Suècia al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Suècia ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1958. Ha guanyat el concurs en sis ocasions, entre les quals és recordada especialment la de l'any 1974 amb la cançó més famosa del festival, «Waterloo» del grup ABBA. Gràcies a l'èxit de la seva participació, es van convertir en un dels grups més famosos a nivell mundial, a més de donar així a conèixer el seu país. En els aniversaris 50 i 60 del festival, el grup va ser escollit per televot com el millor representant en la història del festival.[1]

Suècia

Estació membre
Final NacionalMelodifestivalen
Aparicions63 (61 finals)
Primera aparició1958
Millor resultat
Final1r 1974, 1984, 1991, 1999, 2012, 2015, 2023
Semifinal1r 1996, 2011, 2012, 2015
Pitjor resultat
Final22è 1992
Semifinal12è 2008
Enllaços externs
Pàgina de Suècia en Eurovision.tv
Pàgina en SVT

És el país amb més victòries, empatat amb Irlanda, amb un total de set. Suècia és considerat el país més reeixit de la història del Festival, com així ho acrediten, a més de les victòries, una segona posició, sis terceres posicions, 25 aparicions en el TOP-5 i 41 en el TOP-10. Així mateix, va ser el primer país a guanyar dues semifinals consecutives (2011 i 2012). D'altra banda, només han quedat en l'últim lloc dues vegades.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió ve precedit a Suècia pel Melodifestivalen, celebrat en diferents ciutats del país on es presenten nombroses candidatures a representar Suècia al festival. La seva gran final, gairebé sempre celebrada a Estocolm, és l'esdeveniment musical anual més important per als suecs;[2] gràcies a això, les participacions de Suècia han estat sempre flamants i les seves cançons són molt conegudes a nivell internacional, sobretot a la resta de països nòrdics. Si bé és cert que Suècia des del 2006 no vingué recollint èxits, la situació va canviar amb el tercer lloc d'Eric Saade i el seu tema Popular en 2011 (que va guanyar la semifinal) i la primera victòria de Loreen el 2012 amb Euphoria.

A banda del grup musical ABBA, una de les cantants sueques més conegudes a nivell d'Eurovisió i d'Europa és Carola, guanyadora d'una edició de les tres en les quals ha participat en Eurovisió, el seu currículum al festival és excel·lent; 3a el 1983, amb la cançó més votada al Melodifestivalen i reconeguda com la millor cançó que ha passat per ell; 1a el 1991 (empatada en punts amb França, però guanyadora per tenir major quantitat de 10 punts) i 5a en 2006 amb «Invencible». Carola va intentar participar de nou en Eurovisió l'any 2008, en un duo amb el cantant Andreas Johnson, un dels cantants suecs més coneguts en l'actualitat. No obstant això, no van aconseguir arribar a la final del Melodifestivalen. Alguns dels altres artistes conegudes que han participat en el festival són Jan Johansen, The Ark, Lena Philipsson, Tommy Nilsson, Afro-dite i Forbes.

Altres grans artistes són Charlotte Perrelli (guanyadora d'Eurovisió 1999 i 18a en Eurovisió 2008); l'asterisc que ve en la seva secció és a causa que aquesta cançó va ser la salvada pel jurat, si no, no hagués participat a la final per tenir menys punts que l'Antiga República Iugoslava de Macedònia (actual Macedònia del Nord) i Bulgària (10a i 11a, respectivament). Charlotte i la seva cançó «Hero» era una de les clares favorites per guanyar el festival del 2008 celebrat a Belgrad, igual que Rússia (la guanyadora finalment), Sèrbia, Armènia, Suïssa i Ucraïna, decidida tant per les cases d'apostes com per pàgines web d'eurofans, encara que finalment va ocupar un divuitè lloc empatat en punts amb França.

En 2010, es van quedar a les portes de la final en acabar en 11è lloc de la seva semifinal corresponent amb la candidatura d'Anna Bergendahl i «This is my life». Aquella va ser la primera i, fins ara, única vegada que Suècia no ha avançat a la final des de la introducció del sistema de semifinals.[3] No obstant això, a l'any següent el país va començar a veure millors resultats amb el pas de les edicions, amb Eric Saade, qui va quedar en el primer lloc de la seva semifinal i tercer de la gran final amb 185 punts, el qual va ser el millor resultat de Suècia dels últims 12 anys des de la victòria de Charlotte Nilsson en 1999.[4] A Bakú 2012, Loreen, després de ser líder de totes les apostes des que resultés guanyadora al Melodifestivalen, aconseguí el triomf amb la cançó «Euphoria», que va rebre 372 punts (va marcar un nou rècord de 18 puntuacions màximes), i va donar a Suècia la seva cinquena victòria.[5] Com a amfitrions en 2013, es van situar al lloc 14è amb Robin Stjernberg i «You». No obstant això, en 2014, Sanna Nielsen va aconseguir amb «Undo» el tercer lloc amb 218 punts en la gran final.

En 2015, arribaria a Viena, després d'una renyida campanya, la sisena victòria en Eurovisió per a Suècia, amb el tema «Heroes», que va aconseguir 365 punts (la tercera major puntuació al festival i major en una semifinal amb 217), interpretat per Måns Zelmerlöw. Això va significar que el país escandinau acolliria el festival del següent any i, a més, va ser el lapse de temps no consecutiu més curt en què un país guanya després d'imposar-se al festival de 2012.[6] En 2016, com a amfitrió a Estocolm, després d'un dur festival en què va partir entre els favorits, aconseguiria el 5è lloc amb Frans i «If I Were Sorry» gràcies als 261 punts aconseguits entre el nou sistema de votació de Televot-Jurat per separat, de manera que va quedar per tercer any consecutiu en el top 5. Un any després, Robin Bengtsson i el seu tema «I can't go on» van atorgar Suècia una 5a posició amb 344 punts, mentre que Benjamin Ingrosso, amb «Dance You Off», va aconseguir una 7a posició amb 274 punts el 2018. 5è va quedar John Lundvik un any més tard a Tel Aviv amb «Too late for love» (334 punts). Després de ser la favorita en les cases d'apostes des de l'anunci de la seva participació en el Melodifestivalen, Loreen va aconseguir tornar a representar Suècia el 2023, i va portar el país a una setena victòria. A més a més, va fer història, sent la segona persona i primera dona en guanyar el festival dos cops.

Participacions

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
AnySeuArtistaCançóFinalPuntsSemifinalPunts
1958 HilversumAlice Babs«Lilla stjärna»410No va haver-hi semifinals
1959 CanesBrita Borg«Augustin»94
1960 LondresSiw Malmkvist«Alla andra får varann»104
1961 CanesLill-Babs«April, april»142
1962 LuxemburgInger Berggren«Sol Och Vår»74
1963 LondresMonica Zetterlund«En gång i Stockholm»130
No hi va participar el 1964
1965 NàpolsIngvar Wixell«Absent friend»106No va haver-hi semifinals
1966 LuxemburgLill Lindfors i Svante Thuresson«Nygammal vals»216
1967 VienaÖsten Warnerbring«Som en dröm»87
1968 LondresClaes-Göran Hederström«Det börjar verka kärlek, banne mej»515
1969 MadridTommy Körberg«Judy min vän»98
No hi va participar el 1970
1971 DublínFamily Four«Vita vidder»685No va haver-hi semifinals
1972 EdimburgFamily Four«Härliga sommardag»1375
1973 LuxemburgThe Nova«You're Summer»594
1974 BrightonABBA«Waterloo»124
1975 EstocolmLars Berghagen«Jennie, Jennie»872
No hi va participar el 1976
1977 LondresForbes«Beatles»182No va haver-hi semifinals
1978 ParísBjörn Skifs«Det Blir Alltid Värre Framåt Natten»1426
1979 JerusalemTed Gärdestad«Satellit»178
1980 La HaiaTomas Ledin«Just nu!»1047
1981 DublínBjörn Skifs«Fångad I En Dröm»1050
1982 HarrogateChips«Dag Efter Dag»867
1983 MúnicCarola«Främling»3126
1984 LuxemburgHerreys«Diggi-Loo Diggi-Ley»1145
1985 GöteborgKikki Danielsson«Bra vibrationer»3103
1986 BergenMonica Törnell & Lasse Holm«E' de' det här du kallar kärlek?»578
1987 Brussel·lesLotta Engberg«Boogaloo»1250
1988 DublínTommy Körberg«Stad I Ljus»1252
1989 LausanaTommy Nilsson«En Dag»4110
1990 ZagrebEdin-Ådahl«Som En Vind»1624
1991 RomaCarola«Fångad av en stormvind»1146
1992 MalmöChrister Björkman«I Morgon är En Annan Dag»229
1993 MillstreetArvingarna«Eloïse»789
1994 DublínMarie Bergman i Roger Pontare«Stjärnorna»1348
1995 DublínJan Johansen«Se på mig»3100
1996 OsloOne More Time«Den vilda»31001227
1997 DublínBlond«Bara Hon älskar Mig»1436No va haver-hi semifinals
1998 BirminghamJill Johnson«Kärleken är»1053
1999 JerusalemCharlotte Nilsson«Take me to your heaven»1163
2000 EstocolmRoger Pontare«When spirits are calling my name»788
2001 CopenhaguenFriends«Listen to your heartbeat»5100
2002 TallinnAfro-dite«Never let it go»872
2003 RigaFame«Give me your love»5107
2004 IstanbulLena Philipsson«It Hurts»5170Top 11 de l'any anterior
2005 KíevMartin Stenmarck«Las Vegas»1930Top 12 d'any anterior
2006 AtenesCarola«Invincible»51704214
2007 HèlsinkiThe Ark«The worrying kind»1851Top 10 de l'any anterior
2008 BelgradCharlotte Perrelli«Hero»184712[nota 1]54
2009 MoscouMalena Ernman«La Voix»21334105
2010 OsloAnna Bergendahl«This is my life»No es va classificar1162
2011 DüsseldorfEric Saade«Popular»31851155
2012 BakúLoreen«Euphoria»13721181
2013 MalmöRobin Stjernberg«You»1462País amfitrió
2014 CopenhaguenSanna Nielsen«Undo»32182131
2015 VienaMåns Zelmerlöw«Heroes»13651217
2016 EstocolmFrans«If I Were Sorry»5261País amfitrió
2017 KíevRobin Bengtsson«I Can't Go On»53443227
2018 LisboaBenjamin Ingrosso«Dance You Off»72742254
2019 Tel AvivJohn Lundvik«Too Late for Love»53343238
2020 RotterdamThe Mamas«Move»Festival cancel·lat
2021 RotterdamTusse«Voices»141097142
2022 ToríCornelia Jakobs«Hold me closer»44381396
2023 LiverpoolLoreen«Tattoo»15832135
2024 MalmöMarcus & Martinus«Unforgettable»9174País amfitrió
2025

Festivals organitzats a Suècia

EdicióCiutat seuLocalitzacióPresentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1975EstocolmStockholmsmässanKarin Falck
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1985GöteborgScandinaviumLill Lindfors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1992MalmöMalmömässanLydia Cappolicchio i Harald Treutiger
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2000EstocolmGloben ArenaKattis Ahlström i Anders Lundin
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2013MalmöMalmö ArenaPetra Mede
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2016EstocolmGloben ArenaPetra Mede i Måns Zelmerlöw
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2024MalmöMalmö ArenaPetra Mede i Malin Åkerman

Anècdotes de Suècia en el Festival d'Eurovisió

  • 1963: Suècia queda per primera vegada en últim lloc igual que Noruega, Finlàndia i Països Baixos.
  • 1966: Suècia queda segona per primera vegada.
  • 1970: Suècia no assisteix al festival en protesta per l'empat quàdruple produït en l'edició anterior entre Espanya, Països Baixos, França i Regne Unit. Com que encara no existeixen normes contra un empat, són declarats guanyadors els quatre.
  • 1974: Suècia guanya per primera vegada amb el grup ABBA, el qual més tard tindrà èxits i serà la millor representació d'Eurovisió.
  • 1976: Suècia no assisteix al festival a causa de la falta de recursos (per haver organitzat l'edició anterior) i a les protestes generades contra l'esdeveniment.
  • 1977: Suècia obté l'última posició amb només dos punts.
  • 1983: Suècia obté per primera vegada un tercer lloc.
  • 1984: Suècia torna a guanyar amb el grup Herreys.
  • 1985: Suècia torna a quedar en tercer lloc i la presentadora sueca del festival Lill Lindfors simula una caiguda on perd la seva roba però és per posar-se el seu nou vestit.
  • 1991: Suècia guanya amb Carola el festival per la mínima diferència amb el 2n lloc en la història del festival, empatant amb França.
  • 1995 i 1996: Suècia obté un tercer lloc i curiosament tant en un festival com en l'altre obté 100 punts.
  • 1999: Suècia guanya el festival amb Charlotte Nilsson.
  • 2001: Les representants sueques són acusades de plagi d'una cançó belga d'un anterior festival.
  • 2005: Suècia obté una de les seves majors patacades en la història del festival, ja de després d'anys en el top 10 obté un 19è lloc.
  • 2006: Carola torna a representar Suècia i aconsegueix un 5è lloc.
  • 2010: Suècia per primera vegada no avança cap a la final.
  • 2011: Eric Saade aconsegueix el tercer lloc amb la quarta major puntuació per a Suècia en la història amb 185 punts, a més de la primera victòria per a Suècia en una semifinal.
  • 2012: Loreen aconsegueix el cinquè títol per a Suècia i la 2a millor puntuació de la història del Festival amb 372 punts, així com el major nombre de màximes puntuacions, amb 18. També obté la segona victòria en una semifinal per a Suècia consecutivament, aquesta és la major quantitat de punts obtinguts pel país en la història fins al moment.
  • 2014: Sanna Nielsen aconsegueix el tercer lloc en la final amb la tercera puntuació més alta que ha obtingut Suècia, amb 218 punts, a més de ser segona en la seva semifinal.
  • 2015: Suècia guanya Eurovisió per sisena ocasió amb 365 punts, convertint-se en el primer país que guanya amb més de 300 punts dues vegades (al 2012 ho va fer amb 372). A més, és el país amb menys espai de temps entre dues victòries, amb només tres anys des de la seva última victòria. Aquesta és la segona puntuació més alta per al país en una final i la major puntuació en una semifinal en la història de qualsevol país amb 217 punts, Suècia va ser declarat com el país més reeixit d'Eurovisió doncs, malgrat estar a una victòria darrere d'Irlanda es va convertir en el país que acumula més punts sumant totes les edicions del festival.
  • 2023: Suècia guanya Eurovisió per setè cop, amb la màxima puntuació del país fins al moment. És la segona ocasió en què Loreen, la seva representant, guanya el festival, i aconsegueixen empatar amb Irlanda pel nombre més gran de victòries.

Votació de Suècia

Fins a 2019, la votació de Suècia ha estat:

Més punts atorgats només en la gran final
Pos.PaísPunts
1 Irlanda227
2 Noruega226
3 Dinamarca214
4 Regne Unit168
5 Alemanya150
Més punts atorgats en semifinals i final
Pos.PaísPunts
1 Dinamarca307
2 Noruega301
3 Irlanda244
4 Finlàndia194
5 Islàndia190
Més punts rebuts només en la final
Pos.PaísPunts
1 Noruega363
2 Dinamarca349
3 Finlàndia283
4 Regne Unit224
5 Islàndia220
Més punts rebuts en semifinals i final
Pos.PaísPunts
1 Noruega453
2 Dinamarca449
3 Finlàndia322
4 Islàndia288
5 Regne Unit278

12 punts

  • Suècia ha donat 12 punts a:

Final (1975 - 2003)

AnyPaísAnyPaísAnyPaísAnyPaísAnyPaís
1975 Països Baixos1981 Alemanya1987 Irlanda1993 Irlanda1999 Islàndia
No hi va participar el 19761982 Iugoslàvia1988 Suïssa1994 Hongria2000 Dinamarca
1977 Irlanda1983 Regne Unit1989 Dinamarca1995 Dinamarca2001 Grècia
1978 Mònaco1984 Irlanda1990 Irlanda1996 Estònia2002 Estònia
1979 Israel1985 Noruega1991 Malta1997 Regne Unit2003 Noruega
1980 Irlanda1986 Suïssa19921998 Noruega

Galeria d'imatges

Notes

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio