Diòcesi de Càstulo
La diòcesi de Càstulo (en llatí Diocesis Castulonensis) va ser una antiga demarcació eclesiàstica d'Hispània radicada a la ciutat romana de Càstulo (l'actual Cazlona, Linares),[1] inicialment localitzada a la província Tarraconense i, després, a la Cartaginense,[1] a la frontera amb la Bètica. Està documentada des del segle III fins a la segona meitat de segle vii, quan, a causa de la decadència de la ciutat, la seu va ser traslladada a Beatia (l'actual Baeza).
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Població humana | |||
| Religió | Església Catòlica  | ||
| Creació | 1969 | ||
Des de 1969 és una diòcesi titular de l'Església Catòlica, de la qual és titular Víctor Aguilar Ledesma.[2]
Història
La tradició de l'arribada del cristianisme a la ciutat romana de Càstulo està vinculada a la llegenda dels set barons apostòlics. Suposadament hauria estat el bisbe Eufrasi d'Iliturgi el que va evangelitzar-la,[3] un procés que va ser possible gràcies al seu estat avançat de romanització.[4] Càstulo, ciutat originalment oretana, havia tingut una importància notable en època antiga, de la qual han romàs notables vestigis.[5]
La seva antiguitat està demostrada per la presència del bisbe Secundí de Càstulo, acompanyat d'un prevere anomenat Turí, al Concili d'Elvira, celebrat a cavall dels segles iii i iv,[6] i la d'Anià al Concili de Sàrdica el 343.[7] A causa de les invasions dels pobles germànics, la zona va patir diversos atacs i destruccions. Càstulo va estar primer en poder dels alans, que probablement van devastar-la com tantes altres, fins que es va iniciar la monarquia visigoda. Els visigots inicialment eren arrians, només a partir de la conversió al catolicisme de Recared es tornen a tenir notícies dels bisbes de Càstulo.[8] La ciutat encara devia tenir una certa importància per ser seu de bisbat. Posteriorment, entre el 666 i el 675, dates dels X i XI Concilis de Toledo,[9] la seu va ser traslladada a Beatia (l'actual Baeza),[10] a causa de la franca decadència de Càstulo.[11] Al primer concili va assistir el bisbe Marc de Càstulo, mentre que a l'altre qui hi apareix és Rogat de Beatia, primer que utilitza aquest títol. Aquest fet es podia haver produït a inicis del regnat de Vamba.[12]
Llista de bisbes
| Nom | Període | Nota | |
|---|---|---|---|
| Secundí | ss. III-IV | Assistent al Concili d'Elvira (ca. 300/324) | [10] |
| Anià | ca. 347 | Assistent al Concili de Sàrdica (343) | [7] |
| Teodor | ca. 589-610 | Assistent al III Concili de Toledo (589) | [13] |
| Veneri | 610-ca. 626 | Consta al Decret de Gundemar (610) | [14] |
| Perseveranci | ca. 626-ca. 638 | Assistent al IV Concili de Toledo (633) | [15] |
| Marc | ca. 638-ca. 656 | Envia llegat al VII Concili de Toledo (646) i assistent als Concilis VIII (653), IX (655) i X (656) | [16] |
Bisbes titulars
| Nom | Període | Nota | |
|---|---|---|---|
| Ángel María Ocampo Berrio | 1970-1973 | Renuncia | [2] |
| Enrico Bartolucci Panaroni | 1973-1995 | ||
| Riccardo Ruotolo | 1995-2012 | ||
| Adelio Dell'Oro | 2012-2015 | Nomenat bisbe de Karaganda | |
| Víctor Aguilar Ledesma | 2015-2021 | Nomenat bisbe de Celaya |
Referències
Bibliografia
- Contreras de la Paz, Rafael «Historia eclesiástica de Cástulo» (en castellà). Boletín del Instituto de Estudios Giennenses, núm. 20, 1959, pàg. 97-120. ISSN: 0561-3590.
- Flórez, Enrique. España Sagrada. Theatro geographico-historico de la Iglesia en España (en castellà). vol. VII. Madrid: Fortanet, 1900.