Sternarchogiton nattereri

• Pot arribar a fer 25 cm de llargària màxima (els mascles tendeixen a ésser més grossos que les femelles).
• Cos comprimit lateralment, en forma de ganivet i amb una coloració uniformement blanca pàl·lida amb un matís rosaci a causa dels capil·lars subcutanis. El dors és gris amb nombrosos electroreceptors en forma de punts blancs.
• Opercle rosat degut a la presència de les brànquies per sota.
• Perfil dorsal del cap força corbat des del clatell fins al musell.
• Boca terminal i amb la mandíbula superior més allargada que la inferior.
• Ulls petits i recoberts per una pell translúcida.
• Aleta anal allargada i amb 180-198 radis.
• Aletes pectorals amples i amb 13-15 radis cada una.
• Aleta caudal gairebé recoberta d'escates i amb 11-15 radis.
• Les aletes no presenten cromatòfors foscos.
• Igual que altres apteronòtids, produeix un camp elèctric continu, de voltatge feble i amb una freqüència de 732-1.465 Hz que li serveix com a eina d'electrolocalització i comunicació.^[3]
• A diferència d'altres espècies de Sternarchogiton, presenta un dimorfisme sexual molt accentuat car els mascles reproductors desenvolupen dents fortes i externes als extrems d'ambdues mandíbules, tenen gònades més grosses i llurs caps s'allarguen (aquests mascles són tan diferents de les femelles i dels joves que, durant 40 anys, es va pensar que eren un gènere i una espècie diferents: Oedemognathus exodon).^{[4][5][6][7][8][9]}

Menja esponges d'aigua dolça que creixen en arbres submergits, troncs i restes de fusta.^[10][11]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical.^[4]

Es troba a Sud-amèrica: conca del riu Amazones, incloent-hi el riu Solimões (n'és un dels gimnotiformes més comuns) i el riu Negro.^[4][12][13]

És inofensiu per als humans.^[4]