Tino di Camaino
- Pàgina
- Discussió
Eines
General
Imprimeix/exporta
En altres projectes
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1280 Siena (Itàlia) |
Mort | 1337 (Gregorià) (56/57 anys) Nàpols (Itàlia) |
Activitat | |
Lloc de treball | Nàpols (1323–1337) Florència (1321–1323) Siena (1315–1320) Pisa (1306–1315) |
Ocupació | escultor, arquitecte |
Professors | Giovanni Pisano i Camaino di Crescentino |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Camaino di Crescentino |
Tino di Camaino (Siena, c. 1280 - Nàpols, 1337 (Gregorià)) és un escultor gòtic de Siena.
Fill de Camaino di Crescenzio di Diotisalvi, fou alumne de Giovanni Pisano, a qui ajudà en la construcció de la façana de la Seu de Siena. Continuà amb el seu mestre a Pisa, on fou nomenat mestre d'obres en la catedral el 1311. En aquest període esculpí la tomba d'Arrigo VII (1315).A Siena, on tornà de 1315 a 1320, feu el sepulcre del cardenal Petroni (1317), i el cèlebre monument del bisbe Orso, que realitzà per a la Seu de Florència després del 1321.
Altres treballs destacats del seu període florentí són una Marededéu al Museu Nacional del Bargello i la Caritat al Museu Bardini, a més d'un altre monument funerari per a Gastone de Tour conservat al museu de la basílica de la Santa Creu.
El 1323 es trasllada a Nàpols al servei de Robert d'Anjou, on realitzà molts monuments funeraris: el 1323, el de Caterina d'Habsburg, reina de Polònia, en San Lorenzo Maggiore, el 1325; el de la reina Maria d'Hongria en Santa Maria Donnaregina. A l'església de Santa Clara als darrers anys de la seua vida, esculpí la tomba de Carles de Calàbria i Maria de Valois.