Sucralosa
Sucralosa és un edulcorant. La majoria de la sucralosa ingerida no es degrada dins del cos i per tant és un producte que no aporta calories.[1] A la Unió Europea, també es coneix sota el codi E E955. La sucralosa és 600 vegades més dolça que el sucre comú (sacarosa),[2] dotze vegades més dolça que la sacarina, i tres vegades més que l'aspartam. És estable sota escalfament i en un ampli rang de condicions de pH. Per tant es pot fer servir en productes fornejats i en productes amb àmplies dates de caducitat. Característiques comercials interessants són la seva baixa energia, bon gust, estabilitat i seguretat.[3] Alguns noms comercials d'edulcorants basats en sucralosa són Splenda, Sucralin, Sukrana, SucraPlus, Candys, Cukren i Nevella.
Història
La sucralosa va ser descoberta l'any 1976 pels científics de la companyia Tate & Lyle.[1]
Tate & Lyle patentà aquesta substància el 1976.[4] A la Unió Europea va ser aprovada l'any 2004
Producció
Tate & Lyle fabrica la sucralosa a Jurong, Singapur.[5] Es fabrica clorant la sacarosa la qual substitueix tres dels grups hidroxil pel clorur.
Ús
Es pot trobar la sucralosa en més de 4.800 productes alimentaris i begudes ni aporta calories ni provoca càries,[6] és adequada pels diabètics,[7][8] i no afecta els nivells d'insulina.[9] Es fa servir per substituir o de manera conjunta amb altres edulcorants artificails o naturals. També s'afegeix a begudes no alcohòliques. La sucralosa mesclada amb la maltodextrina rep el nom comercial de Splenda i es troba cada vegada més als restaurants incloent McDonald's, Tim Hortons i Starbucks.
Seguretat
Els resultats de 100 estudis en animals i clínics fets per aconseguir l'aprovació per part de la FDA, indiquen que no hi ha risc en la ingestió de la sucralosa.[10][11][12][13] Tanmateix hi ha alguns efectes adversos a dosis altes (més d'1,1 mg/kg/dia).[14]
Un estudi publicat el 2015 tragué la conclusió que quan es bullia la sucralosa a partir de 98 °C (temperatura típica de bulliment d'aigua[15]) la sucralosa pot ser un perill per a la salut, ja que allibera aromàtics hidrocarburs policlorinats, considerats nocius per a la salut.[16]
Referències
Bibliografia
- Oliveira, Diogo N.de; Menezes, Maico de; Catharino, Rodrigo R. «Thermal degradation of sucralose: a combination of analytical methods to determine stability and chlorinated byproducts». Scientific Reports, 5, 1, 2015. DOI: 10.1038/srep09598.
Enllaços externs
- U.S. FDA Code of Federal Regulations Database, Sucralose Section, As Amended Aug. 12, 1999
- Ferrer, Imma; Thurman, E. M. «Analysis of sucralose and other sweeteners in water and beverage samples by liquid chromatography/time-of-flight mass spectrometry». J Chromatog. A, 1217, 25, 2010, pàg. 4127–4134. DOI: 10.1016/j.chroma.2010.02.020.