Sorgo d'Alep
El sorgo d'Alep (en llatí Sorghum halepense) (usualment dit canyota, milloca, panissola, etc.,[1] encara que aquests noms també s'apliquen a altres plantes), és una espècie de planta herbàcia perenne del gènere del sorgo considerada una mala herba molt important. Té un rizoma i fa llargues inflorescències en panícula de fins a 30 o 40 cm. Les fulles són llargues i amb una nervació central blanca evident Creix en herbassars, com planta ruderal i afecta principalment als conreus de regadiu els de dacsa i l'alfals.[2]
Sorghum halepense  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Andropogoneae |
| Gènere | Sorghum |
| Espècie | Sorghum halepense Pers., 1805 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Holcus halepensis |
.svg){kind=icon}
És una espècie nativa de la conca del mediterrani però actualment creix a tota Europa, Orient Mitjà i a altres parts del món.
Descripció
- La tija és erecta amb forma de canya. La seva alçada varia entre 0,5 a 2 m, de vegades fins a 2,4 m.
- Les fulles són paral·lelinèrvies i glabres de 10 a 50 cm de longitud i de 1.2 a 4 cm d'amplada.
- La llavor és una cariopsi oval amb una longitud de 3 mm.
Es multiplica tant per via sexual (per llavors) o vegetativa (pels rizomes).
Ús
La canyota s'ha utilitzat com planta farratgera i per aturar l'erosió però principalment és una mala herba nociva, considerada entre les 10 ptijors del món.per les següents raons:
- Les fulles que s'han marcit per la glaçada o el temps sec i calent poden contenir prou quantitat de cianur d'hidrogen per matar el ramat boví i cavalls si en mengen prou quantiat. Les fulles també poden contenir nitrats excessius..
- Creix i s'estén tan de pressa que perjudica els conreus.
- Resisteix l'herbicida més comú, el glifosat a Argentina i Estats Units.[3][4][5] És considerada una de les deu pitjors herbes nocives del món.[6]
Referències
Enllaços externs
