Silva Kaputikian

Silva Kaputikian (armeni: Սիլվա Կապուտիկյան) (Erevan, 20 de gener de 1919 - Erevan, 25 d'agost de 2006) fou una poeta i activista política armènia.[1]

Infotaula de personaSilva Kaputikian

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hy) Սիլվա Կապուտիկյան Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hy) Սիրվարդ Բարունակի Կապուտիկյան Modifica el valor a Wikidata
20 gener 1919 Modifica el valor a Wikidata
Erevan (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 2006 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Erevan (Armènia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturapanteó de Komitas Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Estatal d'Erevan (1936–1941) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, poesia i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoetessa, escriptora, figura pública, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1933 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoema i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHovhannès Xiraz Modifica el valor a Wikidata
FillsAra Shiraz Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1735135 Musicbrainz: 4c7181e3-ab0b-4b9e-816c-335054c5edc8 Discogs: 2907820 Find a Grave: 27538306 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

Nasqué a Erevan, filla de Barunak Kaputikian, un conegut editor. Estudià a l'escola secundària Krupskaia d'Erevan. Als 13 anys, escrigué el seu primer poema, publicat en Pioneer Call. Es casà amb el conegut poeta Hovhannès Xiraz, amb qui tingué un fill, Ara Xiraz, que fou un escultor famós.[2]

Trajectòria

Silva Kaputikian és reconeguda com la principal poeta d'Armènia i una de les escriptores armènies més conegudes del s. XX.[3]

Va morir a Erevan i fou enterrada en el Panteó Komitas. La casa de la poeta s'obrí al 2009 com un museu.

Kaputikian escrigué molt sobre el destí d'Armènia, l'idioma i el poble armeni. El seu talent literari la convertí en la imatge d'una autèntica escriptora sovièticaa amb plena responsabilitat de la ideologia del partit durant aquests anys. Les obres de Kaputikian s'han traduït a molts idiomes.[4] Va morir el 2006.[5]

Premis i reconeixements

  • Premi Estatal de l'URSS (1952)
  • Treballador d'Honor de l'RSS d'Armènia (1970)
  • Treballador d'Honor de l'RSS de Geòrgia (1982)
  • Premi estatal de l'RSS d'Armènia (1988)
  • Premi literari italià "Nossieli" (1988)
  • Dona de l'any pel Cambridge International Geographical Institute (1998)
  • Medalla Mesrop Mashtots (1999) atorgada pel president Robert Kocharyan
  • Orde de la Princesa Olga (Ucraïna, 1999) atorgada pel president Leonid Kuchma
  • Membre del Consell Suprem de la República Socialista Soviètica d'Armènia.
  • Membre del Consell de la Unió d'Escriptors.
  • Membre del Comité d'Afers Culturals.
  • Membre del Presidium Espiritual Unitat dels pobles de la diàspora.
  • Membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Armènia.
  • Membre de l'Acadèmia Internacional de la natura i la societat.
  • Ciutadana Il·lustre d'Erevan.

Referències

🔥 Top keywords: PortadaEspecial:CercaCarles Porta i GasetTor (Alins)À Punt FMTor (sèrie de televisió)Llista de municipis de CatalunyaEmilio Delgado OrgazEspecial:Canvis recentsGuinguetaXavlegbmaofffassssitimiwoamndutroabcwapwaeiippohfffXFacultat universitàriaManuel de Pedrolo i MolinaViquipèdia:ContacteBea Segura i FolchAlbert Jané i RieraNit de Sant JoanMort, qui t'ha mort?David Madí i CendrósCarles Puigdemont i CasamajóVila-sanaEwa PajorNicolás SartoriusAlinsAntoni Comín i OliveresGoogle ChromeClara Ponsatí i ObiolsPara-xocsDotze homes sense pietatValtònycLluís Puig i GordiAamer AnwarÈdafonLaura Borràs i CastanyerKylian MbappéPablo HasélFesta del sacrificiJosep Costa i RossellóDionís Guiteras i Rubio