Thérèse Encrenaz
Thérèse Encrenaz (Lilla, 1946) (nascuda Thérèse Gounon)[1] és una científica planetària francesa que «va tenir un paper destacat en el desenvolupament de la planetologia a Europa».[2]
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1946 ![]() Lilla (França) ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Formació | Escola Normal Superior de Fontenay-aux-Roses Goddard Institute for Space Studies Universitat París VII - Denis Diderot ![]() | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Astrofísica i ciència planetària ![]() | ||||
Ocupació | astrònoma, investigadora ![]() | ||||
Ocupador | Observatori de París Centre Nacional de Recerca Científica ![]() | ||||
Membre de | |||||
Obra | |||||
Estudiant doctoral | Emmanuel Lellouch, Thierry Fouchet i Emmanuel Marcq ![]() | ||||
Família | |||||
Cònjuge | Pierre Encrenaz ![]() | ||||
Premis
| |||||
![]() |
La seva investigació es refereix a les atmosferes extraterrestres, especialment als planetes i cometes del Sistema Solar. És directora de recerca del CNRS, emèrita, afiliada a l'Observatori de París.[3]
Educació i carrera professional
Encrenaz va néixer el 10 de març de 1946.[4] Després d'estudiar a l'Institut Goddard d'Estudis Espacials, a la Universitat de París i a l'Observatori de París,[2] va obtenir un diplôme d'études approfondies el 1968, un doctorat de troisième cycle el 1969,[4] i un doctorat d'état el 1975.[2]
Com a directora de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) de l'Observatori de París, va dirigir els laboratoris DESPA i LESIA, i va passar a ser vicepresidenta de l'observatori,[2] abans de retirar-se com a directora de recerca emèrita.[3]
Va ser editora en cap de la revista Planetary and Space Science del 2002 al 2007.[2]
Reconeixements
L'asteroide 5443 Encrenaz, descobert el 1991, va ser anomenat en honor seu.[5]
Ha rebut la Medalla de Plata del CNRS de 1998, el Prix Jules Janssen de 2007 de la Societat Astronòmica de França,[6] la Medalla David Bates de la Unió Europea de Geociències el 2010,[2] el Prix Deslandres de l'Acadèmia Francesa de Ciències el 2014,[7] i el Premi Kuiper de la Societat Astronòmica Americana el 2021.[3]
Va ser elegida membre de l'Acadèmia Europaea el 2002.[6]
Va ser nomenada cavaller de la Legió d'Honor el 2009 i oficial el 2019.[1]
Selecció de publicacions
Encrenaz és autora o editora de molts llibres sobre planetologia,[2] que inclouen:
- The Solar System. Intereditions/CNRS, 1987. Junt amb Jean-Pierre Bibring.[8][9]
- Infrared Astronomy with ISO. Nova, 1992. Junt amb M. F. Kessler.[10]
- Comet Science: The Study of Remnants from the Birth of the Solar System. Belin/CNRS, 1995. Junt amb Jacques Crovisier.[11][12]
- The Outer Planets and their Moons: Comparative Studies of the Outer Planets prior to the Exploration of the Saturn System by Cassini-Huygens. Springer, 2005. Junt amb R. Kallenbach, Tobias Owen, i Christophe Sotin.
- Searching for Water in the Universe. Springer, 2006.[13]
- The New Worlds: Extrasolar Planets. Springer, 2007. Junt amb Fabienne Casoli.
- Planetary Systems: Detection, Formation and Habitability of Extrasolar Planets. Springer, 2009. Junt amb Marc Ollivier, Françoise Roques, Franck Selsis, i Fabienne Casoli.[14]
- Life beyond Earth: The Search for Habitable Worlds in the Universe. Cambridge University Press, 2013. Junt amb Athena Coustenis.[15][16][17][18]
- Planets: Ours and Others; from Earth to Exoplanets (en anglès). World Scientific, 2013.[19][20]
- The Exoplanets Revolution. EDP Sciences, 2020. Junt amb James Lequeux i Fabienne Casoli.
- Planets and Life. EDP Sciences, 2021. Junt amb James Lequeux i Fabienne Casoli.
Vida personal
Encrenaz es va casar amb Pierre Encrenaz, un altre astrònom.[21]
Referències
Bibliografia
- Beichman, Charles A. «Progress in the infrared» (en anglès). Science, 260(5104), abril 1993. DOI: 10.1126/science.260.5104.107.a. JSTOR: 2881134.
- Chown, Marcus «Anybody out there? The how and what of alien life» (en anglès). New Scientist, desembre 2013.
- Cochran, William D. «The Solar System: By Thérèse Encrenaz, Jean-Pierre Bibring, and Michel Blanc.» (en anglès). Icarus, 90(1), març 1991. Bibcode: 1991Icar...90..184C. DOI: 10.1016/0019-1035(91)90080-d.
- Encrenaz, Thérèse «Invited review: Infrared spectroscopy of planetary atmospheres: Searching for insights into their past and present histories» (en anglès). Icarus, 376, abril 2022. DOI: 10.1016/j.icarus.2022.114885.
- Fletcher, Leigh N. «Planets: Ours and others. From Earth to exoplanets» (en anglès). Journal of Astronomical Instrumentation, 4(3)-4(4), desembre 2015. DOI: 10.1142/s2251171715800021.
- Foust, Jeff «Two books on astrobiology» (en anglès). The Space Review, desembre 2013.
- Harris, Liam «Life beyond Earth. The search for habitable worlds in the Universe by Athena Coustenis and Thérèse Encrenaz» (en anglès). Astrobiology Society of Britain Review, març 2014.
- Hurst, Guy M. «Book review: Comet Science (Crovisier/Encrenaz)» (en anglès). Journal of the British Astronomical Association, 110, octubre 2000. Bibcode: 2000JBAA..110..288H.
- Manfroid, Jean «The Solar System -- T. Encrenaz, J. -P. Birbing et M. Blanc» (en anglès). Ciel et Terre, 107, 1991.
- Mason, Nigel John «Book review: Comet Science (Crovisier/Encrenaz)» (en anglès). Contemporary Physics, 56(4), setembre 2015. DOI: 10.1080/00107514.2015.1082629.
- McClintock, Peter V.E. «Planetary Systems: Detection, Formation and Habitability of Extrasolar Planets, by M. Ollivier, T. Encrenaz, F. Roques, F. Selsis and F. Casoli» (en anglès). Contemporary Physics, 51 (6), novembre 2010. DOI: 10.1080/00107514.2010.496573.
- McCoustra, Martin R. S. «The chemical cradle of life» (en anglès). Chemistry World, 11(4), 2014.
- Petersen, Carolyn Collins «Comet Science, by Jacques Crovisier and Therese Encranaz» (en anglès). Sky & Telescope, 102(10), octubre 2001. Bibcode: 2001S&T...102Q..69P.
- Wallis, M. «Book reviews» (en anglès). Contemporary Physics, 48(6), novembre 2007. DOI: 10.1080/00107510701661597.