Sternarchogiton nattereri

espècie de peix

Sternarchogiton nattereri és una espècie de peix pertanyent a la família dels apteronòtids.[2]

Infotaula d'ésser viuSternarchogiton nattereri Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN49829806 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGymnotiformes
FamíliaApteronotidae
GènereSternarchogiton
EspècieSternarchogiton nattereri Modifica el valor a Wikidata
Steindachner, 1868
Nomenclatura
Sinònims
  • Oedemognathus exodon (Myers, 1936)
  • Sternarchus nattereri (Steindachner, 1868)[1]

Descripció

  • Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima (els mascles tendeixen a ésser més grossos que les femelles).
  • Cos comprimit lateralment, en forma de ganivet i amb una coloració uniformement blanca pàl·lida amb un matís rosaci a causa dels capil·lars subcutanis. El dors és gris amb nombrosos electroreceptors en forma de punts blancs.
  • Opercle rosat degut a la presència de les brànquies per sota.
  • Perfil dorsal del cap força corbat des del clatell fins al musell.
  • Boca terminal i amb la mandíbula superior més allargada que la inferior.
  • Ulls petits i recoberts per una pell translúcida.
  • Aleta anal allargada i amb 180-198 radis.
  • Aletes pectorals amples i amb 13-15 radis cada una.
  • Aleta caudal gairebé recoberta d'escates i amb 11-15 radis.
  • Les aletes no presenten cromatòfors foscos.
  • Igual que altres apteronòtids, produeix un camp elèctric continu, de voltatge feble i amb una freqüència de 732-1.465 Hz que li serveix com a eina d'electrolocalització i comunicació.[3]
  • A diferència d'altres espècies de Sternarchogiton, presenta un dimorfisme sexual molt accentuat car els mascles reproductors desenvolupen dents fortes i externes als extrems d'ambdues mandíbules, tenen gònades més grosses i llurs caps s'allarguen (aquests mascles són tan diferents de les femelles i dels joves que, durant 40 anys, es va pensar que eren un gènere i una espècie diferents: Oedemognathus exodon).[4][5][6][7][8][9]

Alimentació

Menja esponges d'aigua dolça que creixen en arbres submergits, troncs i restes de fusta.[10][11]

Hàbitat

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical.[4]

Distribució geogràfica

Es troba a Sud-amèrica: conca del riu Amazones, incloent-hi el riu Solimões (n'és un dels gimnotiformes més comuns) i el riu Negro.[4][12][13]

Observacions

És inofensiu per als humans.[4]

Referències

Bibliografia

  • Albert, J.S. i R. Campos-da-Paz, 1998. Phylogenetic systematics of Gymnotiformes with diagnoses of 58 clades: a review of available data. P. 419-446. A: L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M.S. Lucena i C.A.S. Lucena (eds.). Phylogeny and classification of neotropical fishes. Porto Alegre: EDIPUCRS.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio