Tiourea

compost químic
(S'ha redirigit des de: Tiurea)

La tiourea (en anglès thiourea) és un compost organosulfurat amb la fórmula química SC(NH₂)₂. Estructuralment és similar a la urea, excepte perquè l'àtom d'oxigen està substituït per un de sofre, però les propietats de la urea i la tiurea difereixen significativament. La tiurea és un reactiu de la síntesi orgànica. les "tiourees" fan referència a una àmplia classe de compostos que tenen l'estructura general de (R¹R²N)(R3R4N)C=S. Les tiourees estan relacionades amb la ioamida, e.g. RC(S)NR₂, on R és metil, etil, etc.

Infotaula de compost químicTiourea
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular76,01 Da Modifica el valor a Wikidata
Rolantioxidant (en) Tradueix i cancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaCH₄N₂S Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(=S)(N)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Punt de fusió177 °C Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Tiourea
Tiourea
Estructura general d'una tiourea

Estructura i enllaços

La tiourea és una molècula planar. La distància de l'enllaç C=S és 1,60 àngstroms, en la tiourea es presenta en dues formes tautomèriques:

Producció

La producció anual de tiourea és al voltant de 10.000 tones. Es produeix a partir del triocianat d'amoni però més sovint es fa per reacció del sulfur d'hidrogen amb cianamida càlcica en presència de diòxid de carboni.

Molts derivats de la tiourea són útils en l'organocatàlisi.[1]

Aplicacions

La principal aplicació de la tiourea és en el processament tèxtil.[2]

En la síntesi orgànica la tiourea redueix els peròxids als seus corresponents diols.[3]

La tiourea de forma comuna s'usa com font de sulfur.

També es fa servir la tiourea per construir blocs de derivats de la pirimidina.

Com a detergent en productes per netejar la plata.[4]

Seguretat

La LD50 de la tiourea és 125|u=mg/kg oralment per les rates.[5] S'ha informat de l'allargament de la glàndula tiroidea, ja que la tiourea interfereix amb la captació del iode.

Referències

Bibliografia

  • The Chemistry of double-bonded functional groups edited by S. Patai. pp 1355–1496. John Wiley & Sons. New York, NY, 1977. ISBN 0-471-92493-8.

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio