Te Wei
Te Wei (xinès tradicional: 特偉, xinès simplificat: 特伟, pinyin: Tè Wěi), (Xangai, 22 d'agost de 1915 - 4 de febrer de 2010) va ser un dibuixant de manhua i artista del cinema d'animació xinès. El seu nom de naixement era Sheng Song (xinès simplificat i tradicional: 盛松, pinyin: Shèng Sōng).
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 agost 1915 Shanghai (RP Xina) |
| Mort | 4 febrer 2010 (94 anys) Shanghai (RP Xina) |
| Activitat | |
| Ocupació | animador, director de cinema |
  | |
El nom Te Wei era el d'un nebot major que ell d'idees progressistes, al qual admirava i va demanar permís per a utilitzar el seu nom com a pseudònim.[1] Comença a publicar historietes i dibuixos a principis de la dècada del 1920, amb dibuixos d'influència occidental i temàtica política que venia a les publicacions orientades a públic estranger de la seua ciutat natal.[2] Va col·laborar en la propaganda anti-japonesa i a publicacions com Shidai Manhua.[1] El fet d'unir-se a un col·lectiu d'artistes contraris a l'ocupació japonesa,[3] va fer que haguera d'exiliar-se internament a Chongqing el 1940.[2]
Historiadors del cinema asiàtic consideren que el naixement de l'animació moderna a la Xina va ser el 1949, quan el Ministeri de Cultura va convidar a una sèrie d'artistes a anar al nord-est del país per dur a terme cinema d'animació als estudis de Changchun, entre els quals es trobaven Te Wei i el pintor Jin Xi.[4] Tot i que no tenia experiència en el camp, s'havia convertit una figura prominent de l'art de resistència contra el Japó, i a Chen Bo'er li agradava el seu estil, motiu pel qual el va reclutar.[3] Tot i això, Te Wei no estava entusiasmat davant la possibilitat de dedicar-se a la producció d'animació, ja que trobava massa tediosa la tasca de repetir dibuixos.[1]
L'any 1950, la secció d'animació es converteix en el Shanghai Animation Film Studio, canviant també de ciutat.[5] Amb el canvi, Te Wei continua sent cap de departament.[1]
Començà la producció artística seguint el marc de les normes del cinema soviètic però el seu estil va anar evolucionant.[6] El 1956 dirigeix Jiao'ao de Jiangjun,[1] amb influències tant de Walt Disney com de la tradició xinesa.[6][7] La inspiració en la tradició pròpia responia a la decisió que l'animació xinesa hauria de reflectir els costums i l'estètica xineses.[8] Així, a Zhu Baije Chi Xigua, s'experimenta amb la tècnica del paper tallat,[5] i Xiao kedou zhao mama s'inspiraria en l'estil de pintura amb pinzell de Qi Baishi.[5] En aquell moment, Te Wei estava en contacte amb personalitats com Zhou Enlai,[9] amb qui parlava del futur de la indústria.[10] El govern era prou laxe amb la indústria del cinema d'animació, la qual cosa els permetia gran llibertat creativa.[10]
Durant la Revolució Cultural va sofrir la repressió que també afectà a altres artistes i intel·lectuals cosa que li impedí continuar amb la tasca d'animador.[6] La seua pel·lícula del 1963 Mu Di, va ser assenyalada com dretana per obviar la temàtica de la lluita de classe.[10] En conseqüència, la Guàrdia Roja li demanà una autocrítica sobre totes les pel·lícules de l'estudi, en tant que director.[10]
El 15 de juny del 1977 va recuperar la seua posició com a director de l'estudi, si bé ja havia estat treballat abans amb l'estudi controlat per la Guàrdia Roja.[10][11] La dècada de 1980 va ser la de major producció com a director de l'estudi,[11] arribant a parlar bé de la Revolució Cultural en considerar que després dels patiments soferts, els animadors van tindre una gran explosió creativa posteriorment.[10][12]
El 1989 va ser elegit com un dels quatre cineastes més destacats de la història de la República Popular de la Xina,[10] entre d'altres reconeixements tant nacionals com internacionals.
Referències
Bibliografia
- Art, Politics, and Commerce in Chinese Cinema. Ying Zhu i Stanley Rosen. Editors. Cap. 7 “Chinese Animation Film. From Esperimentation to Digitalization “ de John A. Lent i Ying Xu. Hong Kong University Press.ISBN 978-962-209-175-7. Pàgs 116-119.i 121
- Chinese Animation: A History and Filmography, 1922-2012 de Rolf Giesen.McFarland&Co Inc 2015. e-ISBN 978-1-4766-1552-3