Taràntula gegant

Es considera l'aranya més gran,^[2] ja que pot arribar als 28 o 30 cm entre els extrems de les seves potes esteses i pesar més de 100 grams, sent el pes màxim registrat de 155 grams corresponents a una femella en captivitat.^[3] Com altres membres de la seva família i de famílies properes, tenen el cos pelut, i aquests pèls, que són irritants, actuen com a defensa.

Es distribueixen per les selves equatorials del nord d'Amèrica del Sud, trobant-se en Brasil, Guyana i Veneçuela,^[1] on excaven túnels en llocs pantanosos.

Les femelles triguen uns tres anys a madurar i poden viure fins a catorze. Són agressives i emeten un soroll sibilant (estridulació) quan s'aproxima un enemic potencial.

Quan se sent atacada, es frega el cos amb les potes del darrere i dispara uns pelets diminuts amb punxes cap a l'enemic. Aquests pèls són irritants per a la pell i les membranes mucoses.^[4]

Construeix caus o reutilitza els abandonats per rosegadors.^[5] El seu territori de caça es limita a uns pocs metres al voltant del seu cau.^[5]

La seva alimentació es compon principalment d'invertebrats i ocasionalment de rosegadors, serps i llangardaixos.^[3]

És d'hàbits solitaris i només es relaciona durant l'aparellament.^[5] Aquestes taràntules ponen uns 50 ous en un capoll a l'interior del cau, els quals es desclouen després de sis setmanes.^[5]

El seu verí no és ni de bon tros mortal, com es creu popularment, els seus quelícers produeixen una profunda ferida i el dolor pot durar unes 48 hores com a molt, així com nàusees i sudoració.^[5] Una altra forma de defensa consisteix a llançar uns pèls urticants (irritants) que tenen en el seu abdomen, que a l'home no li causen major problema, excepte si es produeix contacte amb els ulls o la boca.^[5]

Alguns pobles caçadors, com els yanomami, les utilitzen com a aliment, igual que d'altres grans aranyes migalomorfes.