Svabita
La svabita és un mineral de la classe dels arsenats que pertany al grup de l'apatita. Va ser anomenada per Hjalmar Sjögren en honor d'Anton von Swab (29 de juliol de 1703, Fahlun, Suècia - 18 de gener de 1768, Estocolm, Suècia), un químic i mineròleg. El 1891, Sjögren va anomenar i descriure la svabita com un nou mineral trobat a Harstigen, Värmland, Suècia. El 1892 es va trobar svabita a la mina de Jakobsberg, també a Suècia. En aquella època no es podien diferenciar els minerals pel seu contingut majoritari en flúor o grups OH; això va suposar que posteriorment es comprovés que el mineral trobat a Harstigen no era realment svabita (rica en flúor) sinó que era johnbaumita (rica en grups OH). Per tant alguns autors (Biagioni & Pasero 2013) consideren que la localitat tipus per la svabita hauria de passar de ser Harstigen a ser Jakobsberg.
 Svabita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₅(AsO₄)₃F |
| Epònim | Anton Antonsson Swab |
| Localitat tipus | Harstigen mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.16b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup espacial | P6₃/m |
| Color | incolor, groc clar,gris, marró clar. |
| Exfoliació | {1010} dolenta/indistingible |
| Fractura | irregular |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, de cera o greixosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | translúcida, transparent |
| Densitat | 3,5 - 3,8 (mesurada) 3,67 (calculada) [Densitats baixes en continguts baixos en plom i alts en fòsfor] |
| Índex de refracció | nω = 1,706 nε = 1,698 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sva |
| Referències | [1] |
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, piromorfita, fluorstrofita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[2]