Cadena perpètua (pel·lícula)

El 1947 Andy Dufresne, vicepresident d'un banc de Portland (Maine), és acusat de la mort de la seva esposa i l'amant d'aquesta, un famós jugador de golf, i condemnat a dues cadenes perpètues per cadascun dels que ha matat, malgrat que no hi ha proves concloents de la seva autoria, és enviat a la presó de Shawshank.

Una persona de la sensibilitat de l'Andy, que atorga gran importància a la literatura i sobretot a la música clàssica, suposa una provocació per als altres presos, que responen maltractant-lo amb molta brutalitat. A llarg termini, però, fa efecte que l'Andy es mantingui fidel als seus principis, ja que la seva manera de ser atrau diversos dels presos, en particular en "Red", que porta 20 anys a la presó acusat d'assassinat. En "Red" té fama de ser capaç d'obtenir qualsevol cosa, per exemple aconsegueix per l'Andy un martell de geòleg i un pòster, primer de la Rita Hayworth, després de la Marilyn Monroe i posteriorment de la Raquel Welch, la qual cosa no el lliura de caure en mans d'un grup de presos que no el deixen en pau. En "Red" li dona un cop de mà i el tria per arreglar una teulada. Allí l'Andy escolta per casualitat els problemes financers d'un guardià que es queixa de la càrrega fiscal que li suposa una herència de 35.000 dòlars que ha rebut. L'Andy li ofereix la seva ajuda per fer la declaració d'impostos, i com a contrapartida, només demana tres cerveses per cadascun dels seus companys. Això fa que la seva fama transcendeixi i que en pocs anys acabi fent les declaracions de tots els guàrdies de la presó i dels d'altres presons del comtat. Aquesta activitat li serveix també per lliurar-se definitivament dels seus assetjadors, dels quals se'n ocupa el capità dels guàrdies Byron Hadley. A l'Andy el col·loquen a la biblioteca de la presó, des d'on escriu una carta cada setmana al senat demanant fons per a aquesta, aconseguint amb la seva insistència la millor biblioteca carcerària.

L'Andy té un tracte privilegiat, ja que porta els comptes del corrupte Alcaid Norton, que amb els presos realitza treballs amb els quals ningú pot competir, i les companyies que volen treballar li han de pagar una forta comissió que l'Andy converteix en diner blanc, inventant un personatge fictici pel qui fins i tot aconsegueix papers legals.

L'Andy s'ocupa més d'ajudar als que volen estudiar, entre ells en Tommy, un jove que vol canviar de vida. Gràcies a ell en Tommy aconsegueix treure's el graduat. I és el noi qui li explica que en una de les presons en les quals va estar, va coincidir amb un home que li va explicar que havia assassinat a un jugador de golf i a la seva amant i que van acusar del fet al marit d'ella. L'Andy veu en aquella confessió un indici d'esperança però que queda truncada per l'alcaid, que no l'ajuda i que acaba fent matar a en Tommy, negant-li així l'oportunitat de revisar el seu cas. El mateix Andy passarà dos mesos a la cel·la de càstig al negar-se a seguir amb la comptabilitat de l'alcaid.

A la sortida hi tornarà, però aquella mateixa nit desapareix de la seva cel·la sense que ningú sàpiga què va ser d'ell, fins que descobreixen un túnel darrere d'un gran pòster de la Raquel Welch. Un cop fora, amb la identitat del personatge inventat, traurà del banc 300.000 dòlars de l'alcaid, a més d'enviar una carta amb proves de la seva corrupció a tota la premsa, aquest fet provoca que l'alcaid Norton acabi suïcidant-se.

Cert temps després, al cap de 40 anys a la presó, en "Red" és posat en llibertat. Per a ell la vida a l'exterior és tan absurda com per en Brooks i pensa a tornar a delinquir per tornar a la seva "llar". Només el reté la promesa que li va fer a l'Andy de que aniria a un camp on hi havia alguna cosa per a ell. Ho fa i allí hi descobreix diners suficients com per anar al lloc al qual li havia dit l'Andy que s'instal·laria si algun dia sortia de la presó, un poblet mexicà al costat del Pacífic on muntaria un hotel. En "Red" va fins allà on es retroben i es converteix en el seu ajudant.

La banda sonora la va compondre en Thomas Newman. Va ser nominada per a l'Oscar a la millor banda sonora original i a un premi Grammy.^[6]

• La ciutat mexicana de Zihuatanejo esmentada en la pel·lícula, existeix, es troba a la costa del Pacífic a l'estat de Guerrero.^[7]

• El paper de l'Andy Dufresne va ser originalment ofert a Tom Hanks, però no va poder acceptar l'oferta per estar ocupat amb el projecte de Forrest Gump. Anys més tard, sí que van poder treballar junts: Frank Darabont dirigint una pel·lícula desenvolupada en una presó protagonitzada per Tom Hanks i basada en una novel·la d'Stephen King, La milla verda. Un altre actor que va rebutjar el paper d'Andy Dufresne i que més tard es va lamentar, va ser en Kevin Costner.^[7]

• El director Frank Darabont va visionar cada diumenge durant el temps que va durar el rodatge la pel·lícula "Un dels nostres" de Martin Scorsese, per inspirar-se en els diàlegs de la narració en off i plasmar a la pantalla el pas del temps.^[7]

• Stephen King va vendre els drets del seu relat a Frank Darabont molt barats, ells dos s'havien fet amics per carta arran del curt "The Woman in the Room" (1983) en el qual Darabont va adaptar un relat curt de King. El curiós és que no es van conèixer en persona fins que es va iniciar el projecte de "Cadena perpètua".^[7]

• La Societat Americana per a la Prevenció de Crueltat contra els Animals ("American Society for the Prevention of Cruelty to Animals") va supervisar el rodatge de les escenes on apareixia el corb de Brook. Durant l'escena en la qual se l'alimentava amb un cuc, la ASPCA es va oposar al·legant que això era cruel per al cuc, i va sol·licitar que utilitzessin un cuc que hagués mort per causes naturals. Quan el van trobar l'escena va ser filmada.^[7]

• La pel·lícula que estan veient els presoners de la presó és "Gilda", on l'actriu protagonista és Rita Hayworth.^[7]

• Quan Warden Samuel Norton obre la Bíblia per on Andy Dufresne va amagar el seu petit martell, aquest es trobava a la part de l'Èxode, quan els jueus escapen d'Egipte.^[8]
• Andy Dufresne emet pels altaveus el duet Canzonetta sull'aria de les Noces de Fígaro en una gravació de 1968, quan l'escena transcorre entre 1955 i 1957.^[9]