Siagri (rei dels romans)

Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476. Era fill d'Egidi que era governador romà de la Gàl·lia i al que succeí a la seva mort (464). Siagri heretà del seu pare com a patrimoni la ciutat i la diòcesi de Soissons, Belgica Secunda, Reims i Troyes, Beauvais i Amiens, s'haurien sotmès naturalment i després de la caiguda de Roma, hauria regnat amb el títol de “rei dels Romans”.

Siagri

Nom original	(la) Syagrius
Biografia
Naixement	c. 430 (Gregorià) Lió
Mort	c. 487 (Gregorià) (56/57 anys) Augusta Suessionum (en)
Causa de mort	Ferida d'arma blanca
Sepultura	Augusta Suessionum (en)
Mestre dels soldats
Activitat
Ocupació	polític
Període	Later Roman Empire (en)
Activitat	471  –
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Romà d'Occident
Rang militar	general
Família
Pare	Egidi

Com a romà havia estat educat en els estudis liberals de la retòrica i la jurisprudència; però utilitzà per accident i tàctica en l'ús familiar l'idioma germànic. Els bàrbars independents recorrien al judici d'un estranger qui posseïa el talent singular, en la seva llengua nativa, els dictats de la raó i l'equitat. La diligència i afabilitat del seu judici l'haurien fet popular, els judicis imparcials dels seus decrets obtingueren la seva obediència voluntària, i el regnat de Siagri sobre els francs i burgundis semblava reviure la institució original de la societat civil.

Enmig d'aquesta pacífiques ocupació, Siagri rebé, i valentament va acceptar, el desafiament hostil de Clodoveu I, que reptà el seu rival a fixar el dia i el camp de batalla. En els temps de Juli Cèsar Soissons hagués aportat un cos de 50.000 cavalls i s'hauria organitzat un exèrcit dotat d'escuts, cuirasses i màquines de guerra, dels tres arsenals o factories de la ciutat. Però el coratge i el nombre de la joventut gal·la s'havien exhaurit i les febles bandes de voluntaris o mercenaris, que marxaren sota l'estendard de Siagri, foren incapaços de fer de contrincants contra el valor nacional dels francs. Després de la derrota a la batalla de Soissons contra Clodoveu, Siagri fugí a la cort visigòtica de Tolosa de Llenguadoc. La feble minoria d'Alaric II no podia assistit o protegir a l'infortunat fugitiu. Els gots foren intimidats per les amenaces de Clodoveu, i el rei romà, després d'un breu confinament, va ser lliurat a les mans del rei franc que l'executaria.^[1] Les ciutats de Bèlgica es rendiren al rei dels francs i el seu domini es va engrandir cap a l'est per l'ampla diòcesi de Tongres, que Clodoveu subduí en el seu desè any de regnat.^[2]