Sofia Yablonska

escriptora ucraïnesa

Sofia Iablonska(-Oudin) (en ucraïnèsː Софія Яблонська-Уден i en francèsː Sophie Jablonska-Oudin; Taràssivka, Regne de Galítsia, 15 de maig de 1907 - França, 4 de febrer de 1971)) va ser una escriptora de viatges, fotògrafa [1][2] i arquitecta ucraïnesa-francesa. Va néixer a la Galícia dels Habsburg, però va viure itinerant; la seva família es va traslladar a Rússia durant la Primera Guerra Mundial i va tornar a la Ucraïna occidental el 1921. A finals de la dècada de 1920 va emigrar a París. A París, Iablonska es va fer periodista i va començar a viatjar pel món; més tard va utilitzar aquestes experiències per escriure tres llibres. Es va retirar a Noirmoutier l'any 1950 amb la seva família i es va convertir en arquitecte.

Infotaula de personaSofia Yablonska
Nom original(uk) Софія Яблонська-Уден Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Tarasivka (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1971 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
França (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata
SepulturaVernouillet
Illa de Noirmoutier Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, periodisme d'opinió i viatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, fotògrafa, escriptora, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJean Oudin Modifica el valor a Wikidata
FillsJacques Oudin Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Sofia Iablonska va néixer el 15 de maig de 1907 a Germaniv (ara Taràsskiva),[3] al Regne Habsburg de Galícia i Lodomeria, prop de Lemburg (actual Lviv). El seu pare era Ivan Yablonski, un sacerdot rus de l'esglèsia grecocatòlica ucraïnesa i metge, mentre que la seva mare també era d'una família de sacerdots.[4]

Durant la Gran Retirada, la retirada de l'exèrcit imperial rus de Galitsia l'any 1915, Ivan va portar la família a Taganrog, al sud de Rússia.[4] El 1921,[5] els Yablonska van tornar a Galitisia, residint primer a Kozyova i després a Yalinkova. Les dificultats econòmiques van obligar a dividir la família a Yalinkova. Sofia i el seu germà, Yaroslav, van viure inicialment amb familiars a Yazlovets, prop de Buchach, però després es van traslladar a Ternopil. Allà, Sofia va assistir al gimnàs i li van ensenyar costura, comptabilitat i interpretació. El 1927, va emigrar a París,[4] als 20 anys, per assistir a l'escola de cinema i convertir-se en actriu.[6] Yablonska va trobar primer treball com a netejadora de finestres, però finalment va aconseguir un petit paper en una pel·lícula de Pathé.[4] També va treballar com a model.[7]

Trajectòria com a periodista i viatges

Mentre vivia a París, Yablonska va fer amics en l'escena artística parisenca. Entre ells hi havia Stepan Levynsky,[6] orientalista i compatriota migrant ucraïnès.[3] Levynsky va convèncer Yablonska de convertir-se en reportera fotogràfica i de viatjar pel món.[8] La seva carrera la portaria al Marroc, Xina, Sri Lanka, Laos, Cambodja, Java, Bali, Tahití, Austràlia, Estats Units i Canadà.[9] Durant la dècada de 1930, va publicar històries sobre els seus viatges a revistes de Galitisia[10] com ara Women's Fate (ucraïnès: Жіноча доля) i New Home (ucraïnès: Нова хата).[3] El treball i els viatges de Yablonska la van convertir en una de les primeres dones directores de documentals.[6] Un tema recurrent de la seva obra van ser els efectes negatius del colonialisme europeu sobre la cultura local i les seves pròpies dificultats amb els europeus occidentals.[10] [11]

L'editorial ucraïnesa Pyramid va tornar a publicar els tres diaris de viatges de Yablonska el 2015.[4]

Marroc

A principis de 1929, Yablonska va viatjar al Marroc i va passar tres mesos al país.[6] Més tard va utilitzar les seves experiències allà per escriure Char Marokko (ucraïnès: Чар Марокко),[7] publicat per la Societat Científica Xevtxenko el 1932.[10] El llibre és un recull de les trobades de Yablonska amb la cultura tradicional marroquina, estructurat com un diari i il·lustrat amb 12 fotografies.[7] Va ser traduït al francès l'any 1973 per Marta Kalytovska.[3] L'any 2020 se'n va publicar una edició alemanya.[7]

Xina

Yablonska va tornar a França des del Marroc el mateix any de la seva sortida.[6] va trobar feina fent documentals amb la <i>Societe Indochine Films et Cinema</i> i va inspirar-se en Levynsky, i va decidir viatjar a la Xina. Allà, mentre rodava pel·lícula, va conèixer Jean Oudin, un ambaixador francès, amb qui es va casar el 1933. La parella va tenir tres fills a la Xina i la Indoxina francesa, i va residir als dos països fins a 1946. Yablonska va utilitzar un negoci fals com a façana per registrar el trànsit diari al carrer a la Xina i va introduir els transeünts xinesos a la cultura ucraïnesa.[4] Yablonska va escriure Des de la terra de l'arròs i l'opi (Z kraïny ryzhu ta opiiu; З країни рижу та опію), publicat el 1936, a partir de les seves experiències a la Xina i el sud-est asiàtic.[10] Va ser seguit el 1939 per Far Horizons (Daleki obriï; Далекі обрії) .[4]

Retorn a França

Yablonska i la seva família van tornar a París el 1946. Es van traslladar el 1950 a l'illa de Noirmoutier,[4] on ella va treballar com a arquitecta,[3] i on Jean va morir el 1955. Yablonska va morir en un accident de cotxe el 4 de febrer de 1971 mentre anava a París amb el manuscrit del seu treball final, TDvi vahy—dvi miry (ucraïnès: Дві ваги — дві міри). Sofia i Jean van ser enterrats l'un al costat de l'altre a Vernouillet, Yvelines, però van ser re-enterrats a Noirmoutier el 1973.[4]

Llistat d'obres

Llibres

Redacció de viatges

  • Le charme du Maroc (Char Marokko; ucraïnès: Чар Марокко; The Charm of Morocco; Der Charme von Marokko. Travelogue) :
  • Au pays du riz et de l'opium (Z kraïny ryzhu ta opiiu; З країни рижу та опію):
  • Deux poids – deux mesures: contes et essais (Dvi vahy — dvi miry; Дві ваги — дві міри) :
    • França: París 1972 (en ucraïnès) OCLC 8970309;
    • França: París 1972 (en francès) ;
  • L’année ensorcelée : Nouvelleː
    • França: París [La Guérinière] [M. Kalytovska] 1972 París Impr. PIUF (en francès)
  • Les horizons lointains (Daleki obriï: podoroz︠h︡ni narysy; Daleki gorryzonty) :
  • Mon enfance en Ukraine: Souvenirs sur mon père (Kniga pro bat:':ka z mogo ditinstva) :
  • Листи з Парижа. Листи з Китаю: Подорожні нариси, новели, оповідання, есеї, інтерв'ю (Lysty z Paryza. Lysty z Kytaju. Podorozni narysy, nowely, opowidannia, іnterwju)
  • Чар Марока. З країни рижу та опію. Далекі обрії (volum 3 en 1)

Fotografia

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio