostrar el seu talent com a jugador de futbol americà. Malgrat això, deu dies després d'haver rebut el seu diploma de literatura anglesa, Tommy entra, als 23 anys, al món de l'espectacle per a una obra titulada A Patriot for Me, a Broadway.^[6] i poc més tard s'estrena al cinema sota la direcció d'Arthur Hiller a Love Story^[7]

Sempre instal·lat a Nova York, continua les seves aventures teatrals i treballa en diferents obres, ja sigui a Broadway o fora de Broadway: Fortuna and Men's Eyes, Foun on a Garden, Blue Boys, Ulysses in Nighttown... en paral·lel, treballa en un soap titulat One Life to Live, en el qual figurarà fins al 1975.^[8] Els anys següents estaran sobretot sacrificats a la televisió, on el seu físic rude i la seva gran veu fan meravelles. Així els telefilms Outside Chance, The Rainmaker^[9] i sobretot The Amazing World of Howard Hughes.^[10] Se'l veu també en el cinema, però en petits papers i sovint en pel·lícules d'acció fortes: Rolling Thunder, Jackson County Jail.^[11]

Jones és nominat per primera vegada als Globus d'Or pel seu paper de Doolittle Lynn a Nashville Lady, de Michael Apted, i Oliver Stone li oferirà el paper de Clay Shaw a JFK, que li suposarà una nominació als Oscars en la categoria de Millor actor secundari. Dos anys més tard, la nominació es plasma en figureta pel seu paper del Marshal Gerard, llançat sobre el rastre de Richard Kimble (Harrison Ford) a El fugitiu. Se l'ha vist després a Blown Away, de Stephen Hopkins, i a Batman forever, de Joel Schumacher, on encarnava el malèfic Doble-Cara. El 1995 va escriure i realitzar una primera pel·lícula, The Good Old Boys, destinada a la televisió.^[12]

Després de l'enorme èxit d'Homes de Negre, produïda per Steven Spielberg, i del tòrrid però poc clàssic Volcano, Tommy Lee Jones torna a fer el paper del Marshal Samuel Gerard per a la continuació del Fugitiu, a U.S. Marshals, abans de posar la seva veu al Chip Hazard en el paròdic Small Soldiers, i d'encarnar el controlador judicial Travis Lehman a Doble risc.^[13]

Clarament menys present en la pantalla gran que al començament dels anys 90, Tommy Lee Jones, reputat pel seu caràcter poc amè i els seus cops de cara llegendaris, continua tanmateix a la fantasia "especial iaios a l'espai" de Clint Eastwood, Space Cowboys,^[14] amb James Garner i Donald Sutherland i la pel·lícula de suspens militar Normes d'intervenció, de William Friedkin, on encarna el coronel Hayes Hodges.^[15]

De tornada de les persecucions d'aliens al costat de Will Smith a Homes de Negre II, el 2005, roda la seva segona pel·lícula, Los tres entierros de Melquiades Estrada, després ha actuat a la pel·lícula dels germans Coen, No Country for Old Men.^[16] En 2009, té el paper de Dave Robicheaux a la pel·lícula de suspens In the Electric Mist de Bertrand Tavernier.^[17]